Situació
Aspecte de la capçalera de l’església amb l’absis decorat amb dobles arcuacions entre lesenes.
ECSA - E. Pablo
L’església de l’antic castell de Montmell es troba a 700 m d’altitud sota les restes del castell de Montmell. Per arribar-hi cal agafar la carretera que des de la Bisbal del Penedès va a la Juncosa. A 300 m de la sortida d’aquest poble surt una pista a la dreta, que mena a la vall de Sant Marc. Just a l’indret de l’església nova del Montmell avui abandonada, un corriol puja fins a la capella, penjada sota la penya on és emplaçat el castell, en 15 minuts aproximadament. (JCR-LICS-JAA)
Mapa: 34-17(446). Situació: 31TCF709768.
Història
Fins ara hi ha poca documentació que faci esment de la capella, però sí que n’hi ha força del castell, el qual és conegut documentalment des del 974. Tanmateix, la parròquia del Montmell apareix escripturada per primer cop l’any 1279. El 1379 tenia un altar dedicat a santa Maria i un altre a sant Pere.
El culte a la capella es mantingué fins al segle XVI, en què es traslladà al nou temple de Sant Miquel, consagrat el 1598, una mica més al peu de la muntanya. Aquesta església, d’estil gòtic, es troba avui dia completament en ruïnes, juntament amb el fossar i les cases que l’envoltaven. (SFM-ALS)
Església
Planta de l’església.
J. Cruanyes i LI. Claver
Es tracta d’una església d’una sola nau, allargada cap a ponent, i ampliada al nord per una nau parcialment excavada en la roca, amb la qual es relaciona a través de dos arcs formers, de mig punt, que obren el mur nord de l’església original.
La nau original és coberta amb volta de canó, on és visible l’empremta de l’encofrat de canyes, emprat en la seva construcció, i reforçada per un arc toral, que en el costat sud és suportat per una pilastra adossada al mur, mentre que al costat nord la pilastra ha estat substituïda per una mènsula, atesa l’obertura dels arcs formers, i l’ampliació nord de l’església. En el mur sud, en el sector de la nau corresponent a l’ampliació vers ponent, la volta és suportada per un arc former desgruixat en el mur.
La capçalera és formada per un absis semicircular, obert a la nau per un arc presbiteral, que correspon a l’edifici original, mentre que l’ampliació nord és capçada per una testera plana, sense capçalera diferenciada. Exteriorment, l’absis és ornamentat per un fris d’arcuacions llombardes, en sèries de dues entre lesenes, formant quatre plafons, en els centrals dels quals s’obren dues finestres de doble esqueixada. En el mur sud de la nau se situen unes altres dues finestres, d’una sola esqueixada, corresponents a l’edifici original, mentre que en el mur de ponent de la nau, i en la testera de llevant de l’ampliació hi ha dues finestres més d’una sola esqueixada.
La porta actual s’obre en el mur sud, en el sector corresponent a l’ampliació, mentre que prop de l’angle sud-oest de la nau original, perfectament diferenciat en el parament, és visible la porta original, paredada.
Tot l’edifici és construït amb un aparell de carreu de gres rogenc, especialment al sector de llevant, alternant amb pedra calcària local, disposats molt ordenadament en filades irregulars, palesant perfectament les fórmules constructives i ornamentals de l’arquitectura llombarda, de la plenitud del segle XI. (JCR-LICS-JAA)
Pica
Pels voltants de l’església encara es conserva la part baixa d’una pica baptismal, a partir de la qual podem saber que era de forma vuitavada amb els costats molt verticals i sense aparent decoració. (ECO-XVT)
Bibliografia
- Llorach, 1983, pàgs. 172-173
- Cruañes, 1990, pàg. 105