Situació
Aspecte extern d’aquesta antiquíssima capella.
ECSA - Rambol
La capella de Sant Silvestre és situada a la vall d’Arús, aigua avall de Can Campderròs, a l’esquerra de la riera i prop de Can Bagunyà. La pista que hi mena surt del quilòmetre 322,4 de la carretera de València a Barcelona.
Mapa: 36-16(420). Situació: 31TDF109805.
Història
L’any 904 la capella de Sant Silvestre va ser donada pel bisbe Teuderic de Barcelona al monestir de Sant Cugat, en el moment en què el prelat donà al cenobi, perquè la restaurés i la posseís, l’església de la Santa Creu, a la vall del castell de Cervelló, i també la capella de Santa Leda. Hom diu que totes dues capelles són apèndixs de la de Santa Creu. Pel mateix document el comte Guifré Borrell donava a l’abat de Sant Cugat unes terres a la vall del castell de Cervelló, al lloc on hi ha l’església de la Santa Creu. Correspon al moment en què, conquerit definitivament el terme, s’organitza oficialment el repoblament. La capella és documentada de nou el 915, quan el monjo Oldeguer dona a la casa de la Santa Creu una terra “in apendicio kastro Cervilione” a la vall d’Esparreguera, prop de l’església de Sant Silvestre confessor. És confirmada a Sant Cugat per Lotari el 986 i pels papes Silvestre II el 1002, Joan XVIII el 1007, Benet VIII el 1023 i Urbà II el 1098.
L’any 1851 Josep Bogunyà, de Can Bogunyà, demanà la renovació de la llicència episcopal per a celebrar en aquesta capella la missa major cantada que s’hi oficiava cada any des de temps antics. D’aleshores ençà la capella ha restat abandonada.
Església
Planta on s’aprecia bé l’absis ultrapassat.
P. Poll
És un petit edifici de nau única i absis de planta corba bastant aprofundida, una mica tancada a l’embocadura. Originàriament era coberta amb fusta, segons es desprèn del poc gruix de les parets i dels vestigis de bigues que es conserven in situ, però el 1793 hom va bastir-hi una volta de llunetes que alterà la fesomia interior de la capella. Segurament va ser aleshores que hom va col·locar la biga a l’embocadura absidal, just dessota la motllura que s’hi afegí, de la qual resten fragments. La porta, a migdia, també va ser substituïda aleshores, i hom construí una mena de sagristia a migdia enderrocant part de la paret absidal. L’aparell és de reble. La capella en el seu estat actual, i si hom prescindeix de les reformes esmentades del XVIII, correspon a un edifici reformat en la segona meitat del X.
Bibliografia
- Barral, 1981, pàg. 283
- Pagès, 1983, pàgs. 118-123