Situació
Vista aèria de l'antic cenobi de Sant Genís de Rocafort, on es veu el joc interior dels arcs que sostenien la desapareguda coberta.
ECSA - J. Todó
L’església és situada al cim d’una roca sobre el cementin de Martorell i l’autopista de Barcelona a Vilafranca, no gaire lluny del peatge de Martorell.
Mapa: 36-16(420). Situació: 31TDF101912.
Per arribar-hi cal deixar el cotxe al quilòmetre 1 de la carretera de Martorell a Gelida i enfilar pel dret un camí de muntanya que puja en direcció a migdia. (MPP)
Història
El monestir de Sant Genís de Rocafort va ser fundat pels senyors de Castellví de Rosanes, Bonfill i la seva muller Sicarda, el 8 d’abril de 1042. Sembla que els fundadors volien convertir-lo en panteó familiar. La dotació consistia en el territori de l’entorn del monestir, entre l’Anoia i el cim del Montgoi, i a més el molí que hi havia a la ribera de l’Anoia i el dret que els monjos se servissin dels prats, els arbres, les aigües i les garrigues de tot el terme de Castellví. Els fundadors, que es comprometien a defensar i custodiar el monestir a perpetuïtat, continuaren preocupant-se del cenobi, com demostra Sicarda, ja vídua de Bonfill, el 1084, quan establí a Erall Guadall i a Arsenda una sagrera amb cortal a Sant Joan Despí perquè ho tinguessin pel monestir de Sant Genís de Castellví, pels seus monjos i per ella, a canvi de donar cada any al cenobi tres lliures de cera en la festa de Sant Genís.
La consolidació del monestir es produí en el temps de Guillem Ramon I —l’hereu de Bonfill— i de Guillem Ramon III. Guillem Ramon I, el 1110, abans d’anar al Sant Sepulcre, ordenà el seu testament a l’església de Sant Genís. feu llegats a moltes altres esglésies del terme de Castellví i a diversos monestirs catalans, però la donació més generosa, que doblà llargament la major de les altres, va ser per al monestir de Sant Genís, al qual llegava 100 mancusos i 100 més per a obres a l’església i, a més, els alous de Voltrera i de Castellbisbal. També pregava al seu germà Dorca que, per la fidelitat que li tenia, tornés a Sant Genís l’alou del Llobregat. Guillem Ramon I tornà sa i estalvi del seu pelegrinatge i visqué encara fins el 1126, per la qual cosa l’execució testamentària de les seves voluntats devia tardar encara uns anys a realitzar-se. Cal tenir-ho en compte perquè haurem de relacionar el seu important llegat per a obres a l’església de Sant Genís amb l’edifici romànic que ens ha pervingut.
Mapa de possessions del monestir.
J. Baucells
A Sant Genís es va infringir la pau i treva de Déu en una data a l’entorn del 1157. En tenim constància per les queixes o querimoniae que el senyor de Castellví, Guillem Ramon II, elevà contra el seu feudatari a Castellví, Berenguer de Castellví. L’acusava d’haver conquerit el monestir de Sant Genís, on el feudatari no hi té res perquè és dominicatura del senyor, i d’haver infringit la treva de Déu, traient-ne un monjo i duent-lo, nu i captiu, a la roca, on li prengué tot el que tenia i el fuetejà i el vilipendià.
El testament de Guillem Ramon III de Castellví, del 1176, que no degué tenir efectivitat fins després de la seva mort, esdevinguda segurament el 1178, confirma que Sant Genís era el panteó dels Castellví: hi diu que deixa el seu cos perquè sigui enterrat al monestir, al qual llegava dos masos. El primer membre del llinatge que va ser enterrat en un altre lloc sembla que fou Guillem de Montcada i de Castellví, fill de Guillem Ramon de Montcada i de Guilleuma de Castellví, mort (1229) en la conquesta de Mallorca i enterrat al claustre de Santes Creus, el sarcòfag del qual ostenta, a més de les armes de Montcada i de Castellví, les del Bearn, d’on era vescomte.
