Situació
Vista general de l’església, adossada a una torre de senyals d’època tardana.
F. Baltà
Vista general de l’església, adossada a una torre de senyals d’època tardana.
MC
S’alça sobre un dels turons que volten la muntanya d’Olorda en el seu vessant llobregatí. El camí millor per anar-hi és el que surt de la nacional II pel quilòmetre 609,100 i passa prop de Can Capellans.
Mapa: 36-16(420). Situació: 31TDF198848.
Història
El lloc on hi ha la capella s’anomenava antigament Duïsme, topònim que és documentat des del 985 i que sembla referir-se a un punt en la via de Barcelona que en distava dotze milles. Duïsme era una àmplia partida on tenien béns diversos magnats, com Guillem d’Esparreguera, el bisbe Vives de Barcelona i Ènnec Bonfill. L’any 1001 el prevere Baldofred i la dona Chillio donen a Sant Pere de Roma béns a Duïsme, terres, vinyes, cases, horts i arbres, juntament amb l’oratori que hi havia, que possiblement haurien edificat. Se’n reservaven l’usdefruit a canvi de pagar cinc sous annuals a la Santa Seu. El 1032 l’ermita ja és citada amb la seva advocació de sant Pere, quan els marmessors del difunt Gasalter hi juraren el seu testament. Sembla que entre aquestes dues dates, el 1001 i el 1032, es devia consagrar o dedicar la capella, que adoptaria el mateix titular, sant Pere, que l’església mare de la qual depenia.
El 1248 l’alou de Sant Pere de Duïsme pertanyia a Bonanat, missatger, que pel desembre d’aquest any confià a Maratori, cruïller, i a sa muller, per vida dels seus, la capella de Sant Pere de Duïsme que hi tenia. A canvi, a més de les almoines que poguessin recollir, els feia establiment de diverses terres que hi havia prop de l’ermita i una font situada a la part superior de l’hort, al lloc dit Gironella. Per tot això havien de pagar un cens per Nadal.
Del segle XIV al XVII es conserven algunes notícies històriques que ressenyen deixes a la capella de Sant Pere fetes pels senyors del lloc i també per diversos ciutadans.
L’església va ser restaurada l’any 1956, i després d’un període d’abandó, l’any 1987, es creà l’Escola Taller de Restauració, la qual va iniciar les obres de consolidació i rehabilitació definitives.
Església
Planta de l’església i de la torre que li fa costat.
P. Poll
És un petit edifici d’una nau d’uns 4,10 m d’amplada × 6,40 m de llargada, amb un absis semicircular a llevant, gairebé tan ample com la nau, amb la qual no està lligat sinó que hi va ser adossat en un moment posterior, segurament dins de la primera meitat del segle XII. La nau té un aparell característic del primer romànic, però conserva alguns arcaismes com els grans carreus d’angle de les cantonades, col·locats de llarg i de través, per la qual cosa podria molt bé ser l’oratori que hi havia el 1001 o, com a molt, una refecció d’aquest efectuada, això sí, abans del 1032.
L’absis és completament llis, sense arcuacions, i resulta massa gran per a la nau. En la restauració recent s’hi ha trobat part de les impostes de secció inclinada de sota la cornisa. Per mitjà d’un arc amb dovelles de mida diferent va a parar directament a la nau. Es cobreix amb una volta de quart d’esfera i té una finestra de doble esqueixada, amb dovelles grans i força ben tallades. La nau, molt poc més alta, tampoc té arcuacions. La seva volta, de canó seguit, amb empremtes de l’encanyissat, arrenca de sobre mateix de les dovelles d’una finestra d’esqueixada interior que s’hi obre a migdia, per la qual cosa creiem que aquesta volta es devia obrar en el moment en què s’adossà l’absis a la nau. A ponent, uns 85 cm per sobre el portal modern d’entrada hi ha, tapiat, el buit de l’antiga porta, sense les dovelles. No sembla que pogués ser de ferradura sinó de mig punt.
Bibliografia
- Jordà, 1985; Pagès, 1992, en premsa