És l’edifici número 12-14 del barceloní carrer de Montcada, al barri de Ribera, fent cantonada amb ei carrer la Barra de Ferro, del qual és el número 10. Actualment encara resta part de l’estructura del segle XIV, tot i que devia haver existit un edifici anterior, atès que encara es conserven unes pintures murals del segle XIII que feien referència a les campanyes militars que efectuà el rei Pere II, el Gran, a Sicília.
Del palau del segle XIV, hom pot contemplar la façana i la torre angular en la qual encara subsisteixen algunes finestres gòtiques. La configuració del pati correspon a aquesta època, per bé que uns finestrals i alguna porta tenen unes certes reminiscències renaixentistes atès que són fruit d’una reforma feta al segle XVI. Segons l’historiador A. Duran i Sanpere, al principi del segle XV el palau devia estar subdividit en 5 habitatges, que n’esdevingueren un de sol al segle XVI quan Bernat Codina, tresorer reial de Catalunya, casat amb Jerònima de Cardona, els comprà. Aquesta propietat passà després al seu fill Pere Bernat, el qual morí sense descendència i per això fou traspassada a la seva germana, casada amb Pere Queralt, comte de Santa Coloma. Després dels luctuosos esdeveniments viscuts per la família Queralt el 1640, la propietat passà a mans de Lluís de Queralt, que no en pogué gaudir gaire temps atès el seu estat de demència accentuada.
Finalment el 1706 Josep de Mora i Cirera, marquès de Llió, la comprà i hi realitzà tot un seguit de transformacions, encara que mantingué la primitiva estructura medieval de l’edifici. Així doncs, exemples d’aquesta renovació vuitcentista són: l’escala principal, la porta d’entrada del primer pis, els balcons, el doble arc que suporta la galeria descoberta i el gran escut de pedra.
Aquest palau fou seu de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Adquirit per l’Ajuntament de Barcelona l’any 1955, fou restaurat i posteriorment, el 1969, destinat com a Museu d’Indumentària, el qual acull la col·lecció de Manuel Rocamora.