Església parroquial que presideix la població d’Argentona. L’edifici actual va ser refet a partir del 1517 en estil gòtic tardà, i es va consagrar el 12 d’octubre de 1539; el 1583 es va construir la sagristia i el 1589 el comunidor, obres que marquen el final de l’etapa constructiva inicial. S’hi van fer noves obres el 1897, en què Puig i Cadafalch va ampliar-la amb la capella del Santíssim, i els anys cinquanta d’aquest segle, que es va allargar per la part de l’absis o capçalera. Adossats a la façana principal hi ha dos sarcòfags dels segles XIII i XIV traslladats aquí des de Sant Pere de Clarà. La primera referència sobre una terra de Sant Julià que termejava amb el riu d’Argentona és del 981. El 1012 s’esmenta una nova possessió in ipsa Maritima, in termini Sancti Juliani vel in villa Pins, i per fi, el 1060 consta ja esmentada l’església, que seria consagrada el 15 d’agost de 1060 per un bisbe de nom Hug, segons una imprecisa notícia d’un speculum de castell de Vilassar.
Les notícies continuen als segles següents; així, consta que el 1323 en depenia la capella de Sant Miquel del Cros, i que li fou unida també com a sufragània, fins al principi del segle XVII, l’església de Sant Andreu d’Òrrius. També en depenien Sant Bartomeu de Cabanyes, Sant Jaume de Treià, Santa Maria del Viver, Sant Sebastià i altres capelles més tardanes.