Torre de Can Llopard (Subirats)

Situació

Antiga fortificació, segurament defensa subsidiària del castell de Subirats.

ECSA - J. Bolòs

Aquesta torre és situada al cim d’un turó, a les muntanyes que hi ha al sud de Sant Sadurní d’Anoia, als contraforts de la serra d’Ordal. És a l’oest del castell de Subirats, entre aquest i el d’Olèrdola.

Mapa: 35-16(419). Situació: 31TCF997852.

Situada en un pujol, al costat de la carretera que va de Sant Sadurní d’Anoia fins a l’Ordal, hom la troba poc abans d’arribar als Casots, a mà dreta. (JBM)

Història

Fins ara no s’ha trobat documentació d’època medieval referent a aquesta torre. La seva utilitat era servir de guaita i defensa del castell de Subirats. Aquest castell és esmentat des de l’any 917. La torre de Can Llopard es trobava en un punt molt estratègic, en un indret de contacte entre la depressió penedesenca i la conca del baix Anoia. (SLIS)

Torre

Torre de planta circular. Té un diàmetre a l’interior de 210 cm. El gruix del mur és de 125 cm. L’alçada total és d’uns 10 m. Té una forma lleugerament troncocònica; la part superior és notablement més estreta que la inferior. A uns 3,5 m hi havia la porta principal, acabada amb un “arc” que forma de fet un angle, compost per una parella de carreus a cada banda (a la cara interior, amb la mateixa forma d’acabament de la porta, només és format per dues pedres grosses). Al nivell de la porta hi ha una falsa cúpula. Al cim de tot n’hi ha una altra. Té diverses espitlleres, formades per quatre pedres a banda i banda. Fou habitada fins a l’època contemporània.

La torre té un aparell constructiu força irregular. Fins i tot, les filades de pedres, en alguns llocs, són poc evidents, i les pedres són unides amb un morter no gaire bo.

Al seu voltant, a la banda sud i oest, hi ha una sèrie de parets que clouen un recinte rectangular, partit per la meitat per un mur transversal. El clos té una longitud d’uns 30 m i una amplada d’uns 20 m, dividida per la meitat pel mur central en unes cledes de 10 m d’ample. El gruix dels murs és d’uns 75 cm, menys l’oriental, que fa 210 cm. No és pas segur que no siguin murs molt moderns.

La torre, per contra, sembla que havia d’ésser una guaita del castell de Subirats, segurament destinada a facilitar la comunicació entre aquesta fortificació i el castell d’Olèrdola. La seva datació és, però, difícil. Pot ésser, i, de fet, alguns dels seus elements primitius ho fan pensar, d’un moment inicial, de cap al segle X. Tanmateix, hi ha certes característiques que fan creure més aviat que és més tardana, de cap al segle XIII. En realitat, veiem, per exemple, uns certs paral·lelismes entre la porta principal d’aquesta torre de guaita i les espitlleres del castell de la Granada, en aquesta mateixa comarca. (JBM)

Bibliografia

  • Els castells catalans, 1971, vol. III, pàg. 767
  • Pladevall, Colomer, Tous, 1976, pàg. 27
  • Virella i Bloda, 1982, pàg. 99
  • Llorach, 1988, pàg. 219