Aquest castell es trobava dins l’actual enclavament de Santa Creu d’Olorda, a la serra de Collserola. El terme d’Olorda és documentat a partir del 986, any d’un precepte de Lotari que confirmava a Sant Cugat els seus béns i, possessions. El 997 l’abat Odó de Sant Cugat i Ènnec Bonfill, senyor de Cervelló, realitzaren una permuta per la qual el monestir cedia una casa amb una torre i terres situada al terme d’Olorda. Per una altra permuta entre tots dos personatges, l’any 998 el senyor de Cervelló donà a l’abat, dins el terme d’Olorda, la torre que fou de Sunyer, amb les cases que hi havia. Aquesta torre no pot ser l’anterior perquè les confrontacions són diferents. La del difunt Sunyer fou la que mencionen les successives confirmacions papals del 1002, 1007 i 1023. En aquell document del 998 s’esmenten, a més, un seguit d’altres torres entorn de la muntanya: la torre Guadall, que amb el temps esdevindria Castell Ciuró, la del difunt Mota i encara una altra sense nom. L’erecció del castell d’Olorda, situat a tocar de la parròquia de la Santa Creu, que es va realitzar sobre la base d’una d’aquestes antigues torres, data del segle XIV, quan pertanyia a Berenguer de Relat, tresorer reial. Al segle XVI consten com a propietaris la família Requesens-Zúñiga.