Situació
A uns 4,5 km de la carretera d’Igualada a Valls hi ha un trencall a mà dreta que al cap de dos quilòmetres mena al cim de la Tossa de Montbui. A uns 614 m d’altitud cimeja un remarcable recinte format principalment per, d’una banda, una torre de defensa del segle X, de planta rectangular amb els angles arrodonits; l’ermita preromànica de Santa Maria; una cisterna i les restes de muralles en alguns indrets d’accés relativament fàcil. Aquest conjunt segueix la configuració del turó encinglerat i constituïa un clos defensiu situat en una zona estratègica a l’extrem oriental de la serra de Queralt.
Mapa: 35-15(391). Situació: 31TCG818014.
Jaciment arqueològic
La construcció de la carretera d’accés al cim de la Tossa va provocar, gairebé, la total destrucció de les restes d’una cabanya alt-medieval situada a l’interior de l’esmentat recinte fortificat. En un terraplè del marge esquerre del darrer revolt pronunciat van aparèixer els senyals d’uns estrats amb cendres i carbons i alguns fragments de ceràmica grisa medieval. Aquest fet va produir que en el decurs del desembre del 1976 i dels mesos de gener i febrer del 1977 es practiqués una recerca arqueològica per tal de recuperar la poca informació que hi restava com a conseqüència de la construcció de la carretera. La cabanya, de la qual actualment no queda cap vestigi, era situada en un pendent a migdia i tallada en l’argila descomposta. En el moment de la seva excavació restava poca superfície: conservava tres filades d’una paret de pedra seca d’uns 40 cm d’alçada i uns 2 m de llargada, construïda de manera irregular amb pedra calcària sense desbastar; hi havia també indicis d’una llar; tres sitges per a emmagatzemar cereals; i en el paviment, diversos forats excavats que probablement foren emprats per a col·locar-hi uns pilars de fusta per tal de sostenir la coberta; a més, es trobaren alguns fragments de ceràmica ibèrica i romana, pertanyents a un poblament anterior, i ceràmica grisa medieval que fou estudiada especialment. En l’estudi estratigràfic s’identificaren set estrats distints: el número IV era format per una capa molt definida de materials d’un incendi, amb restes carbonoses i cendrasses, fragments de bigues de fusta carbonitzades i una paret de pedra seca afectada pel foc; l’estrat V, d’habitacle, era constituït per cendres de la llar i ceràmica grisa dels segles XI i la primera meitat del XIII; les capes anteriors eren de remocions posteriors; l’estrat número VI es caracteritzava per una argila blanquinosa, estèril arqueològicament, que s’ha interpretat com un moment d’abandó de la cabanya i, per tant, que separa les dues fases en què fou habitada; a l’estrat VII, el més antic, va aparèixer una certa acumulació de cendres i restes carbonoses amb ceràmica del segle X i la primera meitat de l’XI, a més d’ossos de diversos animals. Tots aquests materials eren dipositats directament sobre la terra verge, amb les restes de llars, sitges i els clots ja esmentats.
Si comparem les dades històriques documentals de la Tossa de Montbui amb els resultats de la recerca arqueològica apreciarem una certa coincidència. Efectivament, la datació de la ceràmica grisa alt-medieval indica dues etapes distintes, separades per l’estrat VI d’abandonament. Així, doncs, la datació grosso modo d’aquest fons de cabanya va des de la segona meitat del segle X fins a la primera meitat del XII amb diversos moments d’ocupació. Tot això fa pensar que es tracta d’unes restes d’un habitacle rudimentari pertanyent a l’etapa del repoblament de les terres catalanes, on uns camperols devien viure, en un determinat moment, a l’empara d’unes febles muralles, de la torre de defensa, i subjectes a les característiques topogràfiques pròpies del terreny.
Bibliografia
- Enrich-Enrich, 1978, núm. 27 i 28, pàgs. 75-87