Una branca familiar dels Claramunt, iniciada en la persona de Guillem Bernat de Claramunt, en un moment indeterminat s’instal·là en una part del terme, on construïren una torre amb un terme territorial, el qual fou l’inici de l’actual municipi de la Torre de Claramunt. El primer membre d’aquesta branca familiar fou Guillem Bernat de Claramunt, fill de Bernat Amat de Claramunt, que es troba actiu entre els anys 1060 i 1067; pel que fa al castell de Claramunt, només es coneix la donació que feu juntament amb el seu pare, l’any 1067, al monestir de Sant Cugat del Vallès d’un mas situat al castell de Claramunt. Els seus drets en el castell de Claramunt passaren al seu fill Bernat Guillem de Claramunt, el qual en el seu testament redactat l’any 1125 el deixà al seu fill Guillem. Probablement Guillem morí jove i els seus béns passaren a un dels seus germans, Berenguer i Ramon, o bé es repartiren, ja que fins l’any 1152 que comença a actuar un altre Guillem de Claramunt de la branca principal no es troba cap notícia d’un Guillem de Claramunt que pugui correspondre al fill de Bernat Guillem. Els seus drets en el castell de Claramunt degueren passar als seus germans Berenguer i Pere, sagristà de la seu barcelonina. Ambdós germans l’any 1147 donaren al monestir de Sant Cugat del Vallès un alou compost d’un mont que es trobava sobre de Capellades, per tant dins del terme del castell de Claramunt, a fi que hi construïssin una fortalesa contra els sarraïns. Cap de les altres notícies que es coneixen de Berenguer de Claramunt fins al 1179 no corresponen al terme de castell de Claramunt, en canvi el seu fill Pere de Claramunt el 1193 ja consta que hi tenia drets, i l’any 1211, amb la seva muller Adalendis rebé la comanda del vescomte Guillem I de Cardona del dret d’estatge que hi tenia durant dos mesos anuals en el castell de Claramunt, com també diverses parts dels feus que corresponien al vescomte, per la qual comanda Pere de Claramunt donava trescents morabatins al vescomte. Segons fa constar el vescomte, Pere de Claramunt ja tenia drets en el castell de Claramunt per Saurina de Claramunt, de la branca principal de la família. L’hereu de Pere de Claramunt fou el seu fill Ramon de Claramunt, el qual, juntament amb la seva mare Adalais, l’any 1234 vengué al monestir de Sant Cugat del Vallès l’alouetat dels honors que tenien els homes de Capellades, vassalls del monestir, en el terme de Claramunt.
A partir d’aquest moment es produeix un buit en la continuïtat en el domini familiar en el castell de Claramunt. L’any 1267 apareix un Pere de Claramunt que rep del vescomte Ramon Folc V de Cardona tres masos en el terme de Claramunt, sense que es pugui afirmar que es tracta d’un fill de Ramon de Claramunt. Un nou membre de la família és un Berenguer de Claramunt casat amb Constança, del qual es tenen notícies des de l’any 1306, data en què vengué al vescomte de Cardona els seus drets en el castell de Claramunt i es retirà al feu de la Torre, el qual també vengué al vescomte l’any 1318, però la família continuà vivint-hi reconeixent els drets dels vescomtes de Cardona. L’any 1530 els Claramunt compraren als ducs de Cardona la jurisdicció i la senyoria del terme de la Torre de Claramunt. Aquesta situació ja no canvià fins a la desaparició de les senyories jurisdiccionals. L’actual edifici del castell és un gran casal edificat al segle XVII amb llindes de pedra i portal adovellat. (ABC)
En la documentació medieval sol aparèixer esmentada la torre o fortalesa de Capellades. Tots els indicis fan creure que la fortalesa de Capellades és l’actual castell de la Torre de Claramunt i no una fortificació diferent aixecada suposadament en l’actual vila de Capellades. (CPO)