Dins la parròquia de Santa Maria de Corbera, l’altar de Santa Maria Magdalena va ser fundat poc abans del 1245 per Marimon de Plegamans, funcionari reial i senyor del castell de Corbera, que aquest any feu una institució i una ordinació per tal que una llàntia cremés sempre, nit i dia, davant del dit altar, el qual tenia un beneficiat. Al segle XVI la casa de Santa Magdalena (edifici civil anomenat avui “el Castell”), l’hospital de pelegrins, depenia de la capella de Santa Magdalena, els obrers de la qual, després de la guerra de Successió permeteren que el senyor de Corbera hi residís, ja que es quedà sense casa pròpia quan Felip V feu enderrocar el castell. El 1728 és esmentada la capella eremítica de Santa Maria Magdalena, situada dins els murs del castell i tocant a l’església.