Situació
Capitells esculpits amb elements de tipus vegetal estilitzats.
J. Pahissa
A la serra de Collserola, a mig camí entre Molins de Rei i Santa Creu d’Olorda.
Mapa: 36-16(420). Situació: 31TDF196867.
Per arribar-hi cal agafar la carretera que partint de Molins de Rei es dirigeix a Santa Creu d’Olorda i a l’alçada del quilòmetre 2 l’església és visible des de la carretera.
Història
Segons un document de l’any 1143 l’església de Sant Bartomeu de la Quadra, dita d’Olorda en els documents antics, era sufragània de la parròquia de Santa Creu d’Olorda. Pocs anys després, en el testament sacramental de Deodat de Tamarit atorgat el 1152 consta que el testador feu un llegat a Sancto Bartholomeo de Olorda de deu morabatins, i encara se’n consigna un altre de dos diners l’any 1195. El 1297 el capellà que servia l’església de Sant Miquel de Molins de Rei tenia l’obligació de celebrar una missa a Sant Bartomeu tres dies la setmana. El 1868 fou erigida en parròquia independent. Destruïda el 1936, l’església va ser reedificada i inaugurada l’any 1947. En la seva construcció es van reutilitzar els carreus de la capella antiga i es van col·locar en el mateix lloc i amb idèntica orientació que havien tingut anteriorment. De l’església anterior el 1936, se’n salvaren quatre capitells.
Capitells
Capitells esculpits amb elements vegetals estilitzats i figures d’animals.
J. Pahissa
D’aquests capitells, conservats a l’interior de l’església actual, només dos eren coneguts abans de la guerra i anaven col·locats a l’embocadura absidal. Els altres dos, que com aquests són mitjos capitells i tenen les mateixes proporcions, foren tornats pels veïns que els havien salvat el 1936. Tres d’aquests capitells representen diferents graus d’evolució a partir dels models dels capitells del tipus anomenat califal i s’haurien de datar dins del segle XI. El quart presenta una ornamentació zoomòrfica ja molt relacionada amb els capitells romànics. El primer capitell té els acants partits per la meitat, com si es tractés de dues fulles simètriques. D’entre aquestes fulles surten unes tiges que o bé formen el segon rengle d’acants migpartits o bé, als angles de sota l’àbac, formen una mitja fulla corbada. Al lloc de la roseta hi ha un floró amb digitacions múltiples.
El segon capitell, també conegut abans del 1936, conserva la roseta central, però els caulicles i les volutes han desaparegut i al seu lloc hi ha una fulla corbada. El cistell és envoltat d’un sol pis de grans acants amb fulles retallades i blec prominent. El tercer capitell té una forma troncocònica molt accentuada, amb sortint rodó marcat sota l’àbac, que presenta uns entrants profunds, com els dels capitells del tipus anomenat califal. El cistell és decorat per grans acants llisos i amb blec sortint. Al lloc de les volutes hi ha unes fulles de tres lòbuls envoltades per la seva tija que fa un cuny circular. S’assembla molt a un dels capitells que sostenien l’ara major de la seu de Barcelona. Aquest capitell és assentat sobre un tros de pilastra poligonal, tres cares de la qual són decorades amb sanefes vegetals o trenats, tallats al bisell i característics de l’escultura del segle XI. S’assemblen a les impostes romàniques de la catedral de Barcelona i a les impostes i cimacis de Sant Pere d’Àger. El quart capitell és el més evolucionat vers el romànic. Té el cistell, que és un cilindre irregular, recobert pel cos i les ales i les cues ben esteses de dues àligues simètriques disposades als angles. Tenen el cos i el cap prominents i les potes semblen de palmípedes. A la part central de l’àbac hi ha un gran floró.
Bibliografia
- Gaillard, 1938, pàgs. 83-85
- Pagès, 1983, pàgs. 95-104
- Jordà, 1990; Virgili, 1991, pàg. 184