Una sentència episcopal del bisbe Pere, del 1245, repartia entre els rectors de Sant Just i Sant Joan Despí llur part corresponent del territori de la vila de Sant Feliu de Llobregat. El 1280 el bisbe de Barcelona, Arnau, concedí als veïns de la vila de Sant Feliu que poguessin oir missa cada dia a la capella de Sant Feliu, menys per Nadal i altres festes assenyalades en què havien d’assistir a la parròquia, i que en cas de necessitat s’hi pogués confessar, combregar i batejar. Però els veïns de Sant Just van recórrer contra concessió i guanyaren el plet a Roma. Aleshores, els veïns de Sant Feliu, d’acord amb la canònica de la seu de Barcelona, que posseïa la senyoria de la vila, hi erigiren una nova capella dedicada a sant Llorenç, la qual va ser reedificada el 1414 sota l’advocació de sant Llorenç i sant Feliu. Després d’un llarg procés, l’església va ser erigida en parròquia independent el 1524 i reconstruïda de nou en aquest mateix segle XVI. Al segle XIX es bastí una nova església que fou destruïda totalment el 1936. L’edifici actual es construí després de la guerra civil.