Situació
Vista d’aquesta notable construcció, amb la porta adovellada oberta al nivell del sòl.
ECSA - J. Bolòs
Casa forta situada al costat de l’ermita de Santa Cristina, al vessant sud d’una muntanya, prop del coll de la Rubiola, davant de la plana del Baix Penedès.
Mapa: 34-17(446). Situació: 31TCF695703.
Des de la carretera que va del Vendrell a Valls, havent passat el trencall de la Bisbal i havent fet poc més d’1 km, cal agafar una pista de terra que surt a mà esquerra i s’enfila pels carrers d’una urbanització (carrers de la Cerdanya i de la Garrotxa), fent ziga-zaga. En arribar al nivell de Santa Cristina i a pocs centenars de metres d’aquest lloc, un camí carreter pla hi porta. (JBM-RMUC-JARN)
Història
Malauradament, no s’han localitzat fins a l’actualitat notícies històriques d’aquesta edificació d’època medieval, tot i que la veïna església de Santa Cristina sí que apareix consignada documentalment al segle XIV. Tot i que algun autor ha apuntat la hipòtesi que aquesta casa forta tingué l’origen en un castrum del segle X, aquesta possibilitat no sembla gaire probable si es tenen en compte les característiques tipològiques de la construcció. (MLIR)
Casa
Planta i secció d’aquesta construcció defensiva.
J. Bolòs
És un edifici de planta quadrada. Els seus costats, a l’interior, fan uns 4,40 m de llarg (menys el del SE que fa 4,25 m). El gruix de les parets és de 70 cm. L’alçada actual d’aquesta torre és d’uns 6 m. Al primer metre els murs són fets amb pedres, i per damunt amb tàpia. Les pedres són carreus de mida mitjana, més o menys escairats i força ben arrenglerats. Les filades, fetes amb tapieres, tenen una alçada aproximadament d’1 m.
La porta és oberta al mur del NW, a peu pla. A dalt és acabada amb un arc de mig punt format per sis dovelles. Fa 97 cm d’amplada i 160 cm d’alçada. A baix té un llindar. En aquest nivell inferior hi ha diverses espitlleres a cada costat de la porta i també als altres murs.
És difícil datar aquest edifici i establir-ne la finalitat. Amb prudència, es pot dir que hi ha dues possibilitats. La primera, seguint un ordre cronològic, és que sigui un edifici d’origen andalusí. Una segona possibilitat és que es tracti de la torre del senyor feudal del lloc, feta, per tant, cap al segle XII o XIII. Si pensem en una casa forta senyorial cristiana, cal relacionar-la amb la de Cal Rei de Pontons, tot i que la de Santa Cristina és feta amb tàpia i, en general, més pobre. Si considerem que és un edifici de l’època de domini islàmic, l’hem de relacionar més aviat amb edificis com la Torre d’en Viola (amb tot, també de datació dubtosa) o amb tantes altres torres semblants que podem trobar a les comarques de Lleida, de Tortosa o al País Valencià.
Pel que fa a aquest edifici cal recordar la relació que té amb la capella de Santa Cristina, situada davant seu, i amb un possible hàbitat troglodític situat immediatament darrere seu. A causa de la forma de la roca, a l’entrada de la cova que hi ha a uns metres de distància, només calgué fer un muret perquè fos possible convertir-la en un habitatge. (JBM-RMUC-JARN)
Bibliografia
- Català, 1987, pàgs. 134-208
- El Baix Penedès, 1991, pàg. 52