Situació
Petita església rural que forma un únic conjunt amb el seu cementiri i altres construccions annexes.
ECSA - F. Junyent - A. Mazcuñán
L’església, junt amb el fossar, és situada en un altiplà, al costat de l’abandonat nucli de cases que formaven el llogaret, prop de Monistrol d’Anoia, a l’extrem sud-occidental del terme.
Mapa 35-16(419). Situació: 31TCF977908.
Hom hi pot anar per una pista que s’inicia a la Fortesa, o bé per una altra que arrenca de Monistrol d’Anoia, totes dues de curt recorregut. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava inicialment dins de l’antic terme del castell de Castellet, entre el castell de Masquefa i el de Piera. Era situada en el lloc anomenat Creixà. No passà d’església sufragània de la parròquia de Piera.
Les primeres notícies del castell de Castellet corresponen a l’any 963, quan el comte Miró vengué a Ènnyec Bonfill de Gelida el castell de Masquefa, el qual afrontava amb el terme de Castellet, que era alou de Sant Cugat del Vallès. Per tant, si no es tracta d’una interpolació, en aquell moment el monestir de Sant Cugat ja posseïa l’alou de Castellet. Per un document de l’any 1002, quan l’abat Odó feu un establiment d’aquest alou, feu constar que havia estat de Bedell i que el difunt Eisó el donà a Sant Cugat del Vallès.
El domini del monestir es confirma l’any 986, quan en el precepte del rei Lotari pel monestir de Sant Cugat del Vallès, el rei confirmà l’alou anomenat Castellet, amb delmes i primícies, confins i termes. Encara que no s’esmenta explícitament, ja devia existir l’església, com ho fa suposar l’existència dels delmes i primícies. En la butlla de l’any 1002 del papa Silvestre II, aquest confirmà al monestir l’alou anomenat Castellet, el qual es trobava dins dels termes del castell de Masquefa i del de Piera. Aquí queda enregistrat l’encavalcament d’aquest petit castell entre els de Masquefa i de Piera (vegeu l’estudi dedicat a aquest castell). De manera semblant s’esmenta en la butlla del papa Joan XVII de l’any 1007 i en la del papa Benet VII de l’any 1023, però en cap no s’esmenta l’existència o el domini del monestir sobre l’església de Santa Creu de Creixà.
Aquesta església s’ha confós sovint amb una altra dedicada també a la Santa Creu, que es trobava en el veí terme del castell de Masquefa, en el lloc de Palau, però en la qual finalment s’imposà l’advocació de santa Maria Magdalena. Per tant, és segur que es tracta de dues esglésies diferents, encara que en un principi totes dues tenien la mateixa devoció.
L’església no es troba documentada fins l’any 1063, en què Udalard Bernat, vescomte de Barcelona i la seva muller, la comtessa Guisla, commutaren a Ramon Berenguer, comte de Barcelona i a la comtessa Almodis el castell de Piera, anomenat Fontanet, i el de Castellet; amb els castells hi anaven les esglésies de Santa Maria, Sant Cristòfol, Santa Creu i Sant Jaume, a canvi del castell de Pierola. Tot seguit el comte feu donació a la comtessa dels esmentats castells de Piera i de Castellet, amb les esglésies de Santa Maria, Sant Cristòfol, Santa Creu i Sant Jaume.
Amb el topònim que ha quedat fins a l’actualitat no es troba documentada fins a l’any 1181, en què Ramon Bonfill donà tres sous entre l’obra i els clergues de Santa Creu de Creixà. Més tard, l’any 1196, torna a esmentar-se en el testament d’Elisenda, muller de Pere de Sentmenat, la qual feu deixes a Santa Maria de Piera, a Sant Jaume Sesoliveres i a Santa Creu de Creixà.
Aquesta església era sufragània de la parròquia de Santa Maria de Piera, la qual cosa es comprova en l’acta de consagració d’aquesta parròquia feta l’any 1184, continguda en una altra de posterior feta l’any 1260, on es confirmava que l’església de Santa Maria tenia com a sufragània l’església de la Santa Creu de Creixà. Posteriorment, passà a dependre de la parròquia de Sant Sadurní d’Anoia. Actualment manté el culte com a capella rural. (ABC)
Església
Es tracta d’una església d’origen romànic, però molt transformada per un seguit de processos innovadors realitzat als segles XVII-XVIII, els quals l’han desfigurat totalment i li han llevat del tot el seu caire primitiu. Aquest consistia, tal com es desprèn de l’edifici actual, en un temple inserit dins l’àmbit rural d’una nau amb absis, elements que encara es conserven, bé que modificats, refets i encotillats per altres construccions. (FJM-AMB)
Pica
En el petit museu de les caves del Marquès de Monistrol (Sant Sadurní d’Anoia) es conserva una pica baptismal procedent d’aquesta església. Té una forma gairebé esfèrica, més tancada a l’alçada de la boca. La qualitat de la pedra calcària ha sofert un gran desgast amb el pas dels anys. No s’hi aprecia cap element ornamental. (ECO-XVT)
Bibliografia
- Palma, 1942
- Miquel i Rossell, 1945-47, 1, pàgs. 346-347
- Rius, 1947, 1 i II, pàssim
- Buron, 1980, pàg. 90