Situació
A l’entrada de l’ajuntament, al centre de la població.
Mapa: 36-16(420). Situació: 31TDF223788.
Història
El lloc és citat el 980 i l’església el 993, en temps del bisbe Vives que, segons els seus testaments, posseïa béns al terme. Possiblement va ser obra d’aquest prelat la reconstrucció d’una església anterior, d’època visigòtica, que fou descoberta per excavació sota l’actual ajuntament. La reconstrucció de la basílica visigòtica, que tenia un absis poligonal, consistí en l’afegitó d’unes columnes a l’entrada de l’absis, després del 977. Entre el 1065 i el 1095 hi ha documentada la construcció d’una nova església, la qual va ser edificada vora l’antiga però no sobre el mateix emplaçament. Aquesta segona església, la romànica, reconstruïda a la segona meitat del segle XVIII, era al lloc de l’actual, edificada després de la guerra civil.
Capitells
Capitells de tipus corinti, considerats del segle X, que es troben situats a esquerra i dreta (respectivament) de l’entrada a l’ajuntament de Cornellà.
F. Baltà
Els dos capitells considerats com califals de Cornellà i del segle X, excepcionalment es conserven al seu emplaçament original, a l’obertura de l’absis d’una església preexistent que correspon a la porta de l’ajuntament actual. L’arc amb les columnes i capitells, tapiat d’antic, fou descobert i reobert el 1928 en el curs d’unes obres de reforma de l’ajuntament. Amb motiu de la descoberta, es realitzaren unes excavacions i es descobrí la planta d’una basílica d’època visigòtica capçada per un absis poligonal. Aquesta església va ésser reformada en temps del bisbe Vives de Barcelona, que posseïa béns a Cornellà, probablement per gestió seva. Són del mateix taller que els de la basílica consagrada a Ripoll, el 977. Els de Cornellà serien immediatament posteriors.
Els capitells fan 42 cm d’alçària per 42 cm d’amplària a la part superior. La forma del cistell és cilíndrica als dos terços inferiors i només al superior adopta un perfil cúbic amb sortints prominents sota cada angle de l’àbac. Són decorats a imitació dels capitells clàssics però amb tècnica de talla a bisell de perfils triangulars. En un dels capitells hi apareix també una altra tècnica, més pròxima als models posteriors, que consisteix en plans diferents superposats.
Els dos terços inferiors del capitell són decorats per dos rengles d’acants superposats que tenen uns blecs sortints prominents. Al capitell de la dreta hi ha alguns acants llisos. Els caulicles i les volutes del capitell clàssic s’han transformat en fulles que surten d’una tija cordejada del pis inferior. En lloc de caulicles, la tija conforma una fulla que s’enfronta simètricament a la de l’altre costat, al lloc del floró inexistent. I les volutes són reemplaçades per unes fulles més grans lobulades que també coincideixen simètricament als angles. El collarí, gruixut, no pertany al capitell sinó al fust, que a la part inferior té un altre filet semblant. Les bases —una és trencada— deriven, com les de Ripoll, de la base àtica, però transformada. A la part superior tenen una mena de motllura cordejada.
Bibliografia
- Hernández, 1930, pàgs. 21 i segs
- Gaillard, 1938, pàgs. 19 i segs
- Pagès, 1980, pàgs. 22-23
- Barral, 1981, pàgs. 65, 117, 118, 242
- Pagès, 1983, pàgs. 66-82