No sabem a partir de quin moment el priorat de Sant Genís de Rocafort fou annexat a Sant Miquel de Cruïlles, fet que el portà a dependre de l’abadia italiana de Sant Miquel de la Chiusa, a la diòcesi de Torí, però l’actuació dels priors de Cruïlles a Rocafort és documentada des del 1282. El 1317 el prior de Rocafort, Bernat Roig, que abans ho havia estat de Cruïlles, pretengué desfer-se de la tutela d’aquest monestir, però una sentència judicial posà fi a la qüestió. Dinou anys més tard el prior Roig va ser assassinat. La decadència s’havia iniciat al monestir i els anys següents hi hagué altres disputes, mentre que només hi havia dos o tres monjos i dos clergues beneficiats, un dels quals rector de la parròquia de Santa Margarida, que era la del cenobi.
El terratrèmol del maig del 1448 ocasionà greus danys al monestir, dels quals ja mai més no va refer-se. Es va esfondrar la volta del temple (i la de la parròquia de Santa Margarida) i es va derruir del tot el monestir o casa dels monjos que hi havia a migdia de l’església. El priorat va ser secularitzat el 1534, quan el mercader barceloní Joan Bolet i el prior Comajuncosa s’avingueren a tirar endavant el priorat i es repartiren la responsabilitat econòmica i els serveis religiosos; aquest conveni va ser autoritzat pel papa Climent VII el 1534. Joan Bolet feu restaurar aleshores les esglésies, reparar la casa rectoral o del prior que era a baix, a Santa Margarida, i feu arreglar el camí que pujava a Sant Genís. Això no obstant, la imatge de Sant Genís va ser traslladada a Santa Margarida. (MPP)
Priorologi de Sant Genís de Rocafort
| PRIORS MONÀSTICS | |
| Bernat | 1166 |
| Bernat | 1208 |
| Ramon | 1303 |
| Bernat sa Bruguera | 1313 |
| Bernat Roig | 1316-†1336 |
| Salomó Palau | 1342 |
| Berenguer de Cies | 1352 |
| Guillem Oller | 1374 |
| Bernat Puig | 1380-1397 |
| Pere de Prexana | 1408-1434 |
| Miquel Anguera | 1434-1-1441 |
| Francesc Banyeres | 1446-1459 |
| Andreu de Bojons | 1478-1487 |
| PRIORS SECULARS | |
| Comajoncosa | 1519-†1523 |
| Simó Capellades | V1523-†1559 |
| Joan Capellades | 1559-†1569 |
| Miquel Vidal | 1569-1571 |
| Montserrat Savila | 1571-1585 |
| Lluís de Peguera | 1585-†1589 |
| Francesc Bolet | 1589-†1589 |
| Gabriel Salavert | 1589-1590 |
| Francesc Joan Pallarès | 1590-1590 |
| Joan Prinyanosa | 1590-†1605 |
| Pere de Planella | 1605-1610 |
| Pau Maties Torres | 1610-†1629 |
| Francesc Joan de Puiggener | 1629-†1638 |
| Josep Joan de Puiggener | 1638-1648 |
| Josep Ferrer | 1648-†1680 |
| Jacint Calcina | 1680-†1712 |
| Carles d’Orís Puiggener Alemany i Descatllar | 1712-1729 |
| Pau de Puiggener d’Orís i Descatllar | 1729-1-1785 |
| Pere Pau de Sentmenat i de Puiggener | 1785-1804 |
(JBR)
Fundació i dotació del monestir de Sant Genís de Rocafort (8 d’abril de 1042)
Bonfill Guillem, senyor de Castellví i la seva esposa Sicarda fan donació a l’església de Sant Genís de Rocafort de terres i altres béns que els pertanyen, situats al comtat de Barcelona dins el terme de Castellví.
