Situació
Antic nucli rural de Pomar situat vers el sector NE de la ciutat de Badalona, prop de la carretera de la Conreria, avui dia unit pràcticament a la conurbació de la vila. Les sepultures es troben al SE del mas Boscà.
Mapa: 37-16(421). Situació: 31TDF367915.
Necròpoli
Així com els enterraments de Dalt la Vila han de relacionar-se amb l’església de Santa Maria, la necròpoli de Pomar no sembla que estigui vinculada a cap lloc de culte. Es devia tractar d’un cementiri destinat a sepultar els difunts de Pomar, que morien en llocs massa allunyats de la parròquia o de les capelles. Tot i que tenim el topònim Monasteriolo, que podem vincular a la zona de Pomar, i que prop d’aquestes sepultures s’han trobat restes de parets i de sitges, no hi ha cap prova determinant que permeti suposar l’existència d’una capella prop d’aquests enterraments.
Les primeres sepultures d’aquest jaciment foren descobertes l’any 1860 i estudiades els anys següents. El mes de març del 1935, se’n trobaren 4 més. Totes són situades dins els terrenys de can Boscà de Pomar. Del davant de la casa surt un camí en direcció SE que, poc abans d’arribar a la riera de Pomar, anava a morir a l’antic “camí dels contrabandistes”. Baixant pel camí que ve de la casa, el marge i el camí se separen, i entre tots dos queda una ampla feixa un xic més fonda que el camí, que anomenen la “feixa del cementiri”. Just en aquest angle que formen el camí i el marge hi ha les sepultures.
Originàriament s’obrien al nivell del terreny, excavades en el sauló de la terra verge. Però, en un moment determinat, en fer-se feixes, es feren esllavissar terres de la part superior del turó sobre aquest camp de fosses, i les sepultures quedaren colgades a 4 m de profunditat. Per això només es troben les que no restaren afectades per aterrament, o pel camí que corre ran del marge i que passa per sobre d’algunes. Per tant, els enterraments es troben en l’espai que deixen lliure el camí i el marge. Però, si es pogués excavar sota el camí i sota el marge, es podria estudiar el jaciment sencer i es podria dir amb certesa què resta de les sepultures, i si en el lloc hi havia o no alguna capella o altres construccions. Aquestes sepultures es trobaren cobertes amb lloses, en les juntures de les quals s’havien posat pedretes i fragments de tègula per evitar que es colés terra cap a l’interior. Són totes orientades a llevant. Una de les descobertes l’any 1935 resseguia la silueta del difunt també entre les cames, fins a l’altura dels genolls.
Els esllavissaments de terres del marge veí, i les herbes, han tornat imperceptibles les sepultures descobertes. Tanmateix, creiem que mai no han estat destruïdes i, tenint en compte que són obertes en terra verge i, per tant, compacta, es podrien recuperar amb una excavació acurada.
Ni aquests enterraments ni els de Dalt la Vila oferiren cap mena de material que permeti datar-los, llevat dels fragments de tègula. Si ens guiem pel que s’ha dit de sepultures similars, trobades en altres llocs, les situarem pels volts de l’any 1000, deixant un ampli marge d’error.