Situació
Detall dels vestigis que resten d’aquest antic molí-documentat des del segle XII.
ECSA - J. Bolòs
Molí situat a la riba dreta de la riera de Banyeres, prop del poble de Saifores.
Mapa: 35-17(447). Situació: 31TCF789688.
En la carretera del Vendrell a Llorenç, en la recta que hi ha abans d’arribar a Saifores, surt a mà dreta un camí que porta, pocs centenars de metres més enllà, fins a una vinya situada on antigament hi havia una bassa, a l’extrem de la qual s’alcen les restes del molí. És al costat d’un edifici del segle XV o XVI que és en curs de restauració. (JBM-JJBR-RMUC-JARN)
Història
Aquest molí s’engloba en un conjunt de rescloses, començant per la de la Font Gran de Banyeres (esmentada l’any 936), en la part més alta de la riera de Banyeres, dins el terme de Banyeres del Penedès, fins a una gran resclosa medieval o romana que separa aquest terme del de Santa Oliva i que està relacionada amb el Rec Major de Santa Oliva. Aquestes basses i canalitzacions, encara avui visibles als dos marges de la riera, s’utilitzaven per a portar l’aigua per a reg (l’any 1282 Guilia de Banyeres fa una deixa “pietosa” a Sant Cugat de l’aigua de la riera i el 1290 Guillem de Banyeres i més tard Pere de Banyeres fan una distribució d’aquesta aigua per a reg) i se n’aprofitava la força motriu per als molins. Se n’esmenten tres: la d’en Papiol o Mata, la dels Guanecs o de les Buades, la d’en Gomar o d’en Corbera.
Indirectament, tenim notícies d’aquest molí a través de les querimoniae entre Guilia de Banyeres i Bonet de la Cogullada, datades entre l’any 1158 i el 1215. En aquest document es diu que Bonet va arribar al mas de Saifores i, entre altres coses, Guilia li va prendre el molí durant dos anys. Es refereix al molí de Saifores, el de cal Mata, ja que tots els altres molins esmentats al llarg dels temps són perfectament localitzats aigües amunt: el dels Guanecs al seu mas homònim (avui Grita Vella) i l’altre a la confluència de les rieres de les Buades (de Llorenç) i la de Banyeres (el Molinet). Així doncs, només hi havia un molí a Saifores, el de cal Mata, perfectament documentat a partir del segle XIV, el 1337, que apareix Ramon Papiol com a posseïdor del molí; n’havia venut la meitat sense comunicar-ho abans als seus senyors feudals. Des d’aquesta data fins al final del segle XV rebé el nom de molí d’en Papiol, nom dels avantpassats dels Mata i que perdura fins avui, igual que la família, al mateix lloc. (PSA)
Molí
Actualment del molí medieval es pot veure la paret de la bassa, on hi havia un cup, i l’extrem nord de la nau, que s’adossa a aquesta paret. La nau del molí tenia una amplada només d’uns 2,5 m. La seva llargària és molt difícil de saber sense treure’n tota la runa i les pedres que hi ha acumulades; en l’actualitat els murs laterals només s’endevinen en poc més d’1 m. El carcabà resta colgat per la terra i la runa.
En l’extrem visible, es pot veure que la sala era recoberta amb una volta lleugerament apuntada feta amb carreus ben escairats. A la paret nord, al mur del costat de la bassa hi ha un espai entrat dins la paret acabat amb un arc. Aquest encaix entra uns 40 cm i té una amplada de 190 cm; devia correspondre a la zona on hi havia la mola. Encara, entremig de la runa, és visible la mola sobirana, uns metres més avall.
Als murs laterals de la sala hi havia uns rengles d’encaixos, tal com es pot trobar en d’altres construccions semblants, sense col·locar el carreu corresponent. La paret de la bassa és uns 3 m més alta que la sala.
La bassa d’aquest molí, com hem dit, sembla que era situada darrere l’edifici, on actualment hi ha una vinya. Si l’extensió d’aquesta bassa coincidís amb la superfície de la vinya actual, hauria estat molt gran. S’acabava amb un cup (Bolòs - Nuet, 1983, pàgs. 19-21) destinat a augmentar-ne el salt.
L’aigua provenia o bé de la riera de Banyeres o bé, molt possiblement, de la mina o túnel que passa per sota del Mas Roig.
Per les seves característiques, es pot comparar aquest molí de Cal Mata amb altres molins senyorials com el Molinet de Navel o, encara més, a causa de les seves mides, amb el molí de Can Trems, situat al costat de la mateixa riera, al Berguedà (Bolòs, 1985, pàgs. 343-344 i 533). Tot i que és difícil d’assegurar, es pot datar aquesta construcció cap al segle XIII. (JBM-JJBR-RMUC-JARN)
Bibliografia
- Bolòs - Nuet, 1983
- Bolòs, 1985a, pàgs. 343-344
- Bolòs, 1985b, pàg. 533
- Urpí - Resina, 1991, pàgs. 319-325