"Sit omnibus notum quod Ego Bonifilius Guileumi dominus Castri vetuli et uxor mea Sicardis pariter in unum, in nomine Domini, donatores sumus domino Deo et Sto. Genesio martyre Christi, cuius ecclesia sita est in comittatu Barchinonensi, intra termino Castri vetuli de Martorello, damus autem domino Deo et prefato martyre domos et curtes solis et superpositis, guttis et stillicidiis, hostis et januis, boveris atque cloacis, luminaribus et superluminaribus. ítem damus dicto et prenominato martyre terras et vineas cultas vel incultas, hortos et hortoles, tríales et vinidaria cum diversi generis arboribus fructuosis vel infructuosis, aqueductibus et reductibus cum universis fontibus. Sunt autem hec omnia in comitatu Barchinonese intra terminos predicti Castri vetuli. Ad quem (pervenit...) mihi per vocem parentorum meorum vel aliis quibuslibet modis, conjugi vero mee advenerunt per decimum vel aliis quibuscumque vocibus. Habent autem terminum hec omnia ab ortu solis in ipso vangustello atque ascendendo in sumitate serre pergit per summitate illius serre que est inter Rodanes et Rocamfortem usque in Montem gaudii. Et inde pergit usque ad Benam Sestim (sic), quod hyemali tempore sive pluviali decurrunt aquae, ab oriente contra septentrione. A meridie in ipsa Bennam atque pergit inde usque ad ipsum gradum et descendit in ipsum torrentem qui discurrit. Ab occiduo in ipsa Laureta et inde pergit per ipsam rieram de Laureta usque in medium flumen Anolia et inde pergit per medium ipsius fluminis usque in ipsum vangustellum. Quantum intra prenominatos quattuor terminos habemus vel qualicumque modo habere debemus damus domino Deo et prenominato martire atque de nostro iure in jus et dominii tradimus domini Dei et prescripti martiris, cum ingressibus pariter et egressibus suis cum decimis et primiciis et oblationibus universis cum placitis et molis atque districtis, cum universibus ad supradicta omnia quelibet conditione vel ordine sive modo pertinentibus que dici vel nominari ore humana ut cumque possint vel potuerint exinde, qui ibidem Deo servierint quod et ceteris faciunt munificientiis ecclesiis. Ita ut ullus senior aut Castellanus aut cuiuslibet ordinis homo Castri vetuli sive de Rodanis non habeat in supradictis omnibus senioraticum neque districtum neque dominatione, sed omnia reservamus ipsis qui illic Deo servierint Ipso eodemque modo addimus huic donatione nostra molendinum cum cunctis suis utensilibus et cum aqueductu et reductu et cum iuribus ad ipsum molendinum quolibet modo pertinentibus, secundum quod possunt dici ore humano vel nominari. Iterum damus eidem loco pascua et lignaria et cetera utensilia, in pratis et pascuariis et aquis et garricis totius Castri vetuli et Rodani et in omnibus eorum terminis ut nullus audeat eos vel aliquatenus per temptet exinde abigere sive prohibere. Ipsi autem qui Deo no... in loco servientibus tolere omnia superius comprensa servitium Dei non habeant licenciam predictam omnia aut aliquid ex supradictis omnibus a loco illo auferre vel quolibet modo alienare, nec tantum tenere et habere atque frui ad servitium Dei et ibidem habitantium. Hec autem omnia superius nominata sunt in custodia et deffensione illius qui habuerit Castrum vetulum. Si vero cuiuslibet serus? vel ordinis homo donationem hanc disrumpere videre vel in aliquo dimovere temptaverit aut in parte ea adnihilare? aususque fuerit mox idems cum omnibus tam nefarie sibi convenientibus et anatema fiat et christiana comunitate (...) percussiones ulcione (...) et omnis divini ordinis cultor qui illi comunicare presumpserit (perpe) tudini cum ipso damnatione disponat et perpetuo confusus pena habenerit. Facta carta donationis huius sex idus Aprilis anno XI regni Henricis regis + Signum Bonifilii Guilalmi. Sig+num Sicardis femina donationem hanc faciendam et firmandam atque testes hanc firmare rogantium Sig+num Raymundi Riguli. Sig+num Minoris, Sigtnum Alberti. Sig+num Mos... Remundi sig+num Guilelmi Bernardi. Sig+num Bonifilii Renalli Sig+num Riculpo levite. Radulfus levita. Sig+num Bernardi Umberti episcopus. Sig+num Robertus Ramundi. Sig+num Guillelmus Ramundi. Sig+num Ugoni Saulam. Sig+num Poncii (...). Sig+num Poncii subdiaconi qui hec scripsit et omnia superius conprehensa."
