La població que ocupava la ciutat romana de Bètulo anà agrupant-se en l’antiga zona del fòrum, a redós de l’església de Santa Maria. Aquest nucli de població era presidit per una casa senyorial: la Torre Vella. De les edificacions romàniques de la Torre Vella, no en queden restes identificables. El seu lloc és ocupat ara per un gran casal gòtic amb additaments de totes les èpoques posteriors.
La donació que l’any 938 fa Belido al monestir de Sant Cugat indica que aquesta zona era ocupada per un vicus, cosa que repeteix constantment la documentació del segle següent.
El 1112, en consagrar-se l’església de Santa Maria, les terres del voltant eren tingudes en alou i alhora en feu pel cavaller Ramon Arnall, que cedí la sagrera. A partir d’aquí el nucli poblacional va créixer considerablement fins a esdevenir el més important del Barcelonès nord. Així, els senyors de la Torre Vella es convertiren en els propietaris més importants de la zona. Ramon Arnall fou, probablement, el pare dels Sentmenat, que el succeïren en el domini de la casa, actuant sempre com a vassalls dels Montcada, uns homes de la màxima confiança del comte.
El 1157 Pere de Sentmenat donava el delme del que tenia dins el terme parroquial a l’altar de Sant Pere, construït dins l’església de Santa Maria.
El 1225 Guillem de Montcada va vendre la jurisdicció de les parròquies de Santa Maria de Badalona i Santa Coloma a Ramon de Plegamans. Així, els propietaris de la Torre Vella deixaren de ser els senyors jurisdiccionals del terme. Poc després, els Sentmenat vengueren la torre als Durfort, i aquests, l’any 1280, als Santcliment.
Els Santcliment iniciaren una política econòmica destinada a treure el màxim rendiment de la Torre Vella, mitjançant l’establiment de cases i terres í del control de monopolis senyorials. Això provocà un desenvolupament del nucli de Dalt la Vila que, a partir d’una plaça, presidida per l’església i la Torre, que tancava la població sobre si mateixa, anà obrint-se en una estructura radial de carrers que sortien d’aquest nucli. En època gòtica, a aquesta estructura se n’adjuntà una altra, de carrers rectilinis, (Dalt i Lladó) per la part NW.