El lloc és documentat des de l’any 1128 amb el nom de Aquas Calidas d’Estarag i consta que des del segle anterior el seu territori formava part de l’efímer castell de Montalt, aviat refós amb el terme de Mataró. Vers el 1219 Pere Gruny alçà prop les fonts termals un hospital i una església dedicada a santa Maria, que el 1230 consten amb el nom de Callis de Staracho i que es trobaven sobre terres de les parròquies de Sant Andreu de Llavaneres i de Sant Vicenç de Calidis, dit més endavant de Montalt o de Llavaneres. Hi ha notícies del seu funcionament com a filial els anys 1303 i 1336, i que fou erigida en parròquia independent el 1379. La creixença del lloc féu que l’església primitiva s’engrandís el 1557 i de nou el 1603. L’edifici actual es va alçar entre els anys 1805 i 1830, i de l’antic només guarda una pica baptismal i una làpida amb escriptura gòtica, dels segles XIV o XV.