Situació
Aspecte de la torre, construïda amb encofrat i tàpia, que s’ha confós sovint amb un columbari romà.
ECSA - J. Bolòs
Torre de paredat i tàpia situada al peu del castell de Subirats, damunt de la plana de Sant Sadurní d’Anoia, per sobre del veïnat de la Torre Ramona.
Mapa: 35-16(419). Situació: 31TDF015860.
Des de la carretera que va de Sant Sadurní d’Anoia a Gelida, anem a la Torre Ramona. Hem d’agafar el camí que passa per darrere de l’absis de l’església i continuar fins a unes feixes que hi ha sota la muntanya del castell de Subirats. La torre és a prop d’un dipòsit d’aigua, una mica dins del bosc, al costat d’un pal d’electricitat. (JBM)
Història
Ara per ara no s’ha localitzat cap notícia documental que pugui fer referència a aquesta tore identificada erròniament com a columbari romà. Per les seves característiques constructives sembla que es tracta en origen d’una torre defensiva de difícil datació. Vers la darreria de l’edat mitjana també fou utilitzada com a colomar. (MLIR)
Torre
La torre és un edifici de planta quadrada. Les parets, a l’interior, fan 2,7 m. Tenen un gruix, a peu pla, de 130 cm; a partir de 4 m el mur perd uns 20 cm; al cim, sembla que es torna a aprimar una mica. Un fet remarcable d’aquesta construcció és que els primers 5 m són fets amb paredat o maçoneria; la resta és feta amb tàpia.
Planta i secció de la torre.
J. Bolòs
La porta, orientada cap al nord, no és situada damunt del relleix del mur, sinó uns pams més amunt, allà on es passa de la paret de pedra a la de fang. Fa uns 90 cm d’ample per uns 2 m d’alt. Els seus muntants són fets amb carreus o pedres. La coberta d’aquesta obertura és una gran llosa plana.
A la façana sud hi ha, al mateix nivell de la porta, una finestreta que fa uns 30 cm per 30 cm i que és delimitada per tres llosetes; també hi ha finestretes semblants als costats est i oest.
En aquest edifici, cal assenyalar especialment l’interès que té el seu sistema constructiu. Com hem dit, la part inferior no és feta amb tàpia, sinó amb pedres i morter. Tanmateix, s’hi endevina l’existència de blocs o cossos longitudinals fets d’una manera semblant a com es treballa la tàpia. Aquests cossos tenen una alçària d’uns 80 cm i, entre l’un i l’altre, hi ha uns forats amb llosetes. Des de l’interior de la torre, s’aprecien 4 filades de paredat fins al límit del relleix i una altra per damunt del relleix, fins, com hem dit, al peu de la porta. Aquest sistema constructiu fou ben definit per L.P. Domínguez, que estudià unes torres-talaia de l’època califal, situades a la província de Sòria; aquest mateix autor afirma que “els murs es devien aixecar amb l’ajut de bastides de fusta, les travesses de les quals es devien incrustar en forats fets a les parets, que posteriorment, en treure’s les bastides, devien ésser reomplerts de pedres i de morter. A l’interior de la Pica —una d’aquestes torres— encara es conserven oberts els forats que acolliren quan calgueren les fustes-guia dels bastiments.” (Domínguez-Hernández, 1985, pàgs. 266-268.)
A partir de la part més alta de la zona de maçoneria o encofrat comença la tàpia. Hi ha quatre filades, que, segons N. Rafel (Rafel, 1980, pàg. 120), fan 110 cm d’alt. Per sobre d’aquestes filades comença una zona, com hem dit, menys gruixuda, composta actualment per 3 filades més.
Hom pot pensar que es tracta d’un edifici bàsicament fet de tàpia, però que, a causa de la humitat del lloc, el metre de pedres, que normalment hi ha als fonaments d’aquest tipus de construccions, és molt més alt, de tal manera que una part important de la construcció és feta amb pedres i morter. De fet, però, com hem vist, és interessant, per ella mateixa, la tècnica emprada per a fer aquesta part inferior, a causa de la possibilitat d’establir un paral·lelisme amb d’altres edificis fets només amb paredat o encofrat, de Catalunya (per exemple, castell de Tona) o de fora de Catalunya.
En aquest edifici hi ha algunes cel·les per a coloms, especialment als murs est, sud i oest. No creiem pas, però, que la funció de colomar fos la principal, en un moment inicial; probablement hi degué ésser introduïda més tard, potser al final de l’edat mitjana, a causa de la facilitat que representava treballar el fang i potser per la proximitat del castell de Subirats.
Datar i classificar aquesta torre és difícil, com passa amb tots els edificis fets amb tàpia. Crec, però, que es pot afirmar que, en aquest cas, és evident la funció defensiva de la construcció, que es desprèn de l’existència d’una porta a uns 5 m d’alçària del terra exterior. D’altra banda, crec que, pel que fa a aquesta torre, els elements que ens poden fer pensar que és una construcció feta en època islàmica (cap al 800?) no poden ser totalment rebutjats. Amb tot, tampoc no podem oblidar la possibilitat que fos una construcció feta cap al segle XIII o XIV, bastida pel senyor del lloc, en el mateix moment en què, per exemple, a Gelida es feien reformes i s’estaven construint grans murs de tàpia. (JBM)
Bibliografia
- Bellmunt-Giró, 1966, pàgs. 255-257
- Rafel, 1980, pàgs. 117-125
- Domínguez Hernández, 1985, pàgs. 257-279
- Llorach, 1988, pàgs. 223-224