El museu
El Museu de Vilafranca és instal·lat en part en el que fou l’antic Palau Reial i en part en un edifici contigu, que l’any 1975 fou adaptat i renovat. Quant a la seva fundació, cal cercar els orígens en un patronat que es creà el 1935 amb la intervenció de diverses personalitats vilafranquines, entre les quals cal destacar la col·laboració del Dr. Manuel Trens. Fou el mateix patronat qui adquirí l’edifici de l’antic palau, en el qual s’emprengueren obres de restauració i reconstrucció que mai no han estat interrompudes, tot i que s’ha tingut cura de no alterar l’estructura primitiva.
El Museu comprèn diverses seccions, entre les quals cal assenyalar el Museu del Vi, la secció d’Arqueologia de la comarca o de Paleontologia, diverses col·leccions o donacions de personalitats importants, i la del Museu Lapidari, instal·lat al claustre del convent de Sant Francesc i que disposa d’una col·lecció pètria d’època romana, medieval i moderna.
Del fons del Museu relacionem tot seguit aquelles peces que, bé perquè són catalogades com a romàniques o bé perquè la seva tipologia o factura corresponen a aquest període, entren perfectament dins els límits cronològics de l’obra. Cada una de les peces que incloem duu una fitxa que conté unes dades mínimes d’informació, però només algunes han estat analitzades una mica més a fons, depenent de l’interès pròpiament de la peça. (LCV)
Capitell troncopiramidal
- Procedència: desconeguda
- Datació: segle XIII
- Mides: 30 × 31 cm
- Núm. d’inventari: no consta. Conservat al claustre del convent de Sant Francesc (Museu Lapidari)
Treballat en pedra calcària, té estructura troncopiramidal invertida amb una base molt estreta, rematada per un àbac amb daus. Decoració igual en les quatre cares, amb treballat d’entrellaços a manera de cistell: tiges molt gruixudes neixen de la base del capitell i es desenvolupen en forma ascendent, dibuixant uns rombes en la part central del tambor i una mena de cor en la part superior, sota els daus de l’àbac, que inscriu una mena de pinya. Els rombes també inscriuen motius ornamentals a manera de fulla de palma. Aquesta doble utilització d’elements vegetals, les pinyes i la fulla de palma, i la manera com han estat disposats en la decoració d’un mateix capitell, la podem trobar en alguns capitells del claustre de la Catedral de Tarragona.
El seu estat de conservació es força bo malgrat que ha perdut alguns dels ornaments més sobresortints. (TGV)
Capitell tipus corinti
- Procedència: Comanda de Sant Joan
- Datació: Segle XIII
- Mides: 42 × 36 cm
- Inventari: Núm. d’inventari: no consta. Conservat al claustre del convent de Sant Francesc (Museu Lapidari)
Treballat en pedra calcària, amb dues cares ornamentades i les altres dues llises. Segurament anava adossat a un angle. Per la decoració, segueix una tipologia derivada del capitell corinti. Les fulles d’acant, però, s’han transformat en una mena de tres arcs sobreposats, amb l’interior més gruixut i treballat a manera de corda. Aquests arcs estan sostinguts per una columna tornejada, semblant a les columnes salomòniques, rematada per una petita imposta motllurada.
Els intersticis dels arcs són ocupats per un relleu triangular amb forma de senyal heràldic, mentre que l’espai que delimiten inclou unes figures d’ocells que per la seva tipologia recorden l’àguila. El cos és cobert amb un plomatge dibuixat a manera d’escates rectangulars, semblant al treball d’algunes cuirasses; les ales, plegades al cos, han estat figurades mitjançant tres bandes; el cap, molt malmès en una de les figures, presenta uns ulls grans i ametllats i un bec molt corbat vers el pit en l’altre animal.
