Aquesta església, situada a llevant de les ermites de Tebes, és documentada el 999, quan el vescomte Udalard i la seva muller Riquilda li donaren quatre mujades de vinya i la terra erma que tenien al terme del castell de Bonifaci o de la Guàrdia. El 1042 l’església de Sant Miquel va ser consagrada pel bisbe Guislabert; el prelat, amb la seva mare la vescomtessa Riquilda i el seu germà Joan Udalard donaren a l’església l’alou que temps a venir es dirà quadra de Sant Miquel, el qual, situat a l’entorn de la cel·la, confrontava amb el terme del monestir de Santa Maria de Montserrat. La donació es feia sota el pacte i la condició que tot aquest alou havia de restar sempre sota la batllia dels donadors i que no hi podia haver més dret de domini (senioraticum) que el dels senyors de la Guàrdia. El 1061, en el seu testament, el bisbe Guislabert donava les esglésies de Santa Margarida de les Amenolelles i Sant Corneli de Collbató a Sant Miquel de Montserrat, amb els seus termes i les adjacències i els seus del mes, les primícies i les oblacions i amb tots els seus alous i censos. I donava totes tres esglésies, Sant Miquel de Montserrat, la d’Amenolelles i Sant Corneli de Collbató, a la canònica de la catedral de Barcelona, perquè els canonges hi fessin dir missa i les il·luminessin. El 1067 Ermengol Joan, nebot del prelat, a qui aquest havia llegat l’alou de Collbató perquè el tingués per la canònica, cancel·là la donació d’aquestes eglésies, que tindria en usdefruit a canvi de la tasca. Tanmateix, sembla que la canònica catedralícia barcelonina no es devia ocupar gaire de les esglésies de Collbató perquè el 1090 el vescomte Guislabert II Udalard i la seva muller Ermessenda donaren i en part vengueren l’església de Sant Miquel al monestir de Santa Maria de Montserrat en lliure i franc alou, per vuit unces d’or de València, a fi que el cenobi reconstruís l’església. La venda comprenia també el delme del molí de Salfores, que els vescomtes havien donat a Sant Miquel el 1062. El 1211 Guillem de Montserrat, senyor de Collbató, juntament amb la seva muller Beatriu, lliurà al monestir la quadra de Sant Miquel que posseïa injustament. L’actual edifici és una reconstrucció de l’abat Muntades, del 1870.
Acta de consagració de Sant Miquel de Montserrat (19 de maig de 1042)
La vescomtessa Riquilda de Barcelona i els seus fills, el bisbe Guislabert i Joan Udalard, amb motiu de la consagració de l’església de Sant Miquel de Montserrat per part del mateix bisbe Guislabert de Barcelona, doten l’església amb una quadra, els termes de la qual s’especifiquen, que restarà sota la batllia dels donants i de llur posteritat.
