Situació
Capçalera de l’antiga església, amb el campanar de formes arrodonides, Integrats en l’edifici actual alçat a mitjan segle passat.
J. Pahissa
L’església de Santa Maria, parroquial del poble del Bruc, constituït per diversos nuclis, és situada al barri que hom anomena Bruc de la Parròquia, format per un carrer que s’estira a l’altra banda de la riera de Can Dalmases, a redós dels relleus montserratins.
Mapa: 35-15(391). Situació: 31TCG989036.
Entre els quilòmetres 577 i 578 de l’antiga carretera de Barcelona a Lleida (ara variant de la N-II), a mà esquerra (direcció Barcelona), hi ha un trencall, degudament senyalitzat, que, a través d’un pont, salva la riera i mena a l’església, aixecada al costat del fossar. Cal demanar la clau a la casa que hi ha al costat de l’església. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de la Guàrdia, al lloc anomenat Bruc. Inicialment, tingué funcions parroquials, que encara manté en l’actualitat.
El castell es troba documentat a partir de l’any 931, quan Guadamir, prevere, i el seu germà Lunes feren tres vendes al comte Sunyer d’alous que tenien a Collbató a Almodavar, situat al comtat de Barcelona, al terme del castell de la Guàrdia.
El lloc del Bruc es troba en la documentació l’any 973, en la qual el pretès arquebisbe de Tarragona, l’abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat i els seus monjos establiren a Comemir i a la seva muller Especiosa un alou que havia donat el comte Sunyer al monestir, situat al castell de Bonifaci que anomenen Guàrdia, sobre del lloc anomenat Bruc (Brugo).
L’església amb les seves funcions parroquials apareix documentada a partir de l’any 1068, quan l’abat Rotlland de Sant Cugat del Vallès establí a Arnau Sunyer un alou amb l’església de Sant Miquel i una torre, situat al terme de la parròquia de Santa Maria del Bruc, al lloc que anomenen Vilaclara.
El temple romànic subsistí pràcticament sencer fins a mitjan segle XIX, que es construí un nou temple, de l’antic només restà la capçalera, i l’absis es convertí en una capella lateral del nou temple. A partir de l’any 1958 es procedí a la restauració del temple antic i aparegueren unes pintures romàniques.
Actualment, el temple continua tenint culte com a parròquia del Bruc, mentre que la part septentrional del terme depèn de la parròquia de Sant Pau de la Guàrdia. (ABC)
Església
De la primitiva església romànica només es conserva l’absis (amb un fragment de la volta preabsidal) i bona part del campanar de torre, inserits actualment dins l’església moderna, orientada de nord a sud, de tal manera que l’absis, dirigit a llevant, dins el context actual del temple, no és altra cosa que una capella oberta al capdavall de la nau, al costat de l’epístola. Efectivament, quan al segle XIX es construí la nova església se seccionà el vell temple romànic, deixant-ne només la capçalera, reaprofitada com a capella lateral, ensems que conservava el campanar, tot i que fou reestructurat posteriorment.
Atès el que hem dit, la primitiva església romànica devia ésser un edifici d’una sola nau capçada per un absis, amb l’additament d’un campanar. Per bé que l’absència d’excavacions arqueològiques ens priva d’afirmar-ho amb tota seguretat, tanmateix, atesos els elements subsistents, aquesta estructura sembla la més adient, amb la qual cosa aquesta església presentaria unes formes semblants a les que mostra la propera església de Sant Miquel de Vilaclara.
L’absis, cobert amb un quart d’esfera, és ornat exteriorment amb un fris de dobles arquets cecs entre lesenes, delimitades inferiorment per una socolada que, com els arquets cecs, recorre tot l’hemicicle absidal. Al compartiment central s’obre una finestra de doble esqueixada coronada amb un arc de mig punt adovellat.
El campanar, que és, sens dubte, l’element més rellevant de l’edifici, és adossat al cantó meridional de l’absis, amb el qual es comunica a través d’una porta capçada amb un arc de mig punt adovellat. Es tracta d’una torre de planta circular, composta originàriament de dos pisos, el darrer dels quals fou eliminat modernament per tal de carregar-hi una torrella quadrangular amb teulada piramidal, la qual cosa originà l’escairament de les cares del primer pis, que ara no encaixen amb la base circular, la qual, primitivament tenia continuïtat fins al cimal.
Ambdós pisos devien tenir, com encara podem veure en el primer, finestres geminades, dividides per columnetes coronades amb capitells mensuliformes, on recolzaven els arquets amb què acabaven cadascuna de les finestres.
A desgrat de les mutilacions, no és difícil imaginar-nos aquest campanar quan es mantenia íntegre, per tal com devia assemblar-se als campanars d’Ars i de Santa Coloma d’Andorra.
L’aparell, força irregular, és fet amb blocs de pedra només escairats, disposats en filades horitzontals poc definides, amb la inclusió de carrerons de pedra tosca. Les empremtes de les remodelacions i de les restauracions hi són ben patents.
Aquest edifici devia aixecar-se al final del segle XI, si tenim en compte les característiques de l’església, inscrita dins la tipologia llombarda. L’estat de conservació d’aquest temple, amb l’obra romànica inclosa, és excel·lent. (FJM-AMB)
Pintura
Formant part de la capçalera romànica de Santa Maria del Bruc encara es conserva una part de les pintures murals que la decoraven. Des del moment del seu descobriment l’any 1958, per l’aleshores rector Jaume Torrent, fins al 1981, el conjunt fou estudiat i catalogat unes vegades com a romànic tardà i altres com a protogòtic. L’any 1981 J. Sureda i Pons publicà un article, a propòsit d’aquestes pintures, on a més de fer un estat de la qüestió dels estudis que s’hi havien dedicat fins al moment, també proposava una filiació estilística i formal per al conjunt que el ressituava dins el darrer moment de l’estil romànic, amb una datació d’entre el segle XIII i el XIV.
L’any 1987, però, Josep Gudiol i Ricart i Santiago Alcolea i Blanch incloïen aquest conjunt dins La pintura gòtica catalana i el dataven entre el 1300 i el 1325.
L’estudi de l’art d’aquesta època, en què sovint s’utilitza un llenguatge romànic barrejat amb les novetats del nou estil gòtic, és encara per fer, i el conjunt del Bruc n’és un exemple.
És indiscutible el fet que aquestes pintures participen d’ambdós estils, però també és cert que la major part dels temes iconogràfics que s’hi representen formen part d’un repertori eminentment gòtic. La inclusió del Crist en Majestat dins el programa del Bruc i la seva situació en la conca absidal és fruit d’un conservadorisme romànic, gens incompatible d’altra banda, quant a una lectura global, amb un programa predominantment gòtic. Així, doncs, considerem que aquest conjunt resta fora dels marges d’aquesta obra, tant pel que fa a l’estil (gòtic) com a la datació (segle XIV).
Quant a una bibliografia completa d’aquest conjunt ens remetem a la recollida per J. Sureda (1981b), adjuntant el catàleg sobre pintura gòtica catalana de J. Gudiol i S. Alcolea (1987, pàg. 30). (LCV)
Bibliografia
- Mas, 1906-21, VII
- Riu i Serra, 1945-47, vol. II, pàg. 329
- Casas, 1965
- Junyent, 1975, pàg. 190
- Els castells catalans, 1976, vol. V, pàgs. 184-197
- Buron, 1980, pàg. 87
- Sureda, 1981b, pàgs. 160-172