Situació
Restes de l’església que es confonen amb el cos del mas que es va construir entorn seu.
ECSA - F. Junyent i A. Mazcuñán
Les ruïnes d’aquesta església són situades en un indret ara totalment despoblat, amb les cases abatudes, prop de Ca N’Oller i Can Ferran, a la banda nord-occidental del terme, prop dels límits bagencs.
Mapa: 35-15(391). Situació: 31TCG949107.
Entre els quilòmetres 571-572 de l’antiga carretera nacional es troba la urbanització de Montserrat Park, des d’on, pel carrer Manresa, cal encaminar-se cap a Sant Pau de la Guàrdia, trencall situat a la dreta, però que deixarem per prosseguir endavant fins a trobar un nou trencall, també a mà dreta, amb un rètol on consten els masos Can Carles, la Morera, Can Ferran i Ca N’Oller. Cal desviar-se ara per aquest camí fins a trobar un nou indicador (Can Ferran), que mena un altre cop cap a la dreta fins a arribar a aquest mas, abandonat i mig ensorrat. A partir d’aquí, ara per un camí poc fressat que arrenca del cantó esquerre, s’arriba a les ruïnes de l’església, acompanyada d’altres construccions també enderrocades. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava situada dins de l’antic terme del castell de la Guàrdia, dins de la demarcació de la parròquia de Sant Pau de la Guàrdia. Sempre degué ser una capella del sector nord-occidental del terme.
Les primeres notícies d’aquesta capella es troben en una descripció dels drets que tenia el senyor major del castell de la Guàrdia, ja que es fa constar que aquest tenia el mas de Sant Simeó.
La festa del patró es commemorava el 5 de gener amb la celebració d’una missa cantada pel rector i el vicari de Santa Maria del Bruc, als quals s’havia de donar de menjar.
El culte en aquesta capella degué durar fins ben entrat el segle XVIII. I l’any 1772 fou traslladat a un nou temple construït al costat del mas Ollé, on també es traslladà un retaule antic. En quedar abandonat el temple antic, al segle XVIII o XIX s’aprofitaren les seves restes per construir-hi una casa. Aquesta església actualment es troba abandonada i enruïnada. (ABC)
Església
Es tracta d’un edifici en estat ruïnós que, tal com es desprèn dels vestigis subsistents, en un moment determinat restà embegut i subordinat a una pagesia, avui també derruïda. Entre els esfondralls del mas, però, encara es destria perfectament el cos de la nau, bé que roman amb la volta esfondrada i sense absis, el qual es desplegava a llevant, on encara resten els ressalts preabsidals, ornats amb una cornisa, que obrien el presbiteri.
Els murs laterals eren perforats per un seguit de finestres, obrades amb pedra tosca, les quals s’obrien en doble esqueixada i eren coronades amb arcs de mig punt adovellats, amb l’additament, les del mur sud, tal com encara es pot veure en la que es conserva sencera, d’una segona filada de llosetes disposades a manera d’arquivolta.
La porta es devia obrir al mur de ponent, on hi ha un esvoranc, ben patent, d’on fou desarticulada; al mur de migdia no se n’observa cap vestigi.
L’únic element decoratiu dels paraments externs que s’observa és una cornisa, ara desconjuntada, situada a la paret nord.
L’aparell és fet amb carreuons ben escantonats i de mides mitjanes, disposats en filades horitzontals.
Tot i que han desaparegut components prou importants per a la seva datació, tanmateix, ateses les parts subsistents, creiem que encaixa prou bé amb les obres romàniques del segle XII. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Mas, 1906-21, VII
- Buron, 1980, pàg. 87
- Carmona-Pedraza, 1984, pàg. 22