"Hodierna die, dilectissimi fratres, Christus Dominus vos aule sue maiestatis conjungi fecit, quatenus mentibus vestris inereat quod omnipotens Pater cum doleret mundum cenulente fraudi fore immersum, missit filium suum de coelis Dominum ac Salvatorem nostrum in uterum beate et incomparabilis Mane semper virginis, ut de vera homine natus, nova daret mundo precepta eaque duodenis irradiata fulgoribus seculo firmaret futuro. Unde contigit ut ecclesie in honorem Domini nostri Jesu Christi per universum frabricantur mundum quibus anime fidelium celeste mererentur adipisci regnum. In quarum numero extat virtutum mater ecclesia Sancti Michaelis archangelorum principis de Montserrad qui est scitus, cujus jam a domno Wisliberto cum digne summe reverentie Barchinone civitatis presule consecrate. Damus nos, domina vicecomitisa Rachelis cum filiis meis, hoc est domnus Wislibertus pontífex et Johannes, de ipso mont quadra. I terminata et resonant ipsi termini: de parte horientis in alveo Lubricato; et de meridie sic ascendit ad ipsas pennas que vocant castro Odgario, et sic pervadit per ipsas pennas usque in fundus de ipsa valle que vocant Foradada; et de occiduo sic ascendit per ipsa valle jamdicta usque ad ipsa Palomera, et pervadit ad ipso Salzil; de parte vero circi ressonat ad ipsa cella et descendit usque in terminum de Sancta Maria, et sic descendit per ipso torrent de Vallmala usque in alvo Lubrigad. Sic damus hoc quod isti termini resonant totum cum omni genere arborum. Et sic damus una capud masueria qui fuit de Honorad condam cum terras et vineas et cum omni genere arborum, et est in Amennoleles que dicunt et afrontat de parte orientis in ipso marge vel in ipsa vinea de Sancti Cucufati, de meridie in alod de Sancta Cecilia, de occiduo in saxa qui est in torrent Mal, de parte circii in strata publica vel in torrent Mal. Et hec quod suprascripta sunt semper et omnique tempore stet in baglia de nos donatores vel de posteritas nostra, ita ut non liceat ibi alium senioraticum facere nisi ipsos dominos de ipsa Guardia. Et ego Wilibertus gratia Dei episcopus mando simul et excomunico ut nullus deincebs sit ausus ecclesiam Sancti Michaelis qui est sita in Montiserrati ad illius servientes qui hodie sunt aut erunt de illorum rebus injuste tollere. Si quis autem contumeliosus hec egerit penam superius subjaceat et iram Dei omnipotentis incurrat et cum Judas Escarioth participationem accipiat et unquam absolutionem nullam non accipiat.
In Patris excelsi nomine nos jam supradicti donatores precepta sequens et in omnibus parens, donatores sumus Domino Deo et ecclesie Sancti Michaelis archangelorum principi. Ideoque per hoc pactum conservationis et largitionis nostre donamus Domino Deo et Sancti Michaelis archangeli hoc quod superius insertum est, et hoc quod infra nos habet vel in antea invenerit totius franccitatis quantum infra istos terminos sunt et juris eius esse debent per quecumque modum sicuti resonat in dotalibus scripturis que fuerunt edite a decessoribus nostris, ut hoc donum a nobis ita factum per omnem seculum sit predicte ecclesie perpetim habendum et semper maneat inconvulsum. Quod si nos donatores predicta omnia observantes aut aliquis homo sexus utriusque predicta omnia aut predictis omnibus que superius habentur inserta disrumpere tentaverimus aut tentaverit nil valeat, sed primun iram Dei incurrat et insuper hec omnia superius inserta maneant inconvulsa per nunquam tempora finienda.
Hacta sunt hec XIIII kalendas junii, anno XI regni Henrici regis.
+ Guislibertus gratia Dei episcopus. + Udalardus vicescomes. Sig+num Rachelis vicescomitissa. Sig+num Johannis Udelard.
Poncius monachus vel sacer, qui hec omnia scripsit et sss. anno quo supra."
[O]: Perdut el 1811-12, vist per B. Ribas a Montserrat, Arxiu de Montserrat.
[A]: Còpia, perduda el 1811-12, vista per B. Ribas al cartulari de l’Arxiu de Montserrat, f. 7.
[B]: Còpia del 24 d’abril de 1229, perduda, vista per J. Villanueva a l’Arxiu de Montserrat.
C: Còpia de vers el 1800, feta per B. Ribas, Biblioteca de Catalunya, ms. 729, vol. III, pàgs. 65 i 66.
a: J. Villanueva: Viage literario a las iglesias de España, XVII, ap. XLVIII, pàgs. 315-317.
b: R. Ordeig: Les dotalies, doc. 162, pàgs. 817-819.
