Situació
Antiga parròquia rural, amb un petit nucli de cases entorn seu, ara convertida en sufragània.
ECSA - F. Junyent i A. Mazcuñán
L’església presideix el petit nucli de Sant Pesselaç o Sant Pere de l’Arç, situat en un lloc planer de conreus, estès a la banda nord-oriental del terme, prop dels límits de la Molsosa.
Mapa: 35-14(362). Situació: 31TCG768248.
L’accés es fa per la carretera de Calaf a Pinós, al peu de la qual, a uns 6 km aproximadament, es troba Sant Pesselaç, amb l’església a primer terme.
Si volem entrar-hi, cal demanar permís al rector de Calaf, que té cura d’aquesta capella. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava a l’antic terme del castell de Calonge, al lloc d’Arç. Inicialment tingué condició de sufragània de la parròquia de Calonge, si bé després adquirí la condició de parròquia, situació que mantingué fins a l’actualitat. Depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona, a la qual fou donada pels vescomtes de Cardona, si bé el patronat de la parròquia era exercit pel rector de Calonge.
El lloc i l’església es documenten a partir de l’any 1038, quan en el testament sagramental de Rodball els marmessors donaren una peça de terra a Sant Pere de l’Arç (Sancti Petri de Arcio). La vinculació a la canònica de Sant Vicenç de Cardona es troba en la consagració de l’església de l’any 1040, quan, entre les possessions donades pel bisbe d’Urgell i vescomte de Cardona, Eriball, com a dotació, hi figurava la vila i torre d’Arç. Encara que en aquest moment no consta explícitament la possessió de l’església de Sant Pere, en la butlla del papa Anastasi IV de l’any 1154, per a la canònica de Sant Vicenç de Cardona, entre les propietats confirmades, s’hi troba l’església de Sant Pere de l’Arç.
Aquesta església fou consagrada l’any 1147 pel bisbe Pere de Redorta a petició de l’abat de Sant Vicenç de Cardona, en la qual confirmà la dotació de l’església i la subjecció a Sant Vicenç de Cardona.
Acta de consagració de Sant Pere de l’Arç o de Sant Pesselaç (11 de març de 1148)
Pere, bisbe d’Osona, a precs de l’abat Ramon i dels canonges de Sant Vicenç de Cardona, consagra l’església de Sant Pere de l’Arç (Sant Pesselaç), situada al comtat d’Osona, al terme del castell de Calonge, i li’n confirma la dotació.
"Celestí omnium rege Domino nostro Ihesu Christo in perpetuum regnante, anno MCXLVII ab eius incarnatione, facta est dedicatio ecclesie Santi Petri Arcii, que sita est in comitatu Ausonensi, in terminis castri Colonici, ubi ego Petrus Dei gratia Ausonensis episcopus, interventu Raimundi abbatis atque Bernardi prepositi Cardonensis atque Guillelmi sacricustodis, in presentia multorum nobilium hominum, clericorum, militum et aliorum nobilium laicorum ad ipsum diem dedicationis ibidem convenientium, istam dotem unanimiter iamdicte ecclesia Sancti Petri fecimus et tradidimus atque per eam res adquisitas et deinceps qualicumque modo, consilio et licentia abbatis et clericorum Sancti Vincentii adquirendas condotamus. In primis condotamus ei canem cussuram dominicature Sancti Vincentii in Sancto Petro vel in Luposa tantummodo panis, dono abbatis et clericorum Sancti Vincentii, et cussuram Iohannis baiuli Lupose et filiorum eius de canibus alodiis ad eos in Luposa pertinentibus, similiter panis tantummodo, et similiter omnium hominum in Luposa permanentium, et omnium hominum Arcii atque Sancti Petri permanentium cussuram dono ipsorum hominum ad ipsum diem dedicationis manu mea firmantium condotamus et confirmamus omni tempore predicte ecclesie eandem cussuram tenere et possidere, et condotamus eidem ecclesie quartum unius vinee quod capellanus Colonici et frater eius Tort in manu nostra dederunt predicte ecclesie, et cussuram alaudii quam habet Raimundus Iover de Fortells in Arcio, et cussuram Podii Rodballi, quam donant predicte ecclesie Petrus Guillelmi et Raimundus Camararii, hominum qui steterint in ipso podio, similiter tantum panis. Hec autem omnia sicut superius scripta sunt, ego Petrus episcopus condoto et confirmo ecclesie Sancti Petri iamdicte, et quatinus omni tempore sicut actenus sunt, sint subdita sub dominio et potestate eclesie Sancti Vincentii Cardonensis.
