Situació
Aspecte que ofereix aquesta capella, d’origen romànic, profundament modificada per reformes posteriors.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Santa Maria de la Bleda es troba isolada a prop del mas Castell de la Bleda. (JAA)
Mapa: 35-17(447). Situació: 31TCF881779.
Història
El lloc de la Bleda s’esmenta per primera vegada el 994 i la capella, el 1032. Al segle XII ja era parròquia. El 1157, el canonge de Barcelona Pere de Ribes, va establir el mas Olzina, al terme del castell d’Olèrdola, el qual confrontava amb el terme de la parròquia de Santa Maria de la Bleda. Aquesta església fou unida el 1247 al monestir de Sant Pere de Casserres del bisbat de Vic, a la casa monacal de la qual lliurava cada any 32 quarteres de blat segons mesura de Vic. El papa Sixt V cap a la fi del segle XVI va unir l’església de Santa Maria de la Bleda a la comunitat de Vilafranca. El 1825, l’església, segons disposició del vicari general Pere Avellà, fou convertida en sufragània de Sant Genís de Pacs, parròquia a la qual pertany encara actualment. (SLIS)
Església
Es tracta d’un edifici profundament transformat, originalment d’una nau, ampliada cap al nord amb una segona nau, i capgirada en enderrocar-se l’absis que, presumiblement, capçava la nau cap a llevant. En aquesta façana s’obrí la porta de l’església, i s’allargà la nau en direcció a ponent, per la construcció d’un nou santuari. Aquestes reformes es poden datar de l’any 1683, a partir d’una inscripció que hi ha en una finestra de la nau.
En l’angle sud-est de la nau és visible un reclau en el parament que pot correspondre a l’estructura d’un presbiteri que precedís l’absis original. En aquest mateix sector, i tot al llarg del mur sud, s’observen vestigis de fonaments que no permeten endevinar les estructures a què corresponen, però possiblement devien acompanyar l’edifici medieval.
Les decoracions i els arrebossats exteriors impedeixen de precisar les característiques constructives de l’edifici, en el qual destaca el campanar d’espadanya de dos ulls, que corona la testera de llevant de la nau, on se n’aprecia l’aparell fet de carreus ben treballats. (JAA)
Pica
A l’interior de l’església es conserva una pica baptismal que fins fa pocs anys estava abandonada a l’exterior, recolzada en un dels murs de l’edifici. Té una forma troncocònica irregular i en algunes parts mostra fragments de totxo encastats, fruit d’una reparació moderna. No té cap tipus de decoració i la seva superfície es troba, en bona part, bastant erosionada (vegeu annex en aquest volum). (ECO-XVT)
Bibliografia
- Llorach, 1978a, núm. 5, pàg. 17
- Cruañes, 1980, pàg. 50
- Llorach, 1983, pàgs. 151-152