Situació
L’església és situada al capdamunt del poble de San-ta Coloma de Cervelló (75 m d’altitud), a la falda del Montpedrós o muntanya de Sant Antoni (368 m), on hi hagué el Castellnou de Cervelló.
Mapa: 36-16(420). Situació: 31TDF177802.
Per arribar-hi cal agafar la carretera de Sant Boi de Llobregat, entre els quilòmetres 11 i 12 de la qual surt la desviació cap a Santa Coloma.
Història
El nom antic de l’església era Santa Coloma de Montpedrós. No és fins a la primeria del segle XIV que hom comença a anomenar-la Santa Coloma de Cervelló. Aquesta església és documentada per primer cop el 1026, quan els marmessors de Goldregodis femina, Odegario, Borrell i Ramon, juraren el seu testament sagramental davant l’altar de Santa Coloma, al comtat de Barcelona, en el terme de Montpedrós: “et per hunc locum veneracionis s. Columba, qui est in comitatu Barch., in terminio de Monte Petroso, supra cuius sancto altano has condiciones manibus nostrus continemus vel iurando ”. L’església apareix esmentada de nou l’any 1089, quan Humbert, fill de Gerbert, de l’estirp dels Cervelló, feu testament abans d’anar al Sant Sepulcre. Aleshores llegà“ad s. Marie et s. Columbe de Monte Petroso ipsas vineas de Campo Albine, quod tenet Oliver Gitardi” i, a més a més, “concedo ad s. Columba et ad s. Maria de Monte Petroso casa ipsa de Campo Longo ubi stetit Mironi Odger, cum ipsas terras qui in circuito eius sunt, vel cum ipsos arbores”. Curiosament, l’església és esmentada amb dos titulars, santa Coloma i santa Maria. Ara, el que és més important és que Humbert deixà al seu fill Ramon la seva torre amb les seves pertinences i la parròquia de Santa Coloma amb les seves pertinences. Humbert Gerbert devia posseir tot això sota l’alta sobirania del senyor de Cervelló.
Planta de l’església actual, que aprofita bona part de la nau romànica.
P. Poll
L’antiga església de Santa Coloma de Cervelló, d’una sola nau, sofrí una gran transformació a la fi del segle XVI, quan, enderrocant l’antiga capçalera, s’allargà l’edifici per llevant, on es construí el nou portal el 1594; s’afegiren (1598) capelles laterals a la nau i es construí un pas elevat cobert que duia a la rectoria. Amb totes aquestes obres restà amagat un petit absis romànic lateral que es descobrí l’any 1988.
Església
De l’obra romànica del temple es conserva, a més de l’absis que acabem d’esmentar, la façana de ponent, que té una finestra en forma de creu al centre del capcer, i tot fa suposar que l’estructura de la nau correspon a la de l’església romànica. A més, sembla que també és romànica la part inferior de la torre del campanar, que es fonamenta sobre l’absidiola esmentada, raó per la qual no va poder ser enderrocada a la fi del segle XVI. El 1674 aquest campanar va ser reformat, segons consta a les finestres del pis alt, però la seva part inferior és romànica, cosa que s’ha demostrat després de repicar el parament, amagat abans sota una capa gruixuda d’arrebossat. En realitat, la part inferior del campanar és la prolongació dels murs de la capella romànica; el de llevant s’alça sobre mateix de la volta de l’absidiola, després que aquesta va a parar a la capella directament, sense arc triomfal.
Absidiola lateral de la primitiva església romànica, conservada en fer l’ampliació moderna.
ECSA - J.A. Adell
Aquesta absidiola lateral és situada a migdia. Devia fer costat a l’absis romànic amb què es devia capçar la nau. L’absidiola és precedida d’un espai gairebé quadrat que fa 3 m i escaig de costat (mides exteriors). S’hi accedia des de l’exterior per un petit portal de mig punt situat en la paret oposada a l’absidiola. Aquest àmbit o espai al qual s’obre l’absidiola, per les seves mides tan reduïdes no pot ésser identificat com el braç meridional del transsepte, ja que és massa estret. Aquest espai o capella és, de fet, el basament o part inferior de la torre del campanar. L’estructura que configuren el campanar amb la seva absidiola sobresortint és autènticament romànica, i té un paral·lel molt semblant en la capella lateral de Sant Vicenç d’Aladernet, a la comarca del Bages.
