Situació
Sepultura núm. 2 localitzada en la campanya del 1988.
J. Garcia
Aquesta necròpoli es troba dins el veïnat de Mata, a llevant del terme, en l’antic paratge dit el Xiprerer; és situada entre els carrers de la Foneria, Vapor Gordils i el camí de Ca la Madrona, nom que prové d’una antiga casa de pagès actualment desapareguda.
Mapa: 37-15(393). Situació: 31TDG545005.
Necròpoli
EI conjunt d’enterraments és situat a l’indret anomenat el Xiprerer, nom que suggereix la presència, en altres temps, de xiprers, normalment indicatius de l’existència d’un cementiri. Prop seu passava l’antic camí de Santa Cília (o Santa Cecília), que potser cal relacionar amb algun temple proper a aquesta necròpoli; aquest camí porta ara fins a l’ermita de Santa Rita de Valldeix.
Aquesta necròpoli fou trobada l’any 1972, durant els treballs d’aplanament de terres amb vista a l’ampliació del Forn de Vidre. Sembla que era un conjunt força important, ja que les màquines, abans de l’arribada dels arqueòlegs, segons notícies verbals dels encarregats de l’obra, havien destruït prop de dues-centes tombes.
Durant els treballs arqueològics s’hi trobaren tretze tombes de l’alta edat mitjana i les restes d’un monument funerari romà, que hom pot datar a la baixa antiguitat. Si tenim present la notícia de M. Ribas sobre unes troballes de tombes de secció triangular i cobertes de tègules, podem deduir que es tractava d’una necròpoli que va perviure des de l’època romana fins a l’edat mitjana.
Totes les tombes de l’alta edat mitjana tenien una notable uniformitat tipològica. Per a llur construcció es reaprofitaren diversos materials procedents d’una vil·la romana en ruïnes, situada en aquest indret; eren compostes de fragment de paviment d’opus signinum, d’elements ceràmics, de carreus petits i d’altres elements de pedra. Eren tombes antropomorfes i, d’acord amb les dades que tenim, totes corresponien a persones d’edat adulta.
Del total de tretze enterraments que foren excavats, mereixen una atenció especial els següents: la tomba núm. 3, feta amb materials de la vil·la romana veïna, antropomorfa; l’esquelet tenia els braços plegats damunt del tòrax. La tomba núm. 4, una cista antropomorfa composta de pedres de granit de mida irregular; l’esquelet, que feia 1,65 m, tenia els braços creuats damunt l’abdomen. La tomba núm. 5 era molt semblant a la 3; la seva planta era clarament antropomorfa; l’esquelet feia 1,60 m de llarg.
Posteriorment, l’any 1988, foren exhumades pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya les restes de cinc enterraments que foren considerats, pels qui les excavaren, d’època visigòtica.
Bibliografia
- Bonamusa, 1972, pàgs. 28-32
- Bonamusa, 1976, pàgs. 123-127
- Carta dels vestigis , 1977, pàgs. 101-104
- Clariana, 1989
- Garcia-Cerdà, 1990, pàgs. 7-22