[O]: Perdut.
A: Arxiu Diocesà de Barcelona. Dotaliarum, 5, fol. 31 i 32, segons una còpia del 1567.
Traducció
"Sigui conegut de tothom que jo, Bonfill Guillem, senyor de Castellví, i la meva muller Sicarda, alhora i conjuntament, en nom del Senyor, som donadors al Senyor Déu i a sant Genís, màrtir de Crist, l’església del qual és situada al comtat de Barcelona, dins el terme de Castellví de Martorell. Donem al Senyor Déu i a l’esmentat màrtir cases i corts, aïllades o sobreposades, amb rierols i torrents, entrades i portes, estables de bous i latrines, torxes sobretorxes. Igualment donem a l’esmentat màrtir terres i vinyes, conreades o ermes, horts i hortals, tríales et vinidaria, amb arbres de diferents espècies, fruiters o que no lleven fruit, conduccions d’aigua i desguàs, i amb totes les fonts. Totes aquestes coses es troben al comtat de Barcelona, dins els termes del susdit Castellví. A mi em pervingueren per dret dels meus pares o d’altres maneres qualssevol i a la meva muller li pervingueren per la desena part o per altres drets qualssevol. Totes aquestes coses tenen els termes següents: de la banda de llevant, des del Congostell s’enfila fins al cim de la serra i continua pel cim de la serra que hi ha entre Rosanes i Rocafort fins al Montgoig. Des d’allà continua fins a Bena Sestis, per on corren les aigües a l’hivern i en temps de pluja, de llevant cap a tramuntana. A migjorn limiten amb la Bena i el terme continua des d’allà cap al grau i davalla cap al torrent que hi corre. A ponent limiten amb Lloreda i des d’allà el terme continua per la riera de Lloreda fins al mig del riu Anoia i des d’allà continua pel mig del riu fins al Congostell. Tot el que tenim o hem de tenir per algun dret dins els quatre termes esmentats, ho donem a Déu i a l’esmentat màrtir, i del nostre dret ho transferim al dret i al domini del Senyor Déu i de l’esmentat màrtir, amb les seves entrades i sortides, amb els delmes i les primícies i totes les oblacions, amb els tractes i les moles i els drets d’exacció, amb tot allò que pertany a totes les coses esmentades sota qualsevol condició, ordre o manera i que es pugui dir i anomenar amb paraules humanes, perquè els qui serveixen Déu en aquest lloc puguin ferne des d’ara el que vulguin tal com ho fan amb la resta de presents fets a les esglésies. De tal manera que cap senyor ni castlà ni cap persona de Castellví ni de Rosanes, sigui de l’ordre que sigui, no tingui damunt totes les coses abans esmentades, ni senyoratge ni drets d’exacció ni domini, sinó que tot ho reservem als qui serveixen Déu en aquest lloc. De la mateixa manera, hi afegim com a donació nostra el molí amb tots els seus estris, amb la conducció d’aigua i desguàs i amb tots els drets que pertanyen d’alguna manera a aquest molí, tal com es puguin dir i anomenar amb paraules humanes. Igualment donem a aquest lloc els drets de pastura i de fer llenya i tots els altres utillatges, en els prats, les pastures, les aigües i les garrigues de tot Castellví i Rosanes i en tots llurs termes, de manera que ningú des d’ara no gosi ni pretengui mai allunyar-los-en ni posar-los obstacles. Aquells, però, que (...) arrabassar els qui serveixen Déu en aquest lloc totes les coses esmentades com a pertinents al servei de Déu, que no tinguin llicència per a treure d’aquest lloc ni la totalitat ni una part de totes les coses abans esmentades, ni per a alienar-ho de cap manera, sinó tan sols per a tenir-ho i posseir-ho i fruir-ne al servei de Déu i dels qui habiten en aquest lloc. Tanmateix, totes les coses susdites són sota la custòdia i defensa d’aquell que tingui Castellví. Però si un servidor de qualsevol o una persona d’estament intentava trencar aquesta donació o alterar-la en alguna cosa, o si gosava anul·lar-la en part, que tot seguit ell mateix, juntament amb tots els qui col·laboressin amb ell d’una manera tan nefària, sigui anatema i (...) de la comunitat cristiana (...) percudit amb el càstig (...) i tot servidor de l’ordre diví que pretengui estar en comunió amb ell, que sofreixi també amb ell la condemnació eterna i, confús per sempre, es consumeixi en el càstig.
