El terme del castell de Masquefa apareix documentat diverses vegades al llarg del segle X. Tot i això, la primera notícia referent a l’esmentat castell és de l’any 963, data en què Miró, comte de Barcelona, vengué a Ènnyec, altrament dit Bonfill, aquesta fortificació juntament amb els seus termes i la parròquia de Sant Pere. El 998 Ènnyec Bonfill permutarà el castell de Masquefa amb el monestir de Sant Cugat.
El 1002 aquesta fortalesa figura com una de les propietats de l’esmentat cenobi en la butlla papal atorgada pel papa Silvestre II. A partir d’aquest moment el monestir de Sant Cugat —per tal d’ampliar el seu domini jurisdiccional sobre aquesta zona fronterera— realitzarà diverses transaccions de terres dins del terme del castell de Masquefa. Entre l’any 1002 i al llarg de tot el segle XII trobem una rica documentació referent a compres-vendes, donacions, permutes, etc. d’alous situats en aquest indret, fetes entre els successors d’Ènnyec Bonfill i el cenobi de Sant Cugat.
Tot i això, les notícies explícites del castell són escasses. Tan sols s’esmenta com una més de les propietats que té el monestir. Així, apareix esmentat de nou el 1007, data en la qual el papa Joan XVIII confirma tots els béns del monestir.
A mitjan segle XII apareix ja una família amb el cognom Masquefa, versemblantment vinculada a la castlania d’aquesta fortalesa. El 1153 l’abat de Sant Cugat, Ramon, i Ramon Miró de Masquefa tingueren tot un seguit de disputes per un camp, les quals finiren amb el veredicte favorable a l’abat.
El 1254 el rei Jaume I confirmarà el castell de Masquefa com una de les propietats del monestir de Sant Cugat. En el fogatjament de 1365-1370 surt esmentada la fortificació de Masquefa com una de les possessions del paborde del Penedès. A partir del segle XVII apareix ja sota la jurisdicció reial.
Malauradament, no es conserva cap vestigi d’aquesta fortalesa, atès que el 1968 foren arrasades les restes arqueològiques que eren situades al costat de la parròquia antiga quan es feu l’esplanada davant de l’església.