El lloc de Cabrils, documentat des del 1037 amb la grafia de Cabrilis i el 1056 de Chabrils, formava part del terme del castell de Vilassar de Dalt i depenia també inicialment de la parròquia de Sant Genís de Vilassar. Tenia una església dedicada a la Santa Creu que el 1322 consta com a sufragània de Vilassar, però que devia tenir un origen molt més remot; entorn d’aquesta església es va erigir un petit nucli de poblament conegut com la sagrera, que fou el nucli inicial de Cabrils. El 1779 fou constituïda en parròquia independent. No queda res de l’església primitiva, que fou totalment reedificada en temps moderns.