No resta cap vestigi, en canvi, de l’absis que devia capçar la nau i que, si fou construït en la mateixa època que l’absidiola lateral, com és versemblant, devia ser de planta semicircular. Els fonaments d’aquest absis deuen restar enterrats sota la nau actual al tram immediat al del portal. D’altra banda, l’existència d’una capella meridional romànica capçada per un absis rodó no pressuposa ací la d’una altra capella a l’altre costat, ja que, de fet, la seva presència és justificada només perquè serveix de base al campanar. L’església romànica de Santa Coloma segurament devia tenir només dos altars, el principal de Santa Coloma, titular de la parròquia, i un altre de lateral, aquest dedicat, com sabem per un document ja esmentat del 1089, a santa Maria.
L’absidiola s’ha conservat en tota la seva estructura interior, amb la volta autèntica, i una finestra aproximadament central sense esqueixada. Mancava, en canvi, la part superior de la paret romànica per la banda exterior, que ha estat reconstruïda juntament amb la teulada. No sabem, per tant, si en origen hi havia arcuacions que ornamentessin l’absidiola, però com que no se n’ha conservat cap vestigi, sembla molt improbable. Tampoc no hi ha arcuacions a la torre, almenys en la part romànica conservada, com tampoc no n’hi ha a la torre de Sant Vicenç d’Aladernet, obra també romànica amb una finestra oberta posteriorment. La volta de l’absidiola no arriba al quart d’esfera i enllaça, sense solució de continuïtat però d’una manera molt barroera (amb les canyes de l’encanyissat recollides en un feix irregular), amb la part conservada de la volta de canó que cobreix la capella a la qual s’obre. Aquesta volta va ser parcialment enderrocada al segle XVII quan es va reformar el campanar, no solament amb l’afegitó del pis de les finestres, del 1674, sinó també amb la construcció d’una escala de cargol interior, bastida dins una caixa semicilíndrica parcialment exempta (només és adossada a la paret romànica de migdia i al seu angle amb la paret de ponent, tapant parcialment l’antic portal romànic). L’espai interior d’aquest portal que donava accés a l’interior de la capella també té una volta de canó amb les empremtes de l’encanyissat ben marcades. Els pisos alts del campanar romànic devien ser separats per trespols sobre bigues, de les quals es conserven els encaixos en dos nivells.
Façana de ponent de l'antiga nau romànica.
ECSA - J.A. Adell
L’aparell és força regular en la capella que configura la part baixa del campanar i en aquest. La paret absidal és similar, encara que cal tenir en compte que l’aparell antic només s’hi conserva a trossos, perquè dues portes d’època moderna foradaven el mur. En tota aquesta obra romànica els carreus de pedra vermellosa es reserven, com a la paret de ponent del temple, per a les cantonades, on es disposen al llarg i de través per a donar més consistència a les parts més exposades a l’erosió. Tot i així, l’angle SE de la capella té els carreus en part trencats i erosionats fins al nivell de la volta. La resta del paredat és de pedra grisenca, tallada en carreus o llambordes rectangulars, disposades en filades regulars.
El cas més semblant al de Santa Coloma —una capella lateral a migdia que és la base de la torre del campanar, o un campanar de torre que en la seva part inferior s’utilitza com a capella— és, com s’ha dit, el de Sant Vicenç de Ladernet, dins el terme de Balsareny (comarca del Bages), que es pot datar entorn del 1039 gràcies al testament d’Ingelberga de Balsareny. Si és que efectivament aquestes obres poden ser referides a la capella, cosa que creiem molt versemblant malgrat el que s’ha dit, aleshores tindríem una datació aproximada per a la capella absidada-base del campanar de Santa Coloma de Cervelló.
Bibliografia
- Pagès, 1992, en premsa