Camí de Saifores a Bellvei (Banyeres del Penedès)

Situació

Aspecte d’un tram d’aquest camí medieval.

ECSA - J. Bolòs

Camí d’origen medieval, o potser anterior, que anava de Saifores a Bellvei. S'endevina clarament a la zona de carena de la serra que hi ha entre aquestes dues poblacions.

Mapa: 35-17(447). Situació: 31TCF793686.

S’hi pot anar des de Saifores. Des del Mas Roig cal agafar el camí que surt d’aquesta masia i va cap a l’W. Sobretot s’endevina al petit collet que hi ha al final dels camps i que fa de partió entre els municipis de Banyeres, l’Arboç i Bellvei. (JBM-JJBR-RMUC-JARN)

Camí

Es pot resseguir el camí des del Mas Roig. El primer tros ha estat molt transformat. És a la part més alta, allà on és més evident. S’hi troben tres elements característics d’aquests camins de tradició medieval (Bolòs, 1991a, pàgs. 125 i 127-131). En primer lloc, s’hi pot endevinar, en alguna zona, l’existència de roderes marcades a la roca. Són separades entre elles uns 120 o 130 cm. En segon lloc, es pot veure a banda i banda del lloc de pas, un mur que separava el camí dels camps que hi havia al voltant. Sovint aquest mur és un marge, ja que el camí pot restar lleugerament enclotat. Entre aquests dos murs laterals, fets amb pedres sense treballar, hi ha una distància de 3 a 4 m. Així mateix, en tercer lloc, també es troben restes d’un empedrat, actualment molt malmès, format per pedres de mida mitjana.

Al collet hi ha la cruïlla entre aquest camí, que devia anar de Saifores a Bellvei, i el camí que, seguint la carena, anava de l’Arboç cap a Santa Oliva.

La datació d’aquest tipus de camins sempre és molt problemàtica. D’una banda, cal tenir present els possibles precedents, d’època romana o potser anterior, difícils de conèixer amb seguretat. D’altra banda, cal assenyalar les pervivències. Aquest camí va ser utilitzat fins fa pocs anys (actualment no s’utilitza i s’està omplint d’esbarzers) i degué ser refet i potser poc o molt transformat nombroses vegades. Això no obstant, les seves característiques—algunes de les quals, cal no oblidar-ho, també són típiques de les vies romanes— i, sobretot, el fet que uneixi dos pobles medievals (Bolòs, 1991b, pàg. 419) fan que sigui un bon exemple de camí de l’edat mitjana. (JBM-JJBR-RMUC-JARN)

Bibliografia

  • Bolòs, 1991b, pàgs. 117-131
  • Bolòs, 1991c, pàgs. 409-436