Les primeres referències documentals de la fortalesa de la Cucalla són del segle XII. Ara bé, segons A. Pladevall aquesta fortalesa es pot identificar amb la que el 1015 el prelat de Vic, Borrell (1010-1017) feu construir a Ató a l’anomenada Coma de Riquer. L’any 1160 el bisbe de Vic, Pere de Redorta (1145-1185), feu donació d’una domus anomenada de Cucala, situada dins el terme del castell de Jorba. De tota manera, poc després d’aquesta cessió, el prior de Sant Jaume de Calaf i el cavaller Bernat d’Artés prengueren possessió d’aquesta fortalesa.
El 1174 n’era el senyor Ramon de Tous, el qual promogué un litigi amb el bisbe de Vic, en no voler reconèixer a l’esmentat prelat com a senyor de la fortalesa de Cucala. Aquesta desavinença acabà amb una sentència per la qual Ramon de Tous hagué d’admetre el domini superior del bisbe sobre l’esmentada fortalesa. El 1254 Bernat de Mur (1244-1264), bisbe de Vic, cedeix en emfiteusi a Guillem de Cucala la domus de Cucala, situada dins del terme del castell de Tous.
Al segle XIV aquesta possessió passà a mans reials mitjançant la cessió que feu el bisbe de Vic al rei Jaume II el 1318. Tot just un any més tard el mateix rei concedí aquest mas, juntament amb el castell de Tous, a Pere de Tous. El 1386 fou l’infant Joan qui va empenyorar a Bernat de Tous el castell i la domus o casa de Cucala.