Facta hec dedicatio, dos vel confirmatio V idus marcii, anno XI regnante Ludovico rege.
Similiter tradimus et condotamus eidem ecclesie XXX passus cimiterii, sicuti consuetudo est omnium ecclesiarum.
Petrus Dei gratia Ausonensis episcopus sss. Raimundus abba +. Sig+n Petrus prior. Sig+n Bernardi prepositi. Bernardus Corrigonensis praepositua Gerundensis. S. Geralli Argenciole. S. Berengarii Arnalli chapellani de Falcs. S. Iovan de Luposa. S. Guillelmi filii eius. S. Raimundi. S. Iohannis. S. Carbonelli de Luposa. S. Domenech. S. Luves. S. Marti frater eius. S. Bernardi de Luposa. S. Guillia de Arcio. S. Bernad filius eius.
S. Guillelmus subdiachonus, qui hanc dotem vel confirmationem rogatus scripsit die et anno quod + supra."
[O], Perdut. Villanueva el veié al monestir de Cardona, AM.
A. Còpia del principi del s. XIX: Madrid, RAH, col. Villanueva, vol. 5, f. 318, ex. O.
a. Villanueva: Viage, VIII, ap. XXXVII, pàgs. 301-303, ex. O.
b. R. Ordeig: Les dotalies, doc. 350, pàgs. 1267-1268.
Traducció
"Sota el regnat etern del celestial sobirà de totes les coses, nostre Senyor Jesucrist, l’any mil quaranta-set de la seva Encarnació, es feu la dedicació de l’església de Sant Pere de l’Arç, que es troba al comtat d’Osona, dins el terme del castell de Calonge, on nós, Pere, bisbe d’Osona per la gràcia de Déu, juntament amb Ramon, abat, i Bernat, prepòsit de Cardona, i Guillem, sagristà, en presència de moltes persones nobles, clergues i cavallers, i d’altres nobles laics que s’aplegaren en aquest lloc el dia de la dedicació, vam fer i vam atorgar de manera unànime aquesta dotació de l’esmentada església de Sant Pere i amb aquest acte la vam dotar dels béns que té adquirits i dels que d’alguna manera pugui adquirir en el futur amb el consell i el permís de l’abat i dels clergues de Sant Vicenç. En primer lloc li donem tota la cossura dels drets senyorials de Sant Vicenç a Sant Pere i a Llobosa, però només del pa, com a regal de l’abat i dels clergues de Sant Vicenç; i la cossura de Joan, batlle de Llobosa, i dels seus fills, de tots els alous que posseeixen a Llobosa, també únicament del pa; i igualment la cossura de tots els homes que resideixen a Llobosa i de tots els homes que resideixen a Arç i a Sant Pere com a regal seu; el dia de la seva dedicació, signant-ho amb la pròpia mà, concedim i confirmem per sempre a l’esmentada església que tingui i posseeixi aquesta cossura; concedim a la mateixa església la quarta part d’una vinya que el capellà de Calonge i el seu germà Tort donaren per mitjà nostre a l’esmentada església; també la cossura de l’alou que Ramon Jover de Fortells té a Arç i la cossura de Puig Rodball que donen a l’esmentada església Pere Guillem i Ramon Camarari, homes que viuen al Puig, igualment només del pa. Totes aquestes coses tal com han estat escrites més amunt, jo, Pere, bisbe, les concedeixo i les confirmo a l’esmentada església de Sant Pere, de manera que restin per sempre sota el domini i la potestat de l’església de Sant Vicenç de Cardona tal com hi han estat fins ara.
Aquesta dedicació, dotació i confirmació ha estat feta el dia cinquè dels idus de març, l’any onzè del regnat del rei Lluís.
Igualment donem i concedim a aquesta església trenta passes de cementiri, tal com és costum en totes les esglésies.
