Situació
Gravat de Gabriel Bodenher de principis del segle XVIII on és visible el teulat de l’antiga capella.
La capella de Sant Bartomeu era situada al solar de l’antic escorxador, prop del pont del Diable, al qual donà nom durant l’edat mitjana.
Història
Desconeixem la data de la seva fundació, però sí que sabem que ja existia el 1208. El culte a sant Bartomeu era introduït al nostre país des de mitjan segle X.
A la segona meitat del segle XVIII hom creia que aquesta capella havia estat la primera església de Martorell, i que després, durant la invasió sarraïna, havia estat convertida en mesquita. Desconeixem la base d’aquestes suposicions.
Sant Bartomeu també era venerat a l’església parroquial de Martorell i el dia de la seva festa, el 24 d’agost, se celebrava una fira que ja és documentada el 1282 i subsistí fins el 1966.
A mitjan segle XV les rendes de la capella de Sant Bartomeu es nodrien del delme i la primícia dels camps de la Baldanya, les Deveses, la Creu del Congost i les Malaltes; percebia censos de vinyes situades al pla de Martorell; tenia sis masies en alou, una d’elles al terme d’Esparreguera, amb homes propis subjectes als mals usos; posseïa cases davant de la capella, al carrer de Sant Bartomeu i també al carrer de la Font, on tenia quatre abeuradors i un safareig dels quals també percebia censos. Aquestes rendes foren unides al principi del segle XVI a la parròquia de Martorell.
Les característiques arquitectòniques de la capella només es coneixen fragmentàriament. Els gravats del pont del Diable dels segles XVII, XVIII i XIX en donen una visió parcial. La més completa és la del francès Langlois (1826), que permet apreciar com era la capella vista des de llevant i migdia. Les seves línies semblen correspondre a les d’una església dels segles XII-XIII, d’una nau, absis rectangular, volta de dos trams amb contraforts i campanar de cadireta sobre la façana. La porta d’accés, segons un document del segle XVIII, era molt petita, i en les processons de rogatives el Sant Crist de la Parròquia s’havia de quedar fora perquè no hi passava. A l’entorn de la capella hi havia un cementiri en el qual es van practicar enterraments fins el 1835. En el gravat de Langlois es perfilen els murs del clos.
La visita pastoral del 1504 trobà la capella en molt mal estat, i manà als prohoms, als jurats i al batlle de Martorell que la reparessin. Durant la guerra del Francès (1808-14) va servir de paller; el 1819 és novament oberta al culte; el 1821 és profanada i semidestruïda per les tropes constitucionalistes; el 1830 és restaurada i el 1835 és incendiada i destruïda. La capella no es tornà a reedificar, i el 1856 el bisbat cedí els terrenys a l’ajuntament de Martorell, sobre els quals es construí el 1870 el primer escorxador.
Excavacions arqueològiques
Planta d’aquesta capella aixecada gràcies a les excavacions efectuades l’any 1991.
Museus de Martorell - Cem
Les excavacions realitzades el 1990 i el 1991 han permès la identificació de la planta de l’edifici, de la qual manca la major part de la capçalera, possiblement com a conseqüència d’un despreniment ocasionat per l’erosió del riu Llobregat sobre la base rocosa.
La capella de Sant Bartomeu es presenta com un edifici de planta rectangular, amb dos contraforts per banda i entrada frontal, amb un portal de comunicació amb àmbits adossats al costat nord. L’obra, de qualitat molt irregular i amb multiplicitat de fases, mostra paraments de carreus regulars i obra de tàpia, i conserva enlluïts en alguns punts fins a 1 m d’alçada. L’interior conserva, en molt bon estat, un paviment que combina lloses regulars de gres roig amb cairons. L’estratigrafia identificada es correspon perfectament amb la fase d’enderrocament de l’edifici, amb restes de teula i materials constructius, bigues i fustes cremades i alguns objectes de ferro.
Aspecte de les excavacions efectuades recentment en el seu solar.
J. Bolòs
El brancal dret de la porta d’entrada, a la façana (únic parament que presenta una obra unitària amb carreus), és destruït per una claveguera dels anys 1920, que creua obliquament la planta de l’església, tallant el mur lateral sud.
L’espai a l’entorn de l’església, excavat solament en els estrats més superficials, aporta indicis de l’existència de construccions adossades i de necròpolis, amb restes que es poden identificar com a medievals.
Bibliografia
- Pagès, 1992, en premsa