Aquesta carta de donació ha estat feta el dia sisè dels idus d’abril de l’any onzè del regnat del rei Enric.
Signatura de Bonfill Guillem. Signatura de Sicarda, dona. Nosaltres que hem fet i signat aquesta donació i hem pregat als testimonis que la signessin. Signatura de Raimon Rigui. Signatura de Menor. Signatura d’Albert. Signatura de Mos... Ramon. Signatura de Guillem Bernat. Signatura de Bonfill Renau. Signatura de Riculf, levita. Radulf, levita. Signatura de Bernat Umbert, bisbe. Signatura de Robert Ramon. Signatura de Guillem Ramon. Signatura d’Hug Saula. Signatura de Ponç (...). Signatura de Ponç, sots-diaca, que ha escrit això i totes les coses abans incloses."
(Traducció: Joan Bellès i Sallent)
Església
Planta, a escala 1:400, de l’església i de les restes del castell de Rocafort.
P. Poll
L’església és un edifici de planta rectangular, parcialment enderrocat ja que li falta, a més de gran part de la capçalera, la volta, que s’enderrocà el 1448. Devia ser de canó apuntat, com l’arc toral que s’ha conservat. La porta principal és a ponent i una porta petita a migdia devia donar als edificis monàstics. L’edifici va ser bastit en una sola etapa, de nova planta d’acord amb un únic projecte arquitectònic. L’única reforma posterior és la finestra d’arc escarser que hi ha sobre el portal. Totes les façanes interiors i exteriors són bastides amb un bell carreuat regular de gres rogenc, que és la pedra del lloc. L’església és compartimentada en tres espais per mitjà de dos arcs torals: presbiteri, nau i cor; el presbiteri és la part més arruïnada, ja que s’enderrocà l’angle nord-oriental que, en la seva caiguda, arrossegà quasi sencera la paret de llevant. Només s’aguantà dret l’angle sud-oriental, reforçat pel pilar de l’arcosoli. En aquest petit bocí de paret s’obre (se’n conserva només la meitat) una finestra de doble esqueixada, a partir de la qual es dedueix que a la paret absidal n’hi devia haver dues més, tres en total.
Els arcosolis, a manera de capelletes laterals, són disposats regularment a banda i banda del temple. Així dos i dos a cada costat de la nau, un a cada banda del cor i un a cada banda del presbiteri, aquests més amples que els altres, per tal com la major amplitud d’aquesta zona ho fa possible. Ben lligats amb el carreuat dels murs laterals, s’obren per arcs apuntats sobre impostes de motlluratge senzill (un bocell i un filet). Als de migdia, menys al del cor que té una porta (coberta amb un arc de mig punt) que accedia al monestir, s’obren sengles finestres.
L’església de Sant Genís de Rocafort té un paral·lel molt pròxim i molt clar en la de Santa Margarida, la seva parròquia, que la imita, bé que la del monestir és molt més homogènia i de més bona construcció. L’arquitectura de totes dues esglésies s’inclouria com a exemple primerenc dins el que Puig i Cadafalch va anomenar “del Cister i derivades” en els segles XII i XIII. La majoria d’autors posteriors han reduït aquesta denominació a arquitectura cistercenca, tot i que la realitat que inclou no es limita únicament a les esglésies del Cister, com demostra, a més de l’església de Sant Genís, la canònica de Sant Miquel d’Escornalbou (Baix Camp), que té una certa semblança amb aquesta, la qual cosa es podria explicar per la intervenció d’Arbert de Castellví en la fundació d’Escornalbou, al costat del rei Alfons.
