El lloc, dins el terme del castell de la Guàrdia, parròquia i després terme de Collbató, és esmentat el 938 en una donació al monestir de Santa Cecília de Montserrat. El 945 hi havia una església dedicada a santa Margarida amb el seu cementiri, que els comtes Sunyer i Riquilda donaren a Santa Cecília juntament amb diversos alous del terme. L’any següent la comtessa, ara sola, repetí la donació de l’església de Santa Margarida a Santa Cecília, fent-hi constar que ho feia amb el consentiment del bisbe de Barcelona. Els seus marmessors, complint les seves disposicions, donaren a Santa Cecília un alou a les Amenolelles l’any 955. El 1065, en el seu testament sacramental, el bisbe Guislabert de Barcelona, que era de la família vescomtal (els vescomtes de Barcelona posseïen aleshores el castell de Collbató), feu donació a la canònica catedralícia de Barcelona de l’església de Sant Miquel de Montserrat i de les de Santa Margarida de les Amenolelles i Sant Corneli de Collbató, que sembla que el prelat, en el mateix testament, les supediti a l’anterior. El 1158 el mas d’Amenolelles era tingut per Pere de Guàrdia pel monestir de Santa Maria de Montserrat. El 1205, pel mateix cenobi, el posseïa Pere Llombard. El 1228 hi havia dos masos de Manonelles, el sobirà i el jussà. El 1487 a Santa Margarida hi havia un ermità, que prestava obediència al bisbe de Barcelona. El 1578 el visitador ordenà que la capella fos reparada. Aquesta església recorda l’actual capella de Santa Margarida de Can Perellong, reconstruïda de nou el 1885.