Situació
Fortificació o casa forta que s’alça en un turó a la petita vall de Garraf.
ECSA - J. Bolòs
Castell situat a la petita vall de Garraf, al cim d’un turó, que s’alça actualment al costat de l’autopista i d’unes pedreres. Des del castell s’albirava la vall i la mar.
Mapa: 36-17(448). Situació: 31TDF064673.
Si seguim la carretera de les costes de Garraf, en arribar al poble de Garraf, després del trencall de la pedrera, a mà dreta hi ha un carrer que mena a un conjunt de cases d’estiueig. Al final del carrer comença una pista costeruda que passa per sota l’autopista i arriba fins al costat del pujol on fou bastit el castell. Hi podem pujar per un viarany estret. (JBM)
Història
Un dels primers esments del topònim del lloc és de l’any 1011. Se sap que el castell o casa forta de Garraf centrava una quadra homònima, la qual era propietat del prior de Sant Vicenç de Garraf, tal com ho demostren els fogatges del segle XIV. El 1382 passà a Bernat de Fortià i posteriorment a la Pia Almoina de Barcelona, la qual el 1418 va vendre la quadra a la universitat de Sitges per 300 florins. (SLIS)
Castell
Planta d’aquesta construcció defensiva.
J. Bolòs
El castell o casa forta sembla que era compost de dos elements: d’una banda, una torre situada a l’extrem occidental i, de l’altra, una sala de forma trapezoidal i un cos lleugerament sortint de la paret est. La porta actual, situada a la paret oriental, s’obre en un nivell baix; per aquest entrant podem accedir a l’interior a través d’un túnel curt.
La construcció occidental, que segons sembla era una torre, té el mur est recte i adossat al cos central del castell; fa 8,70 m de llarg. Té una amplada de 5,6 m. Els dos angles occidentals de la torre, en canvi, són roms, arrodonits, tal com sembla que és normal en moltes construccions defensives de l’antiga “marca” del Penedès. Els murs són molt gruixuts, cosa que ha fet suposar que podia tenir una alçada considerable i que podia ser una torre. El gruix de les parets oscil·la entre els 165 i els 180 cm.
El costat meridional del cos principal, est, d’aquesta fortificació té una longitud de 5,5 m, a l’interior. L’amplada interna, de nord a sud, al centre, on hi ha un mur transversal, fa uns 7,60 m. A l’extrem oriental hi ha un cos, amb una longitud, a l’interior, de 6,1 m, que sobresurt, de la resta de la façana, uns 2 m. Tots aquests murs del cos principal fan entre 80 i 100 cm de gruix. En l’espai que ocupa aquest sortint hi ha una cambra coberta amb una volta, que té una profunditat de 3 m.
La porta d’entrada, situada també en el nivell inferior fa, a la banda interior, 90 cm d’ample per 150 d’alt i és acabada per un arc rebaixat, amb les lloses posades en forma de plec de llibre. Des d’aquesta porta se surt, uns 3,6 m més enllà, a l’interior del recinte del castell, com hem dit, a un nivell més alt. És estrany que aquesta fos l’entrada original.
Els carreus del cos principal de la fortificació fan 15 cm d’alt per 30 cm de llarg, si fa no fa. Els dels angles són més grossos i més escairats. Al mur exterior de la paret est hi ha 8 permòdols situats a uns 4 m del terra actual. A la torre, les pedres són més petites i es troben relativament arrenglerades.
Sembla més aviat, per certs aspectes, una casa forta que no pas un castell. La seva datació és difícil. Podria ésser del segle XII o del XIII. Pensem, però, que aquesta fortificació fou feta en diverses etapes. Tot i que la torre sembli més antiga i primitiva, potser fou adossada al cos de l’edifici principal. (JBM)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1971, vol. III, pàgs. 954-956