Situació
Aspecte d’un pany de mur d’aquesta casa forta construïda amb pedra i tàpia.
ECSA - J. Bolòs
Antiga casa forta situada al cim d’un turó, als contraforts del Montgròs, sobre la plana de Sant Pere de Ribes.
Mapa: 35-17(447). Situació: 31TCF957699.
Des de Sant Pere de Ribes, cal agafar la carretera que va a Canyelles. En sortir del poble, cal desviar-se a mà esquerra i seguir una pista que mena al veïnat de la Coma. Al costat d’aquestes cases, hi ha un camí que porta fins als horts i la font de Can Sidro, des d’on ens hem d’enfilar fins al pujol, que es va cremar fa uns anys, que resta a la nostra dreta. (JBM)
Història
Malauradament no hi ha notícies històriques referents a aquesta fortificació. Potser caldria relacionar el Casalot amb la torre erigida per ordre de Bernat Guillem de Ribes el 1316. Aquesta suposició no és gens segura si tenim en compte la data de les restes que ens han pervingut. (CPO)
Casa
La planta d’aquesta construcció era bàsicament trapezoidal. Actualment, s’hi poden veure algunes parets de tàpia o de pedra. Sembla, però, que l’any 1965 (Virella, 1966,; Català, 1971, pàgs. 948-949), quan fou feta una planta d’aquest edifici, es podia observar molt més del que es veu ara, per tal com darrerament hi ha hagut un incendi al bosc d’aquest turó.
Segons aquesta planta, el costat nord-oest, el més ben conservat, tenia una longitud de 24,2 m, mentre que el costat oposat, el més llarg, feia 29,5 m, i els costats laterals, 28,5 i 22,3 m. A l’interior, hi havia una sèrie de dependències, tancades per murs semblants als exteriors, al voltant d’un pati central. De fet, encara actualment, al costat nord-est es veuen, sense gaire dificultat, dues parets, separades per uns 5,5 m.
El gruix d’aquestes parets és de 90 cm i la seva base —de 90 cm aproximadament—, és feta de pedres poc treballades i irregulars, tot i que segueixen unes filades. Les pedres són més aviat petites, fan uns 15 cm d’alt × 30 cm de llarg; n’hi ha alguna de col·locada verticalment. A la paret nord-oest, al capdamunt d’aquesta part feta de pedres, hi ha una sèrie d’espitlleres, separades per uns 80 cm. Per damunt d’aquesta part inferior feta de carreus, comença la tàpia. En aquest mur, uns 80 cm més amunt de les espitlleres, al límit dels carreus i la tàpia, hi ha una sèrie de forats, per damunt dels quals encara hi ha uns 80 cm més de paret de tàpia. En alguns murs —per exemple en aquest més septentrional— s’ha conservat el nivell de tàpia. En d’altres, per contra, només es veu la paret de pedra que fonamentava el mur de fang.
A uns 5 m d’aquest mur nord-oest, encara s’endevina un vall, que té una amplada d’uns 3 m i, actualment, una profunditat d’uns 70 cm.
Podem comparar aquesta construcció amb d’altres, com la muralla del castell de Marmellar, la Torre de Can Pinya o d’altres colomars medievals, del mateix Penedès, o, fins i tot, al Gironès, amb la del castell de Juià, o les cases del poble de l’Esquerda, a Osona (Adell, 1982, pàg. 349).
És difícil de saber la data d’aquesta construcció, com també saber quin tipus d’edifici era. Es pot pensar en una casa forta, feta cap al segle XII o XIII, tot i que no es pugui descartar totalment la possibilitat que tingui un origen més antic. Pel que fa referència al material emprat, cal pensar que si es feu amb tàpia de fang no fou perquè no hi hagués pedres, sinó, més aviat, per costum, per fer més ràpidament l’obra o per tal d’abaratir-ne el cost. (JBM)
Bibliografia
- Virella i Bloda, 1966
- Els castells catalans, 1971, vol. III, pàgs. 948 i 949
- Adell, 1982, pàgs. 345-352