Situació
Aspecte d’un mur exterior de la masia anomenada el Castell, amb parament de carreuada a la base corresponent a l’antic castell.
E. Solsona
Les seves restes es troben englobades en la masia coneguda com El Castell, situada formant triangle amb els nuclis del Bruc de dalt i del Bruc del mig, a 544 m d’altitud, enfilada en un serradet del peu de la muntanya de Montserrat.
Mapa: 35-15(391). Situació: 31TCT990051.
És accessible per una bona pista des del Bruc del mig, d’on dista uns deu minuts. (APF)
Història
El castell del Bruc es formà a partir d’un desmembrament del castell de la Guàrdia de Montserrat. El seu terme es corresponia amb el de la parròquia, incloent-hi la sufragània de Vilaclara.
El lloc del Brug es troba en la documentació a partir de l’any 973, quan el pretès arquebisbe de Tarragona, l’abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat, i els seus monjos establiren a Comemir i a la seva muller Especiosa un alou que havia donat el comte Sunyer al monestir, el qual es trobava situat en el castell de Bonifaci que anomenen Guàrdia, sobre del lloc anomenat Bruc (Brugo). L’existència del castell del Brug no es documenta fins a l’any 1221, data en què Guillem II de Guàrdia donà al monestir de Santa Maria de Montserrat, en mà del prior Arnau d’Olivella, el lloc de Vilaclara en alou franc que tenia en el comtat de Barcelona, en el terme del castell del Bruc.
El castell del Brug, com el de la Guàrdia de Montserrat, tingué com a senyors els vescomtes de Barcelona, i després passà als Guàrdia. Segurament fou creat per aquesta família, el segon membre de la qual, Guillem II de Guàrdia, l’any 1224, donà el castell i la vila del Bruc al monestir de Santa Maria de Montserrat i al seu prior Berenguer de Bac. Aquesta donació fou confirmada pel mateix Guillem II de Guàrdia en el seu testament redactat l’any 1227. El mateix any el rei Jaume I confirmà al monestir la donació de Guillem II de Guàrdia i, d’altra banda, el veguer reial, Bernat d’Orpinell, lliurava poc després la vila i el castell del Bruc a Berenguer de Bac, prior de Santa Maria de Montserrat. El domini del terme es completà amb la donació que el 1249 feu Berenguer de Guàrdia a Santa Maria de Montserrat i al seu prior Bertran de Bac del delme i altres drets que tenia en el terme del Bruc i de Vilaclara. Aquesta donació fou confirmada l’any 1264 pel rei Jaume I i el 1268 fou el bisbe de Barcelona, Arnau de Gurb, qui feu la confirmació de l’esmentada donació. El domini del terme es completà l’any 1370 en vendre el rei Pere el Cerimoniós al prior Jaume del monestir de Santa Maria de Montserrat la parròquia del Bruc i el castell de la Guàrdia en franc alou i amb el mer i mixt imperi i totes les jurisdiccions, serveis militars i tota classe de serveis i rendes, pel preu de 36 000 sous. El castell del Bruc no deixà d’estar sota el domini de Santa Maria de Montserrat a la desaparició de la senyoria jurisdiccional. (ABC)
Castell
Planta de les estructures medievals aparegudes dins el mas conegut com el Castell.
E. Solsona
Fou amb motiu d’unes obres de reforma en aquesta masia que l’arquitecte que subscriu aquest article va constatar que una part de l’edificació era feta amb pedra regular mentre que la resta era construïda amb tàpia i que els passos de portes eren el resultat de trencaments barroers fets en els murs antics.
Un aixecament de plànols va posar en evidència que hi havia englobat en un mas un cos o torre rectangular que va condicionar la resta d’edificacions alçades entorn seu. Segons això és evident que els elements medievals, pertanyents a l’antic castell, consistien en el basament d’una torre rectangular a la qual es va adossar a migjorn la masia actual. Aquesta només té de pedra la façana principal, feta segurament amb materials del vell castell, els quals avui dia només són visibles al sector situat a les façanes de l’angle nord del mas.
Es conserva el perímetre de parets rectangulars fins a una alçada de 2,80 m amb una llargada de 9,80 m i una amplada de 7,70 m, i tot el conjunt està orientat amb una inclinació de 45° cap a llevant. A sobre d’ell es construí una part de la primera planta de la masia.
Secció del mas conegut com el Castell.
E. Solsona
Una part dels murs que s’alcen damunt la roca foren tallats en el mateix massís, que també fou rebaixat en alguns punts per tal d’aconseguir un pla horitzontal en el terra.
Aquests murs tenen un gruix aproximat de 85 cm i són fets amb blocs de pedra, de mida petita, amb carreus ben carejats, que conserven el morter en les juntes de les façanes exteriors. Dos murs de 65 cm divideixen l’espai interior en dues dependències; altres estructures com un sector i un arc de rajol són evidentment posteriors. Aquests murs interiors tenen un basament de pedra i la resta de tàpia, però els portals de comunicació de les dependències interiors són fets de pedra ben ajustada i segurament reaprofitada. La resta d’obertures del mas actual, fins i tot les que afecten el sector antic, són modernes i força rudimentàries.
Vista de la sala de planta rectangular englobada dins la masia, originàriament una estança del castell.
E. Solsona
En conjunt es pot dir que l’edifici és format per una antiga torre o fortalesa d’època medieval, construïda durant els segles XII o XIII d’acord amb l’aparell, que hauria tingut més alçada, amb poterna d’accés i que als segles XVI o XVII es va incorporar a una nova masia edificada aprofitant els seus murs i altres elements. Les antigues dependències es destinaren a cellers de vi. (ESP)
Bibliografia
- Carreras i Candi, 1890, pàg. 50
- Albareda, 1931, pàg. 63
- Els castells catalans, V, 1976, pàgs. 184-197