Santa Cristina (la Bisbal del Penedès)

Situació

Vista de l’antic absis romànic de l’església, sobrealçat i molt modificat, que actualment forma part de la sagristia.

ECSA - J.A. Adell

L’església de Santa Cristina es troba al costat de la casa forta que duu el mateix nom i és situada al vessant sud del turó de Santa Cristina, on hi ha la urbanització “Pinedas de Santa Cristina”, sobre la carretera del Vendrell a Valls, des d’on s’accedeix a l’església. (JAA)

Mapa: 34-17(446). Situació: 31TCF695703.

Història

És documentada per primera vegada al testament de Berenguer Bages, de Vila-rodona, l’any 1348, en el qual disposa almoines per a diversos santuaris marians i ermites. Després apareix mencionada en la visita pastoral a la Bisbal del Penedès, l’any 1388, com a sufragània de l’església parroquial de Santa Maria.

Observant la planta de l’ermita es pot concloure que inicialment (segle XI) devia edificar-se una església molt petita que hauria estat emplaçada on ara hi ha la sagristia. Així ho confirma el gran gruix dels murs (1,30 m) i l’estretor de les finestres, que no són més que espitlleres obertes al mur circular del que devia ser l’absis de la capella. Vers el segle XIV i coincidint amb l’esplendor dels barons del poble, els Salbà, es devia edificar l’ermita gòtica, adossada al mur de tramuntana de l’antiga i de la qual es conserven un arc ogival i algunes impostes amb unes motllures molt boniques. Al seu costat s’han localitzat rastres de pintures de forma geomètrica que representen circumferències, dintre de cada una de les quals hi ha quatre fulles. (SFM)

Església

L’actual església de Santa Cristina és un edifici construït essencialment entre els segles XIV i XV i reformat al segle XIX. En el seu costat sud conserva la fàbrica de l’església original, aprofitada com a sagristia i sobrealçada per la casa de l’ermità. L’edifici original era format per una nau rematada a llevant per un absis semicircular en el qual s’observa una finestra d’una sola esqueixada, i on, malgrat l’arrebossat que en cobreix els paraments, és visible l’aparell format per reble, força ordenat.

Les transformacions sofertes i l’emmascarament de les seves estructures impedeixen de precisar-ne les característiques, però els elements visibles permeten de plantejar una datació força reculada, molt possiblement dins el segle XI, per a la seva construcció. (JAA)