Aquesta església, juntament amb la de Sant Miquel de Montserrat i la de Santa Margarida de les Amenolelles, va ser donada pel bisbe Guislabert a la canònica de la catedral de Barcelona el 1061. El 1067 Ermengol Joan, fill d’un germà del bisbe Guislabert, cancel·là la donació d’aquestes esglésies, que havia de tenir en usdefruit vitalici a canvi de la tasca. L’església va ser reconstruïda des dels fonaments el 1779. És l’actual església parroquial de la població.
A l’interior de l’església, dins la capella de la Mare de Déu del Roser, es conserva un capitell romànic que fa de pedestal de la Mare de Déu. Va ser donat a la parròquia per la família Rogent de Collbató. El capitell, que fa 31,5 cm d’alçada, té la mateixa decoració a les quatre cares i és d’una notable qualitat escultòrica. Sota els angles de l’àbac surten una mena d’atlants que, amb els braços en angle coincidents sota el dau central de l’àbac, agafen amb les mans les dues grans volutes enfrontades dels angles, les quals neixen d’una gruixuda tija que ocupa el centre de les cares del capitell; a banda i banda d’aquesta tija, als angles, hi ha unes grans fulles, planes, perfilades i retallades, que no guarden cap parentiu formal amb els acants clàssics. Hom creu que procedeix del monestir de Ripoll per la similitud que presenta amb alguns capitells del claustre d’aquest cenobi, al qual havien tingut una gran vinculació els legataris de la peça que tractem.