Antiga església que la tradició situa a la part SE del terme, a l’esquerra de la riera d’Argentona, a l’indret on hi ha l’actual masia de Can Martí de la Pujada. No en queda cap vestigi i es creu que es trobava on ara hi ha el celler de la masia. Existia el 878, quan la seva possessió fou confirmada per Lluís el Tartamut, rei de França, al bisbe Frodoí de Barcelona, i aleshores ja formava part de la dotació del monestir de Sant Cugat del Vallès, que el mateix document sotmet també a l’església de Barcelona. La documentació posterior, del 986 en endavant, esmenta sempre la “ecclesia Sancti Martini ad Argentona, cum earum decimis et primiciis” com a subjecta a Sant Cugat; aquesta i altres notícies antigues semblen donar-li categoria parroquial. Les visites parroquials de l’inici del segle XIV (1303-10) l’esmenten com a simple capella, i el 1315 ja consta en ruïnes. En endavant desapareix totalment de la documentació, cosa que provocà el 1891 una polèmica entre Pellicer i Carreras Candi; aquest darrer la identificava amb Treià, mentre que Pellicer deia que era la mateixa església de Sant Julià d’Argentona que canvià d’advocació. Des del 1925 la seva situació s’ha col·locat, per un estudi de Josep Cabanyes, al lloc indicat al principi.