Pel que fa a la datació, sabem que el 1110 el senyor de Castellví, Guillem Ramon I, li reservà en el seu testament un llegat molt important, de 100 sous, més uns altres 100 sous per a obres a l’església de Sant Genís. Guillem Ramon I, però, no va morir fins el 1126, la qual cosa vol dir que no va ser fins després de la seva mort i de la publicació del testament que hom podia començar a disposar d’aquesta suma. Les obres no devien començar de seguida que els monjos van poder disposar del llegat, ja que aleshores els hauria calgut cercar els mestres d’obres i els arquitectes, estudiar les propostes i els plànols, etc. Tenint en compte tot això, pensem que l’església de Sant Genís podria haver estat començada al decenni del 1130 i que no hauria pogut acabar-se segurament més enllà de 1160-70, per la gran homogeneïtat que presenta. Així, hauria estat edificada en temps de Guillem Ramon II, fill del legatari, i del seu germà, l’Arbert que ajudà el comte Ramon Berenguer IV a conquerir Siurana i que conquistà el lloc d’Escornalbou als sarraïns. (MPP)
Portada
Façana de ponent de l’església, amb l’esvelt portal mancat dels seus elements decoratius.
ECSA - Rambol
La porta principal d’aquest temple, al centre de la façana de ponent, té doble arquivolta (amb les arestes en bocell perfilat) i timpà llis, emmarcat per un arc interior. Les dues arquivoltes tenen a la línia d’arrencada unes senzilles impostes, en cavet i amb un filet perfilat. L’arquivolta exterior té un guardapols ornamentat amb mitges boles. La interior era sostinguda per columnes, que no s’han conservat. Tanmateix, un dels capitells és al Museu de l’Enrajolada de Martorell. La porta és obrada amb una arenosa de gra més fi i de coloració més clara que la de les parets del temple.
Al centre aproximat del timpà hi ha gravada dins d’un cercle una rosa o flor de sis puntes o pètals, que també és gravada a la cara frontal del capitell de l’Enrajolada. La llinda, rogenca, també té altres dibuixos geomètrics inscrits dins de cercles: una creu grega, una flor de quatre pètals i una de sis. En canvi, no hi ha cap inscripció. El capitell, catalogat amb el núm. 175 al Catàleg Il·lustrat del Museu Santacana de Martorell té el cistell troncopiramidal amb els angles esmotxats. L’àbac del capitell, que fa 3,5 cm d’alçada, és assenyalat força irregularment per una línia horitzontal incisa. El collarí (mig trencat) només és un regruiximent del cistell. L’alçada total del capitell és de 20 cm i les cares de l’àbac en fan 20 d’amplada.
Capitell procedent de la portada de l’església, que avui es conserva al Museu de l’Enrajolada-Santacana (núm. inv. 453).
Museus de Martorell - CEM
A l’interior del temple, aquest portal és format únicament per un arc de mig punt ben adovellat, amb dovelles curtes i amples amb l’extradós i l’intradós de l’arc concèntrics. Els muntants combinen carreus de llarg i de través. (MPP)
Sarcòfags
Un dels dos sarcòfags ossaris, situats prop de la porta lateral, amb una creu potençada en baix relleu inscrita dins un cercle.
ECSA - Rambol
Sarcòfag que es trobava encastat al mur meridional i que avui es guarda al Museu Vicenç Ros de Martorell.
J. Pahissa
A la façana de migdia del temple hi ha dos sarcòfags ossaris inserits a mitja alçada entre el parament. Prop de la porta lateral i sota el porxo que hi devia haver, són situats l’un al costat de l’altre i són idèntics entre si i també respecte del que, procedent de Sant Genís, es conserva al Museu Vicenç Ros de Martorell. Són caixes rectangulars de gres rogenc, llises, amb l’única decoració d’una creu potençada inscrita dins un cercle al centre de la cara frontal. La coberta és una gruixuda llosa rectangular. Una d’aquestes tombes, segurament, ha de ser la de Guillem Ramon III de Castellví, que morí el 1178 havent deixat el seu cos perquè fos enterrat a Sant Genís. (MPP)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Baucells, 1971
- Baucells, 1972, pàgs. 150-152
- Baucells, 1984, pàgs. 41-76
- Garí, 1985
Bibliografia sobre la portada
- Pagès, 1992, en premsa