Situació
Aspecte de l’actual capella dels Dolors, única part de l’edifici que resta del temple alt-medieval.
ECSA - J.A. Adell
L’església parroquial de Sant Julià és al centre de la població de l’Arboç, i els elements alt-medievals que s’hi conserven constitueixen l’anomenada capella dels Dolors. (JAA)
Mapa: 35-17(447). Situació: 31TCF832697.
Història
Les primeres notícies de l’existència de l’església de Sant Julià de l’Arboç es troben els anys 1136 i 1138 en la donació d’una peça de terra i d’una vinya que fa Roger, clergue de la seu barcelonina, per a la lluminària de l’església de Sant Julià.
Indirectament, es tenen notícies d’una església a l’Arboç el 1061 en la donació-venda de tres mujades de vinya i una parellada de terra que fa Ramon Bernat a Guitart Borrell, en la qual s’indica que només donarà els delmes i les primícies al castrum de l’Arboç. Com que se suposa que els delmes i les primícies són imposicions pròpies de l’església, aquesta evidentment seria la de l’Arboç. Més encara si tenim en compte que el castrum de l’Arboç és una entitat pròpia i independent del castell termenat de Castellet, però dintre dels seus límits.
En les Rationes decimarum Hispaniae de l’any 1279 apareix l’església de l’Arboç contribuint amb 50 sous. Amb la mateixa quantitat apareixerà l’any següent.
Al segle XIV la família Eimeric del Papiol realitzà diverses deixes: Pere Eimeric, al seu testament, atorgat l’any 1343, donà 20 sous (“Item operi ecclesie beati luliani de Arbucio viginti solidos”) i la seva filla Geraldona 5 sous (“Item operi ecclesiae Sancti luliani ville de Arbucio quimque solidos”), al seu testament datat el 1359.
D’aquest segle, concretament el 1309, és datat el benefici més antic, fundat per Berenguer Escofet a l’altar major a Santa Maria.
Als segles següents es detecten molts beneficis a més d’una comunitat de preveres, amb diverses propietats. (PSA)
Durant els segles XIV i XV s’afegiren unes capelles laterals a l’església. En l’actualitat en queden dues, que són gòtiques. La de la dreta té un portal que dóna a l’exterior, on hi hagué el cementiri fins el 1570. La de l’esquerra té els nervis de les voltes molt més gruixuts. Al costat d’aquesta se n’ha conservat una altra d’estil romànic, l’actual capella dels Dolors, amb volta de canó que constitueix la base del campanar. La van deixar intacta en construir-hi el nou campanar vuitavat a sobre l’any 1622. Quatre anys després d’haver-se acabat aquest campanar es començà la construcció de l’actual església parroquial, cosa que obligà que fos demolida la meitat de l’església romànica, i només se salvà l’actual capella dels Dolors. (ECO)
Església
L’església actual de Sant Julià de l’Arboç és un magnífic edifici renaixentista, construït entre els anys 1631 i 1647, que conserva en el seu costat de llevant notables estructures de l’església anterior, d’època baix-medieval, que, al seu temps, també substituïa una altra església d’època alt-medieval, de la qual es conserva un petit fragment, que constitueix l’actual capella dels Dolors.
Aquest fragment correspon a un espai rectangular, cobert amb volta de canó, de perfil semicircular, que sembla arrencar d’una imposta correguda que ha estat totalment repicada. Al mur nord es conserva una finestra de doble esqueixada.
L’aparell és de carreus ben tallats i polits, fins i tot en la volta, i en el mur de llevant es conserva, ben patent, la cantonada d’una obertura, posteriorment paredada.
No es pot precisar en el seu estat actual l’estructura a la qual correspondria el fragment d’església conservat, però no sembla agosarat de suposar que corresponia al braç nord d’un transsepte, en el qual la cantonada del seu mur de llevant correspondria a l’obertura absidal. Si es confirmés aquesta hipòtesi, l’església altmedieval de Sant Julià de l’Arboç seria un edifici de capçalera complexa, formada per un transsepte al qual s’obririen els absis laterals, amb una datació dins el segle XII. (JAA)
Bibliografia
- Viaplana, 1922, pàgs. 58-59
- Cruañes, 1980, pàg. 72
- Cruañes, 1981, pàgs. 23-34
- Llorach, 1983, pàgs. 179-180
- Cruañes, 1985, pàgs. 239-241
- Cruañes, 1990, pàgs. 81-83