Pere, bisbe d’Osona per la gràcia de Déu, ho subscriu. Ramon, abat. Signatura de Pere, prior. Signatura de Bernat, prepòsit. Signatura de Bernat de Corregó, prepòsit de Girona. Signatura de Guerau d’Argençola. Signatura de Berenguer Arnau, capellà de Fals. Signatura de Joan de Llobosa. Signatura de Guillem, fill seu. Signatura de Ramon. Signatura de Joan. Signatura de Carbonell de Llobosa. Signatura de Domènec. Signatura de Luves. Signatura de Martí, el seu germà. Signatura de Bernat de Llobosa. Signatura de Guilla d’Arç. Bernat, fill seu.
Signatura de Guillem, sots-diaca, que com a rogatari ha escrit aquesta dotació i confirmació el dia i l’any abans esmentats."
(Traducció: Joan Bellès i Sallent)
La condició de parròquia no consta fins l’any 1331, en què fou visitada pel bisbe Galceran Sacosta, i a partir d’aquell moment fou visitada pels altres bisbes vigatans. En el moment d’adquirir la condició de parròquia, degué incorporar l’antiga parròquia d’Aleny, que desaparegué en aquell moment de la de Sant Pere de l’Arç com a sufragània, situació que es manté en l’actualitat.
El patronat de la parròquia era exercit pel rector de Calonge com a record de l’antiga dependència d’aquesta parròquia. Aquesta situació es comprova l’any 1457, en què Pere de Castell, rector de la parròquia del castell de Calonge, com a patró de Sant Pere de l’Arç presentà Joan dels Arcs, prevere, al bisbe de Vic, per obtenir la rectoria de Sant Pere de l’Arç. Actualment aquesta església continua tenint culte com a parròquia de Sant Pere de l’Arç. (ABC)
Església
L’església és una obra romànica molt simple formada per una sola nau amb l’additament d’un absis semicircular a llevant.
Durant el segle XVIII la volta de la nau fou substituïda per una altra amb el consegüent abarrocament dels paraments interns.
L’edifici és molt ben il·luminat, ja que rep llum dels quatre costats. Així, als murs laterals de la nau hi ha dues finestres per banda de característiques idèntiques: doble esqueixada i coronades amb arcs de mig punt adovellats, molt ben perfilats. L’absis té una finestra central de notables proporcions, que segueix el mateix esquema de les altres, amb l’única diferència de tenir l’arc extradossat per una estreta arquivolta, que el ressegueix superiorment i corona la finestra. Al mur de ponent encara n’hi ha una altra, aquesta cruciforme, que sembla retocada.
La porta, oberta al capdavall del mur sud, lloc on devia haverhi l’original, és una refecció de l’any 1886, data que consta a la clau de l’arc que la delimita superiorment.
La façana de ponent és coronada per un campanar d’espadanya de dues obertures refet posteriorment en substitució del primitiu, que devia ser bandejat probablement quan es refeu la coberta.
Els paraments externs de la nau són totalment llisos. L’absis, en canvi, mostra un fris d’arcuacions cegues, encaixonades dins un lleuger desgruixament del mur, que circueixen la part superior de l’hemicicle, sota el ràfec de la teulada.
L’aparell és fet amb carreus de mides irregulars, els quals, malgrat això, es disposen en filades horitzontals força ben marcades, però sense mostrar la uniformitat dels blocs homogenis. La part superior de la nau és acabada amb unes filades fetes amb carreus més voluminosos, igual que als angles. Pel que fa a les juntures, aquestes, en bona part de la construcció, són encintades. El mur de ponent, per contra, és parcialment arrebossat.
Aquest edifici, a desgrat de les remodelacions de què fou objecte durant els segles XVIII i XIX, encara conserva una bona part de la seva estructura primitiva, que respon a una refecció portada a terme a la meitat del segle XII (un cop renovada fou consagrada el 1148), amb la persistència d’elements llombards, presents a la capçalera. L’edifici es manté íntegre i el seu estat de conservació és molt acceptable. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Villanueva, 1871, vol. VIII, pàgs. 291-296 i pàgs. 301-303
- Buron, 1980, pàg. 91
- Pladevall, 1982, pàg. 460
- Casas i Nadal, 1992, pàssim