Situació
Aspecte que ofereix l’ermitatge núm. 1, amb l’armariet buidat a la roca al fons.
ECSA - J. Bolòs
Tres possibles ermitatges són situats prop del límit entre el municipi de Sant Esteve Sesrovires i el de Mar-O torell, al vessant sud d’una petita vall boscosa, que s’estén a la riba esquerra de l’Anoia.
Mapa: 36-16(420). Situació: 31TDF078924.
Des de Martorell, cal agafar la carretera que va a Piera i, poc després, la variant de Gelida. A uns centenars de metres del trencall, hom troba a mà dreta un abocador de terres i runes. L’ermitatge més ben conservat és al fons de l’abocador, a mà dreta; els altres dos són situats a uns centenars de metres d’aquest.
Eremitori o balma
Els ermitatges foren descoberts per M. Riu l’any 2974 i publicats cinc anys més tard. La seva publicació representà la primera aportació al coneixement d’aquesta mena de construcció que es feu a Catalunya. Després d’aquesta troballa se’n descobriren d’altres a la mateixa comarca (Benviure, el Llor) o en altres comarques (Berguedà, Empordà).
L’anomenat ermitatge núm. 1 és cavat a la penya. Té una planta lleugerament ovalada de 2,10 m d’amplària per 2,45 m de llargària. La porta s’obre al SSW, fa, aproximadament, 150 cm d’amplària per 120 cm d’alçària. La seva coberta és una volta rebaixada a la roca; no arriba a ésser una volta de canó. L’alçària màxima, a l’interior, és d’1,42 m i la mínima d’1,19 m. Entrant, al fons a mà dreta, hi ha la xemeneia; al fons, a l’esquerra, hi ha un armariet buidat a la roca.
L’ermitatge núm. 2 és situat a uns centenars de metres d’aquest, més amunt, al costat del cingle i del camí que hem esmentat abans. Aquest ermitatge es troba actualment molt desfigurat a causa dels canvis i els usos posteriors. Ara té una planta rectangular i fa 2,10 m d’amplària per 3,5 m de llargària; la seva alçària és de 2 m. Entrant, a la part del fons i a la de mà dreta, hi ha uns bancs. La paret de tancament fou refeta modernament.
L’ermitatge núm. 3 és situat a l’altra banda del camí, més cap a l’oest, uns 150 m, aproximadament, de l’anterior. Fou aprofitat modernament com a dipòsit d’aigua.
Més amunt, al cim del Puig del Reveli, seguint aquest mateix camí, hi ha restes de marges i d’uns murs força llargs, que feren pensar a M. Riu que corresponia a un possible lloc de poblament, potser de l’alta edat mitjana.
M. Riu va datar els ermitatges de Martorell entre els segles IX i X i assenyalà els paral·lelismes que tenen, per exemple, amb els trobats a Andalusia o bé a la Rioja.
Bibliografia
- Riu, 1979, 1, pàgs. 111-117