Situació
Vista de la construcció rectangular, excavada a uns 30 m de la necròpoli.
M. Solà
Aquest conjunt, format per una necròpoli i les restes d’una construcció, és situat a una alçada de 652 m, a peu d’un camí carreter que baixa en fort pendent de la Serra de Rubió, prop de la masia de Cal Rumbà, en vista de les Malloles, i en una serreta en un indret anomenat Collet de Sant Pere Màrtir, en una zona actualment cremada pel foc i que abans havia estat poblada per un bosc de pins.
Mapa: 35-15(391). Situació: 31TCG856122.
És un jaciment arqueològic integrat per una petita necròpoli medieval i els vestigis d’una construcció rectangular localitzada a uns pocs metres per damunt de les sepultures.
Necròpoli
Planta de la construcció rectangular i dibuix de dues pedres amb incisions aparegudes en l’excavació.
Joan Enrich
La necròpoli era formada per tres sepultures d’inhumació situades en el mateix camí, del tipus anomenat de cista o caixa rectangular de lloses, orientades de S a N i pertanyents a adults. Es tracta d’una necròpoli agrupada i amb les tombes paral·leles en una longitud d’uns 3,5 m. Les cobertes, els costats i les bases foren construïdes amb lloses. Una excavació d’urgència practicada l’any 1974 va descobrir tres enterraments, un d’ells molt destruït; els altres feien 180 i 215 cm de llargada, 60 cm d’amplada i 30 i 25 cm de profunditat respectivament. Tots conservaven els esquelets, però cal destacar que un- d’ells contenia les restes d’un esquelet sencer amb la particularitat que hi havia dos cranis més a la capçalera, costum o ritual apreciat en altres enterraments.
Edificació
Una campanya d’excavacions arqueològiques d’urgència practicada l’any 1980 va permetre estudiar les restes d’una construcció de planta rectangular localitzada a uns 30 m de la necròpoli descrita i a la part alta d’una serreta. És una estructura una mica irregular, ja que els quatre murs tenen unes mides exteriors de 7,10 m, 6,95 m, 6,10 m i 5,78 m, mentre que les mides interiors són 4 × 3 m, cosa que dona una superfície interior d’uns 12 m2. Els murs assentats damunt la roca viva tenen una amplada d’1,50 m de mitjana, i conserven una alçada d’1 m aproximadament. Presentava una porta quasi a peu pla i orientada a migdia. Els murs són construïts sense morter de calç d’unió, molt probablement amb fang; les pedres, mal escairades i sense retocar, estan posades de llarg en filades d’alçada desigual, falcades amb altres de més petites, i es pot apreciar alguna filada amb pedres verticals.
Dibuixos i perfils de la ceràmica trobada a l’excavació de la necròpoli.
Joan Enrich
Dels tres nivells estratigràfics que van sortir a l’interior, es van poder reconstruir les següents mides: alçada total: 17 cm; diàmetres a la boca, a la panxa i a la base: 14 cm, 20 cm i 12 cm respectivament, i gruix mitjà de la paret: 7 mm. També van aparèixer dues pedres de composició sorrenca, una amb una creu a l’interior d’una estria; però la que cal destacar és l’altra, que presenta unes incisions gravades a base d’unes línies tosques i de traç molt fi, fetes amb un instrument amb punta, a l’estil dels grafits, d’interpretació complexa, a base d’esquematitzacions, com ara un gran cercle, dues estrelles de cinc puntes, possibles arcs de ferradura, ratlles incises i paral·leles, etc., motius que són reproduïts en la làmina corresponent.
A la ceràmica descrita, com també a la mateixa necròpoli es podria atribuir una datació entre els segles XI i XII. La construcció comentada té una porta arran de terra, circumstància que descarta la possibilitat que es tracti d’una torre de defensa; per les seves reduïdes dimensions interiors no sembla pas una edificació destinada al culte; el que sí que es pot assegurar és que fou utilitzada com a habitacle pels indicis descoberts en el seu interior. Hom s’inclina a pensar que podria tractar-se d’una talaia, ja que la seva situació en el cim d’una serreta i amb un camp visual de diversos quilòmetres facilitaria l’observació dels voltants i la intercomunicació de notícies amb el veïnat de la zona. Pel gruix dels seus murs podria ser d’una o dues plantes.
Bibliografia
- Enrich-Enrich, núm. 15, 1974, pàgs. 71-75
- Riu-Bolòs, 1984
- Enrich-Enrich, 1990, inèdit