Teixit de Santa Anna de Barcelona. Fragment de teixit trobat al sepulcre de Sant Daniel d’aquesta església, amb decoració de rengles de cercles que inscriuen figures d’aus.
ECSA - G. Llop
El museu Episcopal de Vic conserva un fragment de teixit procedent del sepulcre de Sant Daniel de l’església de Santa Anna de Barcelona.
És un tipus de teixit decorat per línies horitzontals de cercles, el que s’anomenava en els documents medievals pallia rotata. Les rengleres de cercles són de dos tipus, una amb cercles grans i l’altra amb cercles més petits. Els cercles grans tenen al seu interior dos ocells afrontats, amb els caps encarats i els cossos oposats, separats per un hom o arbre de la vida. Entre cercle i cercle hi ha un petit espai que té una línia vertical que vol recordar l’arbre de la vida.
Les línies que formen els cercles grans es prolonguen tot formant cercles més petits en una segona renglera decorativa. A l’interior de cada un d’aquests cercles més petits hi ha dues aus afrontades, amb els caps oposats i els cossos encarats; entre elles hi ha una línia vertical, evocació de l’hom.
Les mides del rapport de la decoració són de 8 cm d’alçada × 6,5 cm d’amplada. El medalló gran fa 7 cm. d’alçada × 5,5 cm d’amplada i el petit 3,7 cm d’alçada × 4 cm d’amplada.
Els colors són el vermell rosat per al fons, l’ivori per a les decoracions i l’or per als caps de les aus.
Es tracta d’un tipus de teixit que els documents antics anomenen baldaquí per considerar-se que procedia de Bagdad. Gómez Moreno (1946, pàg. 43) els anomena tafetà mixt quan parla dels trobats als enterraments del monestir de las Huelgas.
Tècnicament es pot anomenar com a lampàs amb dues trames de decoració, una de llançada amb efectes de perdut i una d’espolinada, fons de tafetà.
Té dos ordits:
a) Ordit de fons, format per fils dobles de seda color groc palla, amb una torsió difícil d’apreciar pel mal estat dels fils en el fragment estudiat i una densitat de 45 fils dobles per cm2.
b) Ordit de lligat per fils simples de seda del mateix color, de torsió S i amb una densitat de 15 fils per cm2.
Té tres trames:
A) Trama de fons, de seda del mateix color que els ordits, amb torsió a penes apreciable i densitat de 52 passades per cm2.
B) Trama llançada amb efectes de perdut, de seda de color vermell rosat, amb escassa torsió i una densitat de 44 passades per cm2; en la zona dels caps de les aus del cercle gran aquesta trama és de seda de color verd.
C) Trama espolinada d’or de Xipre, fil de lli embolcallat de membrana animal recoberta de pols d’or.
L’ordit de fons (a) lliga en tafetà amb la trama de fons (A). L’ordit de lligat (b) lliga en tafetà amb la trama llançada amb efectes de perdut (B). La trama espolinada (C) lliga en niu d’abella amb l’ordit de lligat (b).
És fet en teler de llaços. Pertany a un subgrup (decoració de no grans dimensions, ús de tres trames només) del grup que Dorothy Shepherd (1957) anomena diaspres, que situa en la primera meitat del segle XII i atribueix a fabricació hispano-àrab. Shepherd va parlar només dels teixits amb decoracions de cercles de grans dimensions, com el de Gilgamès i el de les Esfinxs, de la tomba de sant Bernat Calbó o un subgrup de teixits, amb decoració de dimensions més reduïdes però que segueixen la mateixa tècnica de lampàs (fons i decoració lligats en tafetà i indrets espolinats en niu d’abella), al qual pertany el teixit de les aus que aquí s’analitza.
En una altra ocasió (vegeu el vol. XXII, pàg. 288, de la present obra) vam considerar que es tractava tècnicament d’un taqueté, però l’estudi més aprofundit ens permet de situar-lo en aquest subgrup que hem esmentat i de definir-lo com a teixit hispano-àrab, de la primera meitat del segle XII, fet amb tècnica de lampàs.
És un teixit de gran finor i delicadesa, del qual tots els fragments que coneixem són en mal estat de conservació.
Es conserven fragments al Museu Episcopal de Vic (núm. d’inv. 8135), on fou adquirit per intercanvi el 1928, amb unes mides de 24,5 cm d’alçada màxima × 26 cm d’amplada màxima i 14,5 cm d’alçada mínima × 4,8 cm d’amplada mínima; a l’Instituto Valencia de Don Juan de Madrid (núm. d’inv. 1087), adquirit a Apolinar Sánchez Villalba el 1934 i amb unes mides de 17 cm d’alçada × 16 cm d’amplada; a l’Abegg-Stiftung Bern, Riggisberg (Suïssa) (núm. d’inv. 690), adquirit en comerç d’antiguitat i amb unes mides de 16 cm d’alçada × 23 cm d’amplada; al Metropolitan Museum of Art de Nova York, EUA (núm. d’inv. 3094), adquirit a Barcelona; al Hadsworth Atheneum de Hartford, Conneticut (EUA), de diversos fragments del qual es desconeixen el número d’inventari, la forma d’adquisició i les mides.
El fragment conservat al Museu de Vic formà part de l’exposició Millenum. Història i Art de l’Església Catalana, celebrada a la Pia Almoina (Barcelona) l’any 1989, amb el núm. 112.