Situació
Detall d’un dels murs del recinte de l’antic castell, situat vora un molí de vent d’època moderna.
ECSA - J. Bolòs
Les restes del castell són situades al cim d’un turó, al nord de la població d’Olivella, a l’extrem occidental del massís de Garraf.
Mapa: 36-17(448). Situació: 31TDF008752.
Si seguim la carretera que va a Olivella, en la recta que hi ha abans d’arribar a aquesta població (quilòmetre 15,7), a mà esquerra surt una pista que passa pel costat de Can Muntaner i porta fins a sota de Can Vendrell. Des d’aquest mas, abandonat, surt un camí que va al collet i a l’església de Sant Pere, i que puja fins al pujol, on s’alçava el castell. (JBM)
Història
El Castellvell d’Olivella s’esmenta per primera vegada el 992, en el testament del jutge Teudiscle. El 1038 té lloc la venda del castell d’Ulivela, amb les seves pertinences, feta per Ramon i el seu germà Bernat a un altre germà seu, Guerau, per 400 diners, el qual diu que és al comtat de Barcelona, a la Marca. Sabem que el 1191, l’honor del castell d’Olivella era en possessió de Gombau d’Oluja, nebot dels Cervelló. El 1216, Ramona, filla de Bernat Marcús, junior, vídua de Pere de Ferran, féu donació del castell d’Olivella al fill de Berenguer d’Olivella. L’any 1230 calgué posar fermança als homes del castell d’Olivella. Sabem que després de l’any 1236, Galceran de Timor, fill d’Arnau de Timor i Queralt, tingué Rocafort i Olivella.
Al segle XIII s’esmenten personatges amb el cognom d’Olivella, potser relacionats amb el terme, com ara Pere d’Olivella, degà de la seu de Barcelona; Guillem d’Olivella, comanador de l’hospital de Vilafranca, i Bernat d’Olivella, arquebisbe de Tarragona. (SLIS-VCV)
Castell
Al cim del turó hi ha, d’una banda, una construcció de planta circular, moderna, que correspon a un molí de vent inacabat. És impossible saber si al mateix lloc hi hagué una torre circular, ja que no en resta cap vestigi.
D’altra banda, en canvi, és molt més antic un recinte ampli que té una forma trapezoidal i ocupa bona part del planell que hi ha al cim del turó. La longitud dels costats oscil·la entre els 16 m del mur sud i els 26 m del mur oest. Els murs est i oest, els més ben conservats, en algun lloc assoleixen una alçada d’uns 2 m, o poc més.
Les parets són formades de pedres que fan uns 15 cm d’alt, molt poc treballades. de vegades sembla com si formessin un opus spicatum molt poc acurat. Són unides amb un morter de mala qualitat.
Tot i que és molt difícil identificar-ne l’època, podem suposar que aquests murs pertanyen a una fortificació construïda cap al segle XI. (JBM)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1971, vol. III, pàgs. 903-907
- Llorach, 1983, pàgs. 269-270
- Virella i Bloda, 1982, pàg. 299
- Buron, 1989, pàg. 143