L’estat de conservació d’aquest capitell és força deficient. Per la factura que presenta podria ser una obra de l’entorn del segle XIII. (TGV)
Capitell reaprofitat
- Procedència: desconeguda
- Datació: segles XII-XIII
- Mides: 28 × 24 cm
- Núm. d’inventari: no consta. Incorporat a la galeria gòtica del claustre del convent de Sant Francesc
Capitell reaprofitat, col·locat al capdamunt d’una columna de quatre pilarets, que per la seva estructura i decoració no té res a veure amb la resta dels capitells de la galeria. Es troba força malmès i ha perdut qualsevol indici del que seria l’astràgal, mentre que l’àbac, format per tres daus en cada una de les cares, es deixa veure entremig de l’argamassa de ciment. La decoració, que ocupa la totalitat del tambor, consisteix en figuració d’animals i ornaments vegetals.
En la cara anterior i les laterals del capitell, sota els daus llisos dels angles, hi ha les figures d’uns animals fantàstics (grius) amb cos de lleó i ales d’àguila, recolzats sobre les potes posteriors, enfrontats i amb un cap comú. Les potes posteriors són amples i robustes i les anteriors, que marquen l’eix de simetria del capitell, mostren uns peus a manera d’urpes de lleó. Tant la cua de l’animal, llarga i que es cargola vers el ventre, com el cap presenten trets lleonins. Té uns ulls ametllats molt pronunciats i unes orelles petites de perfil triangular.
Les cares laterals presenten una composició més complexa que la frontal. Una part de la cara és ocupada per un dels animals, el cap és comú al de l’animal de la cara anterior. L’altra part té una decoració vegetal d’entrellaços, mitjançant una tija que el griu subjecta amb una de les potes. L’altra pota subjecta el rostre humà que ocupa el dau central d’aquesta cara, de trets suaus i col·locat gairebé de perfil. La cara posterior només inclou ornaments de tipus vegetal: tiges en alt relleu i entrellaçades, de les quals pengen uns fruits a manera de pinyes o fulles molt carnoses.
Es tracta d’un capitell d’escassa qualitat, amb uns repertoris iconogràfics que semblen haver perdut tot el seu significat, i haver esdevingut motius purament ornamentals. Els dos temes representats són elements decoratius molt freqüents en la plàstica catalana d’època romànica, com ara en alguns capitells del claustre de Santa Maria de l’Estany, que perduren fins ben entrat el segle XIII.
Creiem que aquest capitell no formava part de la galeria gòtica del claustre i que es podria datar del final del segle XII o del principi del XIII. (TGV)
Capitells
- Procedència: Castellet
- Datació: segle XIII
- Mides: 37 × 33 cm i 38 × 32 cm
- Núm. d’inventari: no consta. Conservats al claustre del convent de Sant Francesc (Museu Lapidari)
Vegeu-ne l’estudi dins la monografia de Sant Esteve de Castellet (Castellet i la Gornal).
Talla d’una marededeu
- Procedència: desconeguda
- Datació: segles XIII-XIV
- Mides: 97 cm d’alçària
- Núm. 205 de l’inventari actual (437 de l’antic). Sala Sant Joan; col·lecció Trens
Imatge de la Mare de Déu amb el Nen llegada per Manuel Trens al museu, segons consta en un contracte de donació de l’any 1972. La Mare seu sobre un cofre escambell. Va vestida amb túnica d’escot rodó i duu un vel al cap; l’embolcalla un mantell que tot just permet albirar les puntes del calçat. El Nen seu sobre el genoll esquerre de la mare i gira lleugerament el cap vers la Verge. La part posterior de la talla és totalment plana i sense decoració. La policromia original ha desaparegut sota la nova: l’any 1989 la imatge fou restaurada i pintada totalment de nou. La majoria dels trets, tant de la Verge com del Nen, indiquen que es tracta d’una talla de tipologia romànica però de factura tardana, potser obrada ja dins la contemporaneïtat gòtica. (DLG)
Verge i sant Joan d’un calvari
- Procedència: desconeguda
- Datació: segles XII-XIII
- Mides: 42 cm d’alçària
- Núm. 207 de l’inventari actual (216 de l’antic). Sala Sant Joan; col·lecció Trens
Dues talles romàniques que ingressaren en el museu formant part del llegat de Manuel Trens, segons figura en el contracte de donació del 21 de juliol de 1972. Segueixen la tipologia habitual per a les talles que formaven part de calvaris. No fa gaires anys foren fruit d’una considerable restauració que canvià profundament el seu aspecte.
La figura de la Verge va abillada amb una túnica d’escot rodó i un vel mantell que li cobreix el cap i l’esquena. Duu les mans sobre el pit en actitud de dolor o de pregària i descansa els peus sobre una peanya. La figura de sant Joan també porta túnica i mantell, tot i que en aquest cas cau de l’espatlla esquerra. Té el braç dret —realitzant el gest habitual— enlairat, tot recolzant el cap sobre la mà dreta. Amb la mà esquerra subjecta el llibre que conté els evangelis. Com la imatge de la Verge, descansa els peus sobre una peanya. Totes dues talles, arran de la restauració presenten un semblant enganyós, amb formes arrodonides i manca de detalls, esborrats per la gruixuda capa de pintura que les cobreix. (DLG)
Talla d’un sant Joan evangelista
Talla de fusta d’un sant Joan Evangelista, amb restes de policromia, que formava part de la col·lecció Trens i que duu el núm. 206 de l’inventari actual.
ECSA - Rambol
- Procedència: desconeguda
- Datació: segle XII
- Mides: 100 cm d’alçària
- Núm. 206 de l’inventari actual (417 de l’antic). Sala Sant Joan; col·lecció Trens
Ingressà al museu l’any 1972 formant part amb altres peces d’un llegat del Dr. Manuel Trens, el qual va manifestar que l’havia adquirit a Tremp. La figura, identificable amb sant Joan evangelista, presenta l’habitual llibre que aguanta amb el braç esquerre. Va vestit amb túnica de coll rodó i un mantell i als seus peus hi ha enganxada la figura d’una àguila. El cap, de forma allargada i barbeta arrodonida, llueix encara una part del que devia figurar un tocat circular, habitual en les figures de Josep d’Arimatea i Nicodem en els davallaments (Erill la Vall i Taüll). La mà dreta, tancada sobre el pit i amb l’índex assenyalant l’evangeli, resulta una variant iconogràfica no gaire habitual; l’actitud normal és la de recolzar el cap sobre la mà. El braç dret, alhora que aguanta el llibre recull part del mantell i amb la mà agafa el costat contrari de la roba. Restaurada pels Serveis del Museu d’Art de Catalunya, fou exhibida l’any 1980 a l’exposició “Barcelona Restaura” (núm. 8, pàgs. 31-32, del catàleg) i sembla que encara conserva una part de la policromia original. (DLG)
Lipsanoteca
- Procedència: València d’Àneu
- Datació: segles XI-XII
- Mides: 9 × 7,5 × 6 cm
- Núm. d’inventari: 315. Sala Sant Joan; col·lecció Trens
Capseta tallada en pedra de forma quadrangular i amb la tapa apiramidada. El cos, d’una sola peça buidada, presenta una forma còncava a la zona de les arestes. La tapa mostra quatre vessants amb les arestes ressaltades per una nerviació. Les quatre cares de la coberta, també triangulars, són ornades amb una planxa metàl·lica subjectada a la tapa mitjançant claus. (LCV-MAVG)
Placa d’una arqueta
Placa de metall amb esmalts, força malmesa, que formava part del revestiment d’una arqueta.
ECSA - Rambol
- Procedència: desconeguda
- Datació: segle XIII
- Mides: 7 × 12 cm
- Núm. d’inventari: no consta. Sala Sant Joan; col·lecció Trens
Placa metàl·lica, de forma rectangular i amb dues pestanyes, que correspon a la part frontal d’una arqueta: a la part superior encara resta una part de la tanca. Les dues pestanyes corresponien al revestiment dels peus de la caixa. Encara mostra part de la decoració d’esmalts, consistent en unes tiges enrotllades que s’acaben en elements vegetals i dos àngels inscrits en sengles cercles de color vermell. (LCV-MAVG)
Encolpium
- Procedència: desconeguda
- Datació: romànic
- Mides: 8 cm d’alt × 4,3 cm d’ample
- Núm. d’inventari: no consta. Sala Sant Joan; col·lecció Trens
Petita creu reliquiari de la qual només es conserva una de les peces que formaven la caixa. Tant a la part inferior com a la superior resten encara una part de la peça que enfilava l’anella, de la qual penjava la creu, i una part de la frontissa que permetia l’obertura del reliquiari. La decoració de la creu, figurada, és l’habitual en aquest tipus de peces, d’altra banda freqüents en un període que abasta des del segle VI fins a l’XI. (LCV-MAVG)
Creu de metall
Anvers d’una creu de metall (núm. inv. 317) amb decoració incisa, on s’aprecien les figures de Crist, la Verge i sant Joan, entre d’altres.
ECSA - Rambol
- Procedència: desconeguda
- Datació: segle XIII
- Mides: 21 × 10,7 cm
- Núm. d’inventari: 317. Sala Sant Joan; col·lecció Trens
Creu processional de braços eixamplats decorada per les dues cares. L’anvers presenta en els extrems les figures de la Verge (esquerre) i sant Joan (dret). El centre és ocupat per una llarga i estilitzada figura de Crist, de les mans i els peus del qual raja la sang. Sota d’ell hi ha la figura d’un mort sortint del sepulcre. El pal de la creu, per damunt del cap de Crist, duu les inscripcions “IESV” i “A W +”. L’eixamplament, decorat profusament, mostra les figures del sol i la lluna personalitzades (dreta i esquerra respectivament), amb una corona de raigs ell i una lluna en quart creixent ella que adornen el cap. La resta de l’espai que defineix l’eixamplament del pal és ornada amb entrellaços vegetals amb una tipologia pròpia del segle XIII. En conjunt, és una composició de contingut apocalíptic i de Judici Final alhora, de mort i resurrecció, de principi i fi, del triomf de Déu en definitiva. El revers de la creu presenta una decoració amb una funció estrictament ornamental. (LCV-MAVG)
Imatge de metall
Petita figura de metall, amb escasses restes d’esmalt, que devia anar aplicada a una altra peça.
ECSA - Rambol
- Procedència: desconeguda
- Datació: romànic
- Mides: 6,5 cm d’alçària
- Núm. d’inventari: no consta. Sala Sant Joan; col·lecció Trens
Petita imatge de metall amb escasses restes d’esmalt de color blau. Pels dos forats que mostra sota el coll i sobre els peus, se sap que devia anar aplicada en una altra peça, potser una creu processional o una arqueta. (LCV-MAVG)
Bíblia manuscrita i miniaturada
- Procedència: desconeguda
- Datació: segles XIII-XIV
- Mides: 15,5 × 11 cm
- Núm. d’inventari: 285. Sala Sant Joan; col·lecció Trens
Petita bíblia enquadernada amb pergamí i escrita i miniada sobre vitel·la. El text es presenta a doble columna amb les caplletres d’inicis de capítols miniaturades. Aquestes, de mides molt petites tot i que de vegades acompanyen el text en la seva llargària, presenten escenes historiades molt simples i ornaments de tipus vegetal i animal. La decoració, en conjunt, respon a l’habitual en un tipus de bíblies d’ús particular que tingueren molt d’èxit a França en època gòtica (segles XII-XIII). (LCV-MAVG)