Aquesta església es trobava dins de l’antic terme de Solanelles. Inicialment tingué funcions parroquials, però més tard les perdé, i quedà com a sufragània de la parròquia de Sant Pere Sallavinera.
L’existència del lloc de Solanelles es documenta a partir de l’any 1022 en el testament de Seguí, senyor del castell de Castellar, el qual deixà la torre de Solanelles a la seva filla Gerberga. El terme s’esmenta a partir de l’any 1026, que Anlo, dona, i la seva filla Riquel vengueren a un senyor anomenat Fruga i a la seva muller Adalès uns béns situats al comtat de Manresa, en els termes de Solanelles; els béns afrontaven amb la vila de Solanelles.
L’existència de l’església i de les funcions parroquials es comproven en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, en la qual apareix la parròquia de Solanolas.
L’advocació de l’església es constata en una donació que l’any 1138 feu una dona anomenada Manasses, amb quatre fills, al monestir de Sant Pere de la Portella d’un alou anomenat Solanelles, situat en el comtat de Manresa, a l’apèndix de Sant Gil (apenditio Sancli Gili), en el lloc que anomenen Solanelles i en terme del castell de Puig de Màger.
L’any 1267 Blanca, abadessa del monestir de Valldaura d’Olvan, adquirí el castell de Solanelles per al seu monestir. Amb aquesta compra s’hi degué incloure també la parròquia, ja que la dita abadessa era senyora del terme i cobrava el delme de la parròquia. Les abadesses de Valldaura tingueren diversos conflictes per cobrar els delmes. Així l’any 1307 el bisbe de Vic, Berenguer Saguàrdia, hagué d’intervenir a favor de l’abadessa de Valldaura perquè la persona que cobrava els delmes havia venut els drets sense el consentiment de l’abadessa ni del bisbe de Vic, que n’eren els senyors directes. L’any 1424 el bisbe de Vic, Jordi d’Ornós, hagué de solucionar una disputa que enfrontava l’abadessa de Valldaura de Manresa i el rector de Solanelles pel repartiment dels delmes de la parròquia.
Les funcions parroquials es mantingueren almenys fins al segle XV, ja que en una llista de parròquies de l’any 1438 encara apareix el rector de Solanelles. Després desapareixen les referències sobre l’existència d’aquesta parròquia, que no fou visitada per cap bisbe de Vic; en canvi, en la visita que l’any 1685 feu el bisbe Pasqual a Sant Pere Sallavinera, aquesta parròquia tenia com a sufragània Sant Gil de Solanelles. Els drets de patronat de l’església que abans exercien l’abadessa de Valldaura, quan aquest monestir desaparegué a mitjan segle XV, passaren al monestir de la Portella, que pagava al rector de Sant Pere Sallavinera pels serveis que feia a l’església de Sant Gil de Solanelles.
En l’actualitat aquesta església continua depenent de la parròquia de Sant Pere Sallavinera, però ha deixat de tenir culte.