Traducció
"En el dia d’avui, estimadissims germans, Crist, el Senyor, ha fet que us apleguéssiu al temple de la seva majestat perquè quedi gravat en les vostres ments que el Pare omnipotent, dolgut de veure el món immergit en el fang de l’engany, envià del cel el seu fill, Senyor i Salvador nostre, perquè, naixent d’una persona verament humana, donés al món uns nous preceptes i els confirmés per als segles futurs, irradiats per les dotze llumeneres. D’això, se’n derivà que a tot el món es construïssin esglésies en honor de Jesucrist per tal que les ànimes dels fidels fossin mereixedores d’assolir el regne celestial. Entre aquestes hi ha la mare de les virtuts, l’església de Sant Miquel, príncep dels arcàngels, anomenada de Montserrat, que ja fou consagrada pel senyor Guislabert, bisbe de la ciutat de Barcelona, amb la més gran dignitat i reverència. Nosaltres, la senyora vescomtessa Riquilda i els seus fills, el senyor Guislabert, bisbe, i Joan, fem donació, dins la mateixa muntanya, d’una quadra amb els seus termes, que són aquests: a la banda de llevant, el llit del Llobregat; a migjorn, el terme que s’enfila cap a les roques que anomenen del castell d’Odger i continua per les mateixes roques fins a l’heretat de la vall que anomenen Foradada; a ponent, el terme que puja per l’esmentada vall fins a la Palomera i arriba al Salzill; a la banda de tramuntana, consta que és des de la mateixa cel·la fins al terme de Santa Maria, i així davalla pel torrent de Vallmala fins al llit del Llobregat. Així, doncs, tot el que enclouen aquests termes ho donem íntegrament amb tota mena d’arbres. Així donem un capmàs que fou del difunt Honorat, amb terres i vinyes i tota mena d’arbres, i que es troba al lloc anomenat Manolelles, i limita per la banda de llevant amb el marge i la vinya de Sant Cugat; a migjorn, amb l’alou de Santa Cecília; a ponent, amb la roca que hi ha al torrent de Mal; a tramuntana, amb l’estrada pública i amb el torrent de Mal. I totes aquestes coses que acabem d’esmentar són i han de restar sempre sota la batllia de nosaltres, els donadors, o dels nostres descendents, de manera que no sigui lícit establir-hi un altre senyoratge llevat del dels senyors de la Guàrdia. I jo, Guislabert, bisbe per la gràcia de Déu, mano i alhora amenaço amb la pena d’excomunió que ningú des d’ara no gosi prendre res de l’església de Sant Miquel que és situada a Montserrat ni dels seus servidors que hi ha actualment o que hi haurà en el futur. Però si algú cometia això injuriosament, que se sotmeti a la pena abans esmentada, que incorri en la ira de Déu omnipotent, que tingui part amb Judes Iscariot i que no rebi mai cap mena d’absolució.
En nom del pare excels, nosaltres, els donants ja esmentats, que obeïm els preceptes i prestem obediència en tot, som donadors al Senyor Déu i a l’església de Sant Miquel, príncep dels arcàngels. Per això, per aquest conveni de conservació i de donació nostra, donem al Senyor Déu i a sant Miquel arcàngel això que abans s’ha descrit, i això que ara té sota el nostre domini i el que assoleixi després amb plena franquesa de tot el que hi ha inclòs en aquests termes, cal que sigui també del seu dret de manera omnímoda, tal com consta en les escriptures de donació que foren atorgades pels nostres predecessors, de manera que aquesta donació que hem fet nosaltres sigui per tots els segles possessió de l’esmentada església i restí sempre inconmovible. I si nosaltres, els donadors, que observem totes les coses abans esmentades, o alguna altra persona de qualsevol dels dos sexes, intentéssim, o intentessin, trencar qualsevol de les coses esmentades que abans s’han inclòs en el document, que no pugui fer-ho sinó que abans incorri en la ira de Déu i que totes les coses esmentades restin incommovibles i no vegin mai la seva fi per tots els segles.
Això ha estat fet el dia catorzè de les calendes de juny, l’any onzè del regnat del rei Enric.
Guislabert, bisbe per la gràcia de Déu. Udalard, vescomte. Signatura de Riquilda, vescomtessa. Signatura de Joan Udalard.
Ponç, monjo i sacerdot, que ha escrit totes aquestes coses i les ha signades l’any abans esmentat."
(Traducció: Joan Bellès i Sallent)