Sant Llorenç de la Sanabra (Santa Margarida i els Monjos)

Situació

Les restes de l'església de Sant Llorenç de la Sanabra.

ECSA - J. Cruanyes i LI. Claver

Església situada dalt d’un turó a uns 2 km a l’est de Santa Maria de la Sanabra, a l’altre costat del torrent.

Mapa: 35-17(447). Situació: 31TCF895729.

De la carretera general de Barcelona a Tarragona cal agafar, 1 km després dels Monjos i a mà esquerra, la carretera de la fàbrica de ciment, passar per darrere del convent de Sant Ramon de Penyafort, fins a arribar a la masia de Cal Noi. Hem de seguir el camí de l’esquerra aproximadament 1,5 km en direcció E, on es troba el torrent i el camí que baixa de Santa Maria. Per un corriol quasi desaparegut, també a l’esquerra, cal enfilar-se fins al cim del turó sempre vorejant el barranc. (JCR-LICS)

Història

Aspecte que oferia la capella l’any 1912.

Arxiu de l’Institut d’Estudis Penedesencs

Poques notícies es poden donar d’aquesta església. Només es coneix una única referència de la capella de l’any 1305, en què formava part de la parròquia de Santa Margarida del Penedès.

Al principi del segle XX, la seva fàbrica encara es conservava sencera, ja que l’any 1912 Eduard Vidal escrivia: “la capella antiga de Sant Llorens és una ermita romànica d’escaient portadeta i bonic absis, la total destrucció de la qual no es farà esperar gaire”. En aquesta època s’hi feien nombrosos romiatges, ja que el conjunt de l’edificació, en ésser situat prop d’una font —lloc típic d’aplec— afavoria la visita a la capella. (SLIS)

Església

Planta de les ruïnes d'aquest edifici.

J. Cruanyes i Ll. Claver

Aquesta església és de planta rectangular, de la qual sols resta una part de les parets de l’absis, amb tres finestres de doble esqueixada, de les quals només una resta sencera i de les altres dues sols es conserva l’exterior d’una i el forat on hi havia l’altra. Hi ha dues lesenes que separen les finestres i que, presumiblement, devien acompanyar un fris d’arcuacions. Queden restes dels murs nord i sud. Al començament de segle encara restava en peu. (JCR-LICS)

Bibliografia

  • Llorach, 1978a, núm. 5, pàg. 17
  • Cruañes, 1980, pàg. 51
  • Girona, 1982, pàgs. 101-103
  • Llorach, 1983, pàg. 150