Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de la Roqueta. Encara que s’assentava al costat de l’edifici del castell de la Roqueta, Inicialment tingué funcions de parròquia del terme, fins que en una època indeterminada passà a l’església de Santa Maria. Depengué del monestir de Santes Creus com el castell i l’església de Santa Maria, per donació dels senyors del terme.
El castell de la Roqueta es documenta a partir de l’any 960, quan el comte Borrell donà al seu fill Isarn el castell de la Roqueta, que el seu pare Sala de Conflent havia aprisiat.
L’església es documenta l’any 1043, en el moment que el bisbe Oliba procedí a consagrar l’església de Sant Vicenç, convidat pel senyor del castell Alemany Hug de Cervelló, el bisbe disposà que el prevere de Sant Miquel havia de pagar cada any per sínode una lliura de cera a Sant Pere de Vic. El fet que el sacerdot de Sant Miquel estigués obligat a acudir als sínodes vigatans permet pensar que en aquest moment l’església de Sant Miquel tenia funcions parroquials. Es fa difícil concretar quan aquestes funcions passaren a l’església de Santa Maria, ja que en les altres llistes de parròquies i en les visites pastorals només surt esmentada com l’església de la Roqueta sense concretar l’advocació que tenia la parròquia.
En aquest supòsit l’església de Sant Miquel amb les seves funcions parroquials es troben ja esmentades en una data compresa en els anys 1025 i 1050, en una llista de parròquies del bisbat de Vic, on figura la parròquia de Rocheta. Posteriorment, l’any 1079, en el testament d’una dona anomenada Ermessenda, deixà a Santa Maria de la Roqueta quatre mancusos, mentre que per a l’obra de Santa Maria i Sant Miquel en deixà quatre més. Aquestes dues advocacions corresponen a la parroquial i a la capella del castell, juntament amb el fet que la testadora sigui dels voltants, si no de la mateixa parròquia, fa que es pugui deduir que la deixa es feia a Santa Maria I a Sant Miquel de la Roqueta.
La capella del castell passà com el mateix castell i l’església parroquial a dependre del monestir de Santes Creus, per la donació que l’any 1229 feu el senyor del terme, Guerau de Cervelló al dit monestir del castell de la Roqueta. Aquest domini de l’església durà fins l’any 1330, que l’abat de Santes Creus cedí l’església de la Roqueta al bisbe de Vic.
Actualment l’antiga capella del castell de la Roqueta es troba totalment en ruïnes, si bé encara es manté dreta alguna paret de l’antic edifici.