Sant Joan Sesrovires (Subirats)

Situació

Aspecte de l’església des del costat nord-est, des d’on s’aprecien perfectament les modificacions i les construccions afegides en un moment posterior al romànic.

J. Pahissa

L’església de Sant Joan Sesrovires és situada en el nucli de població de Torre Ramona, que es troba a uns 4 km de Sant Sadurní d’Anoia, sobre la carretera de Gelida. (JAA)

Mapa: 35-16(419). Situació: 31TDF015862.

Història

Encara que es tracti d’una església molt antiga, el primer document cert en què apareix esmentada data de l’any 1325. Es tracta de la concessió de sepultura feta pel bisbe Ponç de Gualba a Berenguer de Corbins al cementiri de l’església de Sant Joan, sufragània de la parròquia de Sant Pere de Subirats. El 1930 el rector de Sant Pere de Subirats, a causa de l’estat ruïnós de la rectoria, s’establí a la Torre Ramona. Fou llavors que Sant Joan va prendre funcions parroquials, tot i que continuà essent sufragània de l’església del castell. (SLIS)

Església

És un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó, de perfil semicircular, que arrenca d’una potent cornisa motllurada, i capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un tram presbiteral.

La porta, en arc de mig punt, s’obre en la façana sud, prop de l’angle sud-oest, i en la mateixa façana sud hi ha una finestra, reformada, com també ho és l’ull de bou, molt alterat, que s’obre en la façana oest, coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls. Al centre de l’absis hi ha una finestra d’una sola esqueixada, paredada.

L’edifici fou molt reformat amb l’afegitó d’una capella a l’angle nord-est, el sobrealçament de tot l’edifici, i la decoració interior, que amaga totalment l’original, de la qual només es veu la motllura, en cavet, que formava el ràfec original de la coberta absidal, i part dels paraments exteriors, on es veu un aparell de carreu irregular, molt ben disposat, amb filades verticals i juntes encintades, que mostren un edifici construït dins el segle XII, d’unes grans proporcions, i una tecnologia i uns detalls encara arcaïtzants. (JAA)

Bibliografia

  • Virella i Bloda, 1982, pàg. 98
  • Llorach, 1983, pàgs. 53-55
  • Llorach, 1